Un heroi sense capa a Montilivi furga en les misèries blaugranes: els apunts en calent del Girona-Barça

BarcelonaEl Girona és de Champions. El Barça, tercer. Ara mateix, l'equip blaugrana no es classificaria ni per a l'edició de la pròxima Supercopa d'Espanya, un títol que engresca poc però que suposa ingressar un mínim de sis milions d'euros a les necessitades arques blaugranes. Dur correctiu a Montilivi (4-2).

Xavi, sense revenja contra Míchel. La golejada que va rebre el Barça i, sobretot, com la va encaixar en el duel de la primera volta a Montjuïc va deixar especialment tocats Xavi i l'equip. Un malson que s'ha tornat a repetir. En dos partits, els gironins han endossat vuit gols als blaugranes. A Montilivi, el tècnic egarenc ha apostat per sortir d'inici amb quatre migcampistes i ha aconseguit tenir el control de la pilota i dominar durant una bona pila de minuts. No li ha servit de res. Quan més bé estava el Barça, quan fins i tot semblava que podria ampliar el marcador, una errada de Sergi Roberto ha sigut l'inici d'una nova desfeta en un dia gran. La defensa és un desgavell.

Un heroi sense capa a Montilivi. Ni Raphinha, ni Félix, ni ningú. Mentre Xavi ha acabat fent sortir de la banqueta jugadors internacionals amb les seves seleccions i figures conegudes arreu d'Europa, Míchel ha trobat en Portu, un vell rocker que ha tornat aquesta temporada a un equip amb el qual va tastar l'amargor de perdre la categoria, el catalitzador d'una remuntada que ha furgat en totes les misèries del Barça. A la primera pilota que ha tocat, Portu ha empatat el partit. A la segona, ha servit l'assistència del 3-2. I encara quedava el millor: una rematada de volea espectacular. Portu s'ha guanyat per sempre més un lloc al cor dels aficionats del Girona.

El Girona, de Champions. A qualsevol seguidor del Barça, o que estimi el futbol en general, només li queda treure's el barret i gaudir de la temporada del Girona. Rendir-se a l'evidència, vaja. Mentre els blaugranes han viscut un any per oblidar i s'han immolat en les seves pròpies errades cada cop que han tingut una cita assenyalada –amb l'excepció de l'oasi en el desert que va ser París–, els gironins han servit un curs magnífic a la seva gent. Amb el triomf contra el Barça recuperen la segona plaça i segellen la classificació per a la Champions. De traca i mocador.

La redempció d'Eric Garcia. Mentre el pobre Oriol Romeu ha entrat al partit quan faltaven deu minuts per al final amb una cara que feia patir (normal, el Barça ja perdia 4-2), Eric Garcia començava a notar com li corria per les venes les ganes de festa d'aquest Girona. Qüestionat al Barça des del seu retorn (i malgrat les seves ganes de tornar), el central de Martorell ha demostrat al conjunt gironí de quina pasta està fet. Contra els blaugranes, l'equip del seu cor, ha tornat a fer una actuació a l'altura de la seva gran temporada. Mentre la defensa del Barça fa aigües, ell ha sigut un puntual per a Míchel. El tècnic madrileny va insistir personalment en la seva cessió i se l'intentaran quedar en propietat.