La història darrere la curiosa (i premonitòria) foto de Leo Messi i Lamine Yamal
L'ARA parla amb els autors d'una imatge que va ajuntar l'astre argentí i el jove talent blaugrana fa gairebé dues dècades
Barcelona"Va ser una foto força difícil!", explica, entre somriures, el fotògraf Joan Monfort en conversa amb l'ARA. Es refereix a la imatge que s'ha fet viral els darrers dies d'un joveníssim Leo Messi agafant en braços Lamine Yamal, que tot just tenia sis mesos. "Clar, Messi va arribar allà sense saber massa bé què es trobaria. Li van dir que s'havia de fer una foto per a un calendari solidari amb nanos, però crec que ell no s'esperava trobar-se un nadó". La fotografia, que data del 2007, ha corregut com la pólvora des de dijous passat arran que el Mounir, el pare del jove extrem blaugrana, la compartís a les seves xarxes socials.
"Vam tardar entre 30 i 45 minuts a fer-la. Això no és gaire habitual. Cal dir que no era el Messi d'ara, era un noi molt jove i molt tímid. No sabia com agafar un nadó. Sort que la mare del Lamine Yamal, la Sheila, ens va ajudar molt i també ell, que era un nadó que no parava de somriure. Al final, ens en vam sortir", relata Monfort, que, juntament amb la Mercè, la seva companya, va tenir la idea de fer una fotografia que, 17 anys després, s'ha convertit en icònica. La imatge formava part d'un calendari solidari de Nadal –es comercialitzava a partir del dia de Reis– impulsat pel diari Sport. Ho recorda Oriol Canals, actual director de negoci de l'ARA i que llavors treballava al departament de màrqueting del rotatiu esportiu.
This browser does not support the video element.
La iniciativa va néixer l'any 2005, quan l'Sport va proposar fer el calendari solidari a la Fundació del Barça amb "l'objectiu de recaptar fons per a l'Unicef i treure el vessant més humà dels futbolistes". Canals recorda que en la primera edició van haver de córrer de valent: van fer la foto al desembre per vendre'l el gener del 2006. L'any següent el calendari seria un èxit: "Vam comptar amb Ronaldinho, Deco, Puyol, Valdés… També havia de sortir Xavi, però aquell mateix dia que havíem de fer la foto es va trencar els creuats. No et voldria mentir, però crec que vam vendre entre 50.000 i 60.000 calendaris. Va ser una barbaritat el que vam arribar a vendre".
Gràcies a l'èxit de vendes, la iniciativa va continuar, ja amb un joveníssim Messi entre els futbolistes citats. Va ser l'origen de la fotografia amb Lamine Yamal. "Ens vam coordinar amb Unicef el tema de les fotos per fer el calendari del 2008 i vam considerar oportú que hi hagués més diversitat racial. Teníem molt més temps per preparar-ho; al primer calendari havíem hagut de comptar a correcuita amb familiars, nebots, coneguts…"
Finalment, el destí va voler ajuntar Leo Messi i Lamine Yamal, perquè el nou talent blaugrana, que llavors era tan sols un nadó, va ser el guanyador d'un sorteig d'Unicef per participar, precisament, en el calendari solidari de la Fundació del Barça. Lamine Yamal, criat entre l'humil barri de Rocafonda (Mataró) i Granollers, estava acollit a un projecte solidari de l'ONG al barri de la capital maresmenca.
Com Monfort, Canals també recorda la dificultat per fer la fotografia: "Al principi, el Messi estava molt tens. Al final, la mare també surt a la imatge perquè el nadó estava millor amb la seva mare. El Joan [el fotògraf] va treure un aneguet [de la seva filla Jana] i el Lamine Yamal va començar a jugar-hi". Gairebé dues dècades després, el jove extrem s'erigeix en el principal hereu de Leo Messi i la gran esperança del Barça del present.