El mur