Els herois inesperats de l'assalt al Santiago Bernabéu

Enviat especial a MadridHansi Flick ha definit La Masia com "un tresor". Són diversos els articles i els reportatges publicats al llarg del temps en aquest diari comptant amb l'opinió i les valoracions d'entrenadors que han passat pel planter, com García Pimienta, Franc Artiga o Carles Martínez, així com de dos dels responsables més influents dels últims anys: Jordi Roura i Aureli Altimira. També de figures que van preservar el model de joc que s'estila al planter com Paco Seirul·lo i Joan Vilà i que, com una esponja, els centenars de jugadors han anat integrant en el seu ADN futbolístic. Formar-se a La Masia és un privilegi i una responsabilitat, però aquests noms, entre molts altres, coincideixen: "Quan s'hi creu, els nanos del planter difícilment et fallaran. Senten els colors i ho donen tot per l'escut".

Els èxits dels millors Barça sempre han anat acompanyats d'una alta representació de futbolistes de la casa, acompanyats de fitxatges de renom, però amb una sòlida base de jugadors de la casa. El context, les necessitats i la confiança de l'entrenador recau en les oportunitats d'uns futbolistes molt joves –cada cop més– que sovint assumeixen de forma desinhibida la responsabilitat de jugar amb el primer equip. En un Barça collat per les urgències econòmiques, La Masia és un bàlsam que permet reconnectar emocionalment amb l'afició i que està sent una garantia d'èxit.

Amb més o menys presència de planter, els darrers entrenadors han mirat cap a la casa: Ernesto Valverde va viure l'efervescència d'Ansu; amb Ronald Koeman Gavi va començar a ensenyar que és un gran futbolista; amb Xavi Hernández Balde va viure la seva millor temporada, Fermín va poder demostrar que mereix un lloc al primer equip, Lamine Yamal es va començar a consolidar i Pau Cubarsí es va convertir en titular en l'eix de la defensa. L'aposta continua ferma amb l'arribada de Hansi Flick, una rara avis a la banqueta blaugrana, però que s'ha desfet en elogis cap a La Masia des del primer dia.

L'aposta convençuda de Hansi Flick per La Masia

De la paraula als fets. L'entrenador alemany ha confiat les claus del pivot a Marc Casadó –i també a Eric Garcia, un altre jugador de la casa– després d'haver-ho fet abans amb Marc Bernal, i no li tremola pols a l'hora de confiar en els jugadors de la casa, bé sigui en l'equip inicial, bé sigui quan ha hagut de fer rotacions. I hi ha seguit creient, també en els moments de dubte, com en la derrota contra l'Osasuna, que no va suposar cap pas enrere en el tècnic a l'hora de seguir confiant en els nanos. D'una banda, per necessitat, però també per convenciment.

"Ens divertim jugant al futbol i es nota. Ja he dit moltes vegades el que sento per La Masia. Som un equip especial i això es deu en gran part a la influència de La Masia, que té un gran impacte en la relació entre els jugadors; i gràcies a ella, els futbolistes s'ho passen bé jugant", va expressar Flick, honest, després de la golejada contra el Bayern de dimecres. "Sempre he dit que estic molt feliç de treballar al Barça i de viure a Barcelona. Hem fet un partit fantàstic; estic molt orgullós de l'equip", va dir després d'assaltar el Bernabéu.

Aquesta aposta decidida pel planter es va veure plasmada en els herois fins fa no gaire força anònims que van brillar en el correctiu contra el Reial Madrid. Iñaki Peña, amb quatre parades de mèrit, va viure una redempció al Bernabéu i va tapar moltes boques. Malgrat fitxar l'experimentat Szczęsny d'urgència, Flick ja va dir abans de jugar contra el Bayern i el Madrid que confiaria en ell. Peña porta al club des del 2012. Hi va arribar amb 13 anys. Fa un any, Pau Curbasí –al Barça des del 2018–, jugava al filial i al gener va debutar contra l'Unionistas i es va convertir en fix. La continuïtat de Casadó –al club des del 2016– correspon a la confiança que li ha fet Flick. Fa pocs mesos era el capità del filial. Al Bernabéu es va graduar definitivament. Seva va ser la meravellosa assistència del primer gol, que va desencadenar la rauxa.