La història del fill d'un polític que s'ha convertit en el nou heroi del futbol argentí

BarcelonaExplica Carlos Javier MacAllister que, quan era petit, en comptes d’explicar contes als tres fills els deia que somiessin que un dia arribarien a jugar en equips grans com el Boca Juniors. A casa es respirava futbol. El pare jugava a Primera precisament amb el Boca Juniors, on era un jugador agressiu, dels que no sabia ben bé què fer amb la pilota, però sí que tenia clara la manera de recuperar-la. Batejat com el Colorado pel seu color de pell i per ser pèl-roig, herència dels avantpassats escocesos, MacAllister va arribar a ser internacional amb l’Argentina. De fet, el 1993 va participar en un play-off en què l’albiceleste es jugava el pas al Mundial dels Estats Units contra Austràlia. Amb un Maradona de mal humor, els argentins es van imposar. Ara és el seu fill Alexis qui ha jugat contra els australians als vuitens de final d’un Mundial. Cercle tancat. Ara, el seu somni és seguir caminant cap a la final superant els neerlandesos als quarts de final.

Alexis MacAllister va encarregar-se d’allunyar fantasmes i pors amb el seu primer gol contra Polònia en el darrer partit de la fase de grups. Amb 23 anys, feia temps que picava a la porta de la titularitat de la selecció, després d’una temporada prou bona al Brighton & Hove Albion, club anglès que demostra tenir bon ull fitxant jugadors joves abans que els altres. Per als argentins, fins ara, parlar de MacAllister era parlar del pare, esclar. Del popular Colorado. I no només per la seva llarga carrera en clubs com l’Argentinos Juniors, el Boca i el Ferrocarril Oeste. Un cop va retirar-se, MacAllister va entrar en política amb el partit de dretes Propuesta Republicana, amb el qual va arribar a ser diputat i secretari d’Esports de la Nació el 2015. El president argentí era llavors Mauricio Macri, l’expresident del Boca Juniors.

Tres germans titulars a Primera

Hi va haver una època, doncs, en què els tres fills del secretari d’Esports anaven cridant l’atenció al futbol base de l’Argentinos Juniors. Tres projectes de futbolista que sempre veien que, per parlar del seu joc, es parlava de la política del pare. Ara, els periodistes que anaven als camps menuts on jugaven van adonar-se de seguida que sobretot l’Alexis tenia un estil de joc ben diferent que el del pare. L’Alexis sabia què fer amb la pilota als peus. I, de tant en tant, el secretari d’Esports es deixava veure per les graderies per comprovar com jugaven. El gran dia de glòria va arribar el març del 2018, quan l’Alexis, el Kevin i el Francis van ser titulars a Primera en el triomf de l’Argentinos Juniors precisament davant el Boca Juniors. L’Alexis era el més jove de tots, però tenia tanta personalitat que va marcar un dels dos gols del triomf (2-1) i va donar l’assistència de l’altra diana del bicho colorado, com és conegut el club. Sí, colorado com el pare. Tothom sabia llavors que seria ell qui arribaria més lluny. Aquests dies, els seus dos germans són a Doha per animar-lo. Juguen a Primera, el Francis al Rosario Central i el Kevin a l’Argentinos Juniors. És a dir, són bons jugadors. Però saben que és el menut de la casa qui talla el bacallà.

Quan l’Alexis va debutar a Primera el seu pare, a més de respondre a preguntes sobre política, va afirmar que el somni de tots era que el fitxés el Boca Juniors. I aquest club va presentar una oferta, però l’Argentinos va considerar que no era suficient i el jugador va acceptar anar-se'n a Anglaterra, al Brighton & Hove. La premsa argentina el va clavar en una creu, de tantes crítiques. ¿Com podia preferir un equip mig desconegut abans que l’equip amb més aficionats de l’Argentina? Alexis MacAllister seria perdonat quan el Brighton el va cedir mig any al Boca i, quan hi va marcar un gol, va convertir la seva família en la primera amb pare i fill golejadors amb l’equip xeneize. Tan bé va fer-ho, que va tornar a Anglaterra. I després seria Lionel Scaloni qui el cridaria a la selecció. Tot un encert. Ell lidera amb altres jugadors com Enzo Fernández una nova fornada de joves argentins que volen somiar al costat de Lionel Messi.

Els MacAllister estaven destinats a jugar. Abans de ser polític, el pare també va treballar en una agència de representants de jugadors. Aquests dies admetia que per aconseguir que els fills fossin bons en matemàtiques a l’escola, els demanava que l’ajudessin amb les estadístiques dels jugadors que tenia controlats. Per als nens, sumar assistències de gol era més divertit que un llibre de matemàtiques i ho feien encantats, bromejant sobre el dia en què les estadístiques parlarien d’ells. I així va ser, primer a l’escola de futbol dels Batista, una altra nissaga que s'estima la pilota. Seria el Fernando, el germà del campió del món el 1986, el Sergio, qui primer es fixaria en el talent de l’Alexis. Era només un marrec i ja va dir al Colorado MacAllister que un dia el seu fill valdria molts milions. Tenia raó.

Ara l’Argentina somia gràcies a jugadors com l’Alexis. I el futbol, com sol passar sovint, serveix per animar una població cansada de tantes crisis econòmiques. Ara el futbol també serveix per tapar les vergonyes d’un país o d’un personatge. El colorado MacAllister, de moment, no ha estat condemnat en una investigació sobre abusos sexuals a l’escola de futbol que va fundar, el CD MacAllister. La mare d’un nen va denunciar els abusos d’un entrenador que va acabar a la presó, afegint que el president del club, el germà de Carlos Javier MacAllister, l’havia protegit. De fet, arribaria a rebre una carta del polític pressionant-la perquè deixés de parlar del tema. No la va fer callar, però el record d’aquells fets sembla mig oblidat.