El derbi barceloní d'hoquei patins torna 46 anys després

BarcelonaL’hoquei patins català viurà aquest cap de setmana un partit històric. No serà a l’OK Lliga, tampoc a la categoria de plata ni a la Lliga Nacional Catalana: la cita a seguir aquest cap de setmana serà un partit del grup 2 de la Primera Catalana que es disputarà aquest dissabte al pavelló Llars Mundet (20 h). I és que allà, 46 anys després, s’hi tornaran a enfrontar, en un partit oficial de Lliga, el Barça i l'Espanyol, els dos clubs que van dominar aquest esport a Catalunya al llarg del segle XX. El derbi barceloní tornarà a aquest esport gairebé mig segle després del seu últim partit, a la màxima categoria, el curs 1971-72. Aquell va ser l'últim curs a l’elit dels blanc-i-blaus, que van finalitzar cuers la temporada en què va cessar la seva activitat -si bé no es van dissoldre formalment fins al 1996.

Serà el primer derbi en hoquei patins per a diverses generacions de jugadors d’aquest esport, en què l’Espanyol va ser un dels clubs pioners: va ser el primer club espanyol a derrotar-ne un d’estranger, el primer a alçar la Copa del Rei i un dels fundadors de la Lliga. I, encara ara, tot i haver passat més de cinc dècades del seu últim títol (1962), segueix sent el segon club català amb més Copes al seu palmarès: suma 11 títols, la meitat de les 22 del Barça, l’únic equip que el supera. Darrere l’Espanyol, hi ha el Reus Deportiu (7) i el Voltregà (5). Cap d’aquests dos últims ha pogut superar els blanc-i-blaus, dominadors d’aquest esport des de la seva fundació, el 1942. Aleshores, amb jugadors com Juan Antonio Samaranch, Jordi Tries o Tito Mas -aquests dos últims van esdevenir figures mundials d’aquest esport-, l’Espanyol va ser capaç d’aixecar 15 Campionats de Catalunya i les 11 Copes mencionades.

Els derbis, aleshores, eren d'una rivalitat força diferent a l’actual. "Els derbis que jo recordo eren dels anys 60. El meu pare em portava al Palau d'Esports i veia els partits. En aquella època l'Espanyol dominava i era l'equip de referència, sempre eren partits amb victòria blanc-i-blava, i això era motiu de satisfacció", explica a l'ARA l'actual director tècnic de la secció d'hoquei patins de l'Espanyol.

El 12 de juny de 1957, ara fa 61 anys, l’Espanyol es va imposaral Barça a Salamanca en la tercera final de Copa consecutiva que els blanc-i-blaus sumaven contra els blaugranes. Tres gols de Trias i un de Puigbó van donar el novè títol de Copa als periquitos (4-1). El Barça, llavors, només sumava un títol de Copa a les seves vitrines. L’any següent (1958) sumarien la segona. L’època daurada dels blaugranes, però, no va arribar fins a l’inici de la dècada dels 70, quan Josep Lorente es va fer càrrec de la profunda renovació d’una plantilla amb la qual va aixecar fins a 38 títols entre el 1972 i el 1987. A mesura que el Barça començava a engreixar les seves vitrines a base de títols, l’Espanyol anava consumant la seva desaparició.

El 1972 es van disputar dos derbis de Lliga, els últims jugats fins ara. Tots dos van acabar amb signe favorable al conjunt blaugrana, que va guanyar per 3-7 i 13-4, aquest últim amb set gols de Manel Chércoles, un jugador que dues dècades més tard, el curs 1991-92, va ser entrenador de l’Espanyol. 46 anys després d’aquell últim derbi a la màxima categoria, l’Espanyol es torna a trobar amb el Barça en un partit oficial. Serà a la quarta categoria i davant del tercer equip blaugrana -el conjunt dirigit per Keko Iglesias està format per jugadors del planter d’entre 17 i 21 anys-, però no per això deixarà de ser un derbi: els blanc-i-blaus venen d’ascendir de Segona a Primera Catalana en el seu retorn a l’hoquei patins.

Ho han fet, a més, amb jugadors atrets pels colors i el projecte, que no té altre objectiu que ascendir al més aviat possible a l’OK Lliga. “Les seccions són una gran eina per fer espanyolisme, ja que fan que molts joves se sentin orgullosos de representar el seu equip. Això ho ha fet molt bé el Barça en les últimes dècades, fet que li ha permès captar molts joves”, va comentar en una entrevista a l’ARA el director esportiu de la secció, l’exseleccionador espanyol Carlos Feriche, que també va ser l’últim tècnic de l’Espanyol en l'etapa anterior. En declaracions a aquest diari, Feriche ha reconegut que el derbi "és un sentiment especial". "Significa que tornem a ser-hi. El nostre objectiu és poder lluitar contra el primer equip del Barça en unes temporades, això voldrà dir que anem pel bon camí".

Abans, però, han de superar un obstacle, un Barça amb el qual empaten a 12 punts al capdavant de la classificació. I és que, a banda de la rivalitat sentimental, la rivalitat d’aquest derbi es veurà incrementada pel morbo de saber que l’equip guanyador -si n’hi ha- en sortirà líder de la classificació. I en una categoria en què el primer puja directe a la Lliga Nacional Catalana, i el segon ha de disputar una dura promoció d’ascens, cada punt és fonamental. I més contra un rival directe.