Les humils arrels d'Alejandro Balde

BarcelonaLes fotos de Jordi Alba badallant a la banqueta s'han viralitzat mentre, sense fer gaire soroll, Alejandro Balde s'està guanyant a pols els minuts al primer equip. Així és el jove jugador de només 18 anys (el 18 d'octubre en farà 19), discret, però competitiu, amb unes virtuts tant físiques com de personalitat que l'han dut a protagonitzar una irrupció per la porta gran que pocs s'esperaven. Amb només una trentena de partits amb el filial, Balde ha convençut Xavi que no només pot tenir lloc a l'equip, sinó també alternar la titularitat amb Marcos Alonso i esquinçar les jerarquies relegant Alba a la suplència.

Des del mateix cos tècnic del Barça admeten la sorpresa per la seva progressió i adaptació. Se li endevinaven aptituds suficients per poder arribar a l'elit, però, com el seu futbol, està cremant etapes molt ràpidament. "Sabíem el potencial que té, però ens ha sorprès la tranquil·litat amb què juga i com gestiona la pressió", diuen a l'ARA des de Sant Joan Despí. Dotat amb la cama esquerra, físicament potent i cada cop més responsable en defensa, les seves virtuts han calat en el gran públic. Al darrere s'hi amaga un futbolista d'arrels humils i que, de moment, continua tocant de peus a terra. De fet, en conversa amb aquest diari, Jordi Roura recorda amb simpatia que Balde era, fins i tot, "massa tranquil".

L'exresponsable del futbol formatiu blaugrana explica que, tot i el seu potencial tècnic i el recorregut físic –fet que li va fer alternar la posició de lateral amb la d'extrem–, se li va haver d'insistir en conceptes com "la intensitat i el ritme". "Ja d'infantil tenia unes qualitats que sobresortien i amb això ja en tenia prou per anar fent, però no podia ser. Li vam transmetre que al Barça s'ha d'anar al 100%. Observant-lo durant els partits veies que podia fer moltes més coses", exposa Roura. Aquest no és un procés d'un dia, sinó que s'ha d'anar treballant amb el jugador. Balde ho va encaixar bé, i ara, en el salt al futbol de primer nivell, ha sabut equilibrar el seu tarannà tranquil amb els seus dots com a futbolista.

"És un nano molt madur, amb el cap a lloc. Com t'ho diria? Dels que van a una festa i no t'adones que hi són", explica Xavi Martín, exdirector de La Masia. "Un exemple molt clar: va patir una lesió greu [una fractura de tíbia] quan era cadet i no es va saltar ni una sessió de la recuperació. A altres nanos els fa més mandra i els has d'anar més al darrere, però amb ell no feia falta –afegeix Martín–. Només cal mirar el seu Instagram: res ostentós". On sí que va fer falta perseguir-lo més va ser en l'àmbit acadèmic. Després d'acabar la secundària no va voler fer batxillerat i va optar per fer un cicle, a distància, per fer d'entrenador de futbol. És el mateix cas que Gavi.

Una "excepció especial"

Durant la seva etapa al futbol formatiu del Barça, tot i tenir la família a Barcelona, amb Balde es va fer una "excepció especial" i vivia en una mena de "mitja pensió" a les instal·lacions de La Masia. D'arrels humils, és fill d'immigrants –el seu pare és de Guinea Bissau, on Balde ha viatjat, i la seva mare de la República Dominicana–. El club va acordar amb la família que això era el millor per al jugador: per ajudar la família pel que fa als desplaçaments i altres qüestions, i també per poder fer un seguiment acurat d'aspectes com la nutrició d'un nen que està exposat a l'exigència de jugar en un planter com el del Barça. Un cas similar al d'Ilaix Moriba.

Els pares de Balde regentaven un locutori a la plaça dels Porxos, on va començar a donar cops a la pilota amb el seu germà Edy, més gran que ell. El petit Alejandro no tardaria a trepitjar un camp de futbol perquè, veient com sobresortia a la plaça de davant de casa, ben aviat acompanyaria el seu germà a jugar a l'extint Sant Martí Condal. "A aquesta edat és la pilota la que colpeja els jugadors, no els jugadors la pilota, però amb l'Alejandro això no era així", explica, amb un somriure d'orella a orella, l'Antonio Lozano, assegut a la terrassa del seu bar de confiança davant del camp municipal de Sant Martí, on actualment juga el FC Barcino.

Va ser en aquestes instal·lacions on el petit Alejandro, amb només quatre anys, va deixar de jugar al carrer per fer-ho per primer cop damunt d'un terreny de joc. Eren lliguetes escolars, protagonitzades pels nens d'aquest barri popular, i jugaven entre ells en equips batejats amb el nom dels grans clubs d'Europa, com l'Ajax o el Bayern Munic. "Eren una família humil i si algun mes no podien pagar les quotes, no passava res. És la política que teníem al club, pensant en les famílies del barri", afegeix Lozano, que va estar més d'una trentena d'anys vinculat al Sant Martí Condal.

Lozano només lamenta no haver pogut gaudir durant més temps de Balde, perquè després de pocs mesos se'l va endur el Sant Gabriel, de Sant Adrià de Besòs. De fet, volien fitxar el seu germà Edy, però se'ls van emportar a tots dos. "De la mateixa manera que jo podia anar a la plaça a veure els nens que jugaven a futbol en sortir de l'escola per fitxar-los, els clubs més potents venien a pescar al Sant Martí Condal", rememora Lozano. Del Sant Gabriel, Balde faria el salt a l'Espanyol, on jugava d'atacant, abans de fitxar pel Barça amb vuit anys i fins avui. De la plaça dels Porxos de Sant Martí al Camp Nou.