Patri Guijarro: "Quan ens ho passem bé, som un equip quasi imparable"

BarcelonaNo va jugar fa dos anys a Budapest. Llavors, Patri Guijarro (Palma, 1998) s'estava recuperant d'una lesió de llarga durada i no va poder disputar la primera final de Lliga de Campions en la història de l'equip blaugrana. La lliçó, però, la va aprendre com la resta de les seves companyes: per tornar i aquest cop guanyar, calia fer canvis. Professionalitzar l'equip i potenciar la preparació física han estat els grans aspectes pels quals Lluís Cortés ha apostat. Aquest diumenge (21 h, Gol, Barça TV i TV3), per sort en plenes condicions, la migcentre sortirà al terreny de joc en la seva primera final europea. Abans de partir cap a Göteborg, la blaugrana atén l'ARA amb la il·lusió de baixar de l'avió amb la Champions a les mans.

El primer títol de la temporada el vau aixecar diumenge. ¿És difícil concentrar-se de nou de cara a la final?

— L'equip està molt bé i jo, personalment, em trobo perfectament. Venim de guanyar la Lliga aquest cap de setmana, però això no impedeix que ara ens centrem en la Champions. Ja han passat uns dies des de la celebració. Està molt bé la feina que hem fet, guanyar i celebrar-ho i, òbviament, s'ha de fer. Però crec que aquest equip sap centrar-se en el que té davant. De fet, moltes vegades hem tingut partits de Copa o de Lliga entre les eliminatòries de Champions i hem sabut no mirar més enllà del que ens tocava. A més, aquesta setmana la tenim neta per preparar bé la final i això encara ens ajuda més.

Tot i no guanyar la Lliga sobre la gespa, vau poder celebrar-ho totes juntes, no com l'any passat.

— Sí! Estàvem totes juntes després d'arribar a l'hotel [després del partit contra el Granadilla]. N'hi havia que ja volien anar a dutxar-se, d'altres que no, però esclar, vam veure que havien xiulat penal [a favor de l'Espanyol] i havíem d'estar totes juntes [riu]. Ens vam reunir totes al menjador i quan van assenyalar el final ho vam celebrar. Va ser espectacular. Ha sigut un any complicat i, veient que l'any passat també la vam guanyar però no vam poder estar totes juntes, va ser molt bonic i especial.

Veníeu de guanyar el Granadilla en un partit que us va costar moltíssim. A més, el matx contra l'Espanyol semblava l'últim en què el Llevant es podria deixar punts, però les blanc-i-blaves van acabar empatant. Tot va quadrar a la perfecció perquè us proclaméssiu campiones.

— Totalment! Nosaltres anàvem amb la mentalitat de guanyar tot el que ens queda i en qualsevol moment el Llevant podia punxar. El que no imaginàvem, i menys elles, que s'estan jugant la segona posició per entrar matemàticament a la Champions, és que empatessin contra l'Espanyol. Nosaltres havíem fet la feina en un camp on feia temps que no guanyàvem. La veritat és que va ser un dia rodó.

Amb el títol a la butxaca, l'objectiu és acabar la temporada amb tots els partits de Lliga guanyats?

— Ara ens hem de posar un objectiu i és aquest. Quan estàs competint, necessites objectius a complir, a més dels individuals i dels de la temporada que ve.

Heu tingut un parell de dies de descans. ¿Creus que han ajudat a l'equip a fer net i posar tota la concentració en la final?

— Portem tota la temporada jugant diumenge, dimecres, diumenge, dimecres... No hem tingut pràcticament cap setmana neta i aquesta ens ha anat molt bé per poder aprofitar i descansar, que també és molt necessari per carregar piles i tornar amb forces pensant en diumenge.

A mesura que s'acosta la final de diumenge, ¿et venen records de com vas viure la de Budapest fa dos anys?

— No fem comparacions, perquè som un equip totalment diferent. De fet, des d'aquella final, hem canviat el xip. Ens vam proposar ser totalment professionals. No hem parat de treballar i entrenar-nos. Físicament és brutal el canvi que hem fet i jo crec que era el que més havíem de reforçar. La resta d'equips, de França i Anglaterra, eren superiors, físicament un portent. Nosaltres aquest any hem millorat moltes coses, però sobretot hem millorat en aquest sentit.

¿La millora tàctica de l'equip està a l'altura de la física?

— El PSG és totalment oposat a nosaltres. Elles són anàrquiques, molt físiques i molt ràpides. Nosaltres, en canvi, som ordenades i volem tenir la pilota. Abans, aquesta diferència de físic feia que els rivals poguessin tenir més facilitats i ara és al contrari. A més, tàcticament estem molt més treballades i es nota que aquest equip ja fa dos anys que juga junt. Ens coneixem i estem coordinades a la perfecció.

