L'homenatge de Xavi a Guardiola per desllorigar una mancança no resolta

BarcelonaMentre el seu Barça caminava amb pas ferm per guanyar la Lliga 2022-2023, Xavi Hernández Creus mirava d'avançar-se a vicissituds futures. L'egarenc ara compta les setmanes per dedicar més temps a la família i gaudir del futbol d'una altra manera, però fa un any se sentia sòlid com a entrenador blaugrana, lluitava per guanyar-se una renovació que acabaria signant al setembre i planificava la plantilla amb una prioritat número u: el pivot defensiu. Sospitava que Sergio Busquets, amo i senyor d'aquesta posició des del 2010, voldria posar punt final a la seva etapa blaugrana, i per això va posar a disposició del club un catàleg de possibles relleus d'un perfil similar al del vallesà, al qual fins i tot va intentar convèncer perquè fes un any més a Europa abans d'abaixar revolucions.

Xavi tenia clar que Martín Zubimendi, migcentre titular indiscutible de la Reial Societat, encaixava amb la necessitat del Barça, però entre que el futbolista no estava segur de fer el salt i que Joan Laporta el considerava massa car (60 milions de clàusula de rescissió), l'entrenador va suggerir primer l'alternativa impossible de Joshua Kimmich i altres opcions menys glamuroses com Guido Rodríguez. Finalment el club, lligat de mans i peus amb el fair play financer, va haver de picar més baix i va compensar la sortida de Busquets amb Oriol Romeu, fitxat per 3,4 milions d'euros al Girona. El d'Ulldecona va començar bé la temporada, però el seu rendiment va començar a davallar a partir de finals de setembre i no s'ha recuperat. De resultes d'aquesta tendència, Xavi ha hagut d'improvisar amb altres jugadors menys dotats per complir les tan enyorades funcions de l'excapità.

Sense Romeu al nivell que s'esperava ni cap alternativa prou desenvolupada al planter, l'entrenador ha combinat Ilkay Gündoğan, Frenkie de Jong i Pedri a la base —no sense interferències provocades per les lesions— per intentar que l'equip tingués una sortida ordenada des del darrere, organitzés una bona pressió en camp contrari i no es trenqués amb les transicions, però la realitat ha ofert massa gols en contra i dos títols menys pels quals lluitar. És en aquest context on s'emmarca que Andreas Christensen, un central amb molt bon tracte de pilota, s'estrenés dissabte com a pivot des que juga al Barça. El danès, que les últimes setmanes ha patit problemes físics i enguany està oferint un rendiment en general menys sòlid que el que va exhibir el curs passat, va completar una actuació molt notable per davant de la línia defensiva i s'erigeix en un recurs que Xavi valorava des de feia temps. "Ens donarà disciplina i té capacitat tècnica per jugar per dins", va dir l'entrenador, que repetirà l'experiment en pròxims partits.

Des de Koeman i Nadal fins a Márquez i Edmílson

La solució que planteja Christensen per a la mancança del pivot defensiu és una visita al passat recent del Barça. Per exemple, el cèlebre Dream Team de Johan Cruyff sortia de tant en tant amb un defensa natural com Ronald Koeman en la posició de pivot defensiu. I, a la inversa, l'entrenador neerlandès també va ser dels primers a reconvertir un migcampista com Miquel Ángel Nadal en marcador central. Més endavant en la història culer, Frank Rijkaard (2003-2008) gairebé sempre va optar per un defensa amb bon tracte de pilota per ocupar la base del mig del camp. Els escollits per fer la funció de stopper van ser Rafa Márquez, avui entrenador del Barça Atlètic, i José Edmílson, titular a la final de la Champions que el Barça va aixecar a París el 2006. La reunió dels tres petits (Xavi, Iniesta i Deco) no era precisament l'opció favorita de Rijkaard per a la medul·lar.

Quan era entrenador del Barça, Pep Guardiola va tenir la sort de trobar-se primer amb Touré Yayá i després amb Busquets, dos jugadors específics, per cobrir el pivot defensiu. Tanmateix, en la seva etapa al Manchester City sí que ha provat amb èxit la solució d'avançar un central. Sense anar més lluny, el curs passat els citizens van aixecar ni més ni menys que un triplet amb John Stones, que és marcador, ocupant un lloc al mig del camp. Pot considerar-se, per tant, que Xavi també ha fet un homenatge a Guardiola amb un matís tàctic que potser ha arribat per quedar-se.