La meta després de Budapest va ser tornar a una final. Ho heu aconseguit, però l'objectiu no estarà del tot assolit si no porteu la copa cap a Barcelona.

— Pensem que tota la feina que hem fet està valent la pena i ho estem aconseguint. Òbviament no hem acabat, perquè encara ens queda la final. Tenim una nova oportunitat i la volem guanyar. Passi el que passi diumenge ens sentim orgulloses de tota la feina que estem fent i d'aquell canvi que vam fer en el seu moment per estar entre les millors d'Europa.

Què vas sentir quan l'àrbitre va xiular el final del partit contra el PSG?

— Va ser molt emocionant i especial. Va ser a casa, al Johan, i amb l'afició en un any que ha sigut difícil. Va significar pensar que tenies una nova oportunitat amb aquest equip i amb aquest club. És una nova final de Champions. Fa dos anys érem allà, a les portes i ja vam aconseguir una fita històrica. Ara tornem a fer història i ens serveix per dir que aquell punt d'inflexió, aquell canvi que vam fer, ha valgut la pena. Ho hem tornat a fer i tenim una nova oportunitat d'aconseguir una cosa que totes somiem i volem.

Us sentiu favorites?

— Un equip mai es veurà a si mateix com a favorit. A més, venim amb les mateixes emocions: els dos equips acabem de guanyar la Lliga. Tot és molt semblant encara que siguem dos conjunts molt diferents. Arribem a Göteborg d'una manera molt similar i no crec que ningú pugui pensar que hi ha un favorit per a la final.

Quins són els màxims perills del Chelsea?

— Elles, defensivament i físicament, són un portent. A la seva lliga han demostrat que, amb poques ocasions, són molt efectives de cara a porteria. Això és el que hem d'intentar nosaltres: concedir com menys millor, tenir la pilota i tenir moltes ocasions.

Els vostres registres golejadors són extraordinaris, però és cert que en ocasions clau l'encert en els últims metres ha costat.

— És una de les coses en què més estem treballant, sobretot aquest any. És cert que portem una brutalitat de gols en totes les competicions, però veient els precedents, com la Supercopa contra l'Atlètic de Madrid o el Wolfsburg a la Champions l'any passat, és veritat que, en aquests moments clau, ens ha faltat eficàcia. Contra el PSG es va veure que hem millorat en aquest aspecte. Jo crec que aquest diumenge ho tindrem tot de cara per tornar a fer-ho.

Contra el PSG vau demostrar que també sabeu resoldre els partits quan patiu. ¿Veus possible que es repeteixi aquesta situació diumenge?

— Segur que hi ha de tot, durant el partit, i hem de saber portar-ho. Contra el City ja vam demostrar-ho. És evident que durant el partit hi haurà diferents moments, però això no ha de significar que perdem completament el control. Hem de saber portar el tempo i, encara que sigui una final que pot implicar més pressió o tensió, crec que ens sabem adaptar molt bé i fer que ens afavoreixi.

El factor emocional us afecta?

— Totes hem passat per semifinals o finals. Són partits que et poden generar moltes emocions i que a vegades són difícils de controlar. Totes ho sabem gestionar i tenim un caràcter i una personalitat que ens ha fet arribar fins aquí. El PSG era el millor o dels millors i podria estar perfectament on està el Chelsea o nosaltres, i vam poder controlar aquestes emocions en els dos partits. Tenim precedents bons i aquest diumenge serà igual.

"A Budapest vam anar a viure l'experiència i a Göteborg anem a guanyar", va dir Lluís Cortés a la roda de premsa després del matx contra el PSG. Així respira l'equip?

— Totalment. A aquest equip li agrada molt jugar a futbol, tenir la pilota, gaudeix i s'ho passa bé. Tot i que durant el partit patim, hem de seguir gaudint sobre la gespa. Si tenim la pilota, ens ho passem bé. Si tenim bones sensacions és molt difícil parar-nos. Hem de ser nosaltres mateixes, amb aquesta confiança, i gaudir a la gespa. Amb confiança, som un equip quasi imparable. En cada partit sortim a treballar i a lluitar, però a també a divertir-nos i a fer el que sabem fer. Al cap i a la fi, és el que fem cada dia entre nosaltres. Ho diem molt sovint: als entrenaments competim contra nosaltres i tenim molt de nivell [riu]. De cara al partit, és el que intentarem reflectir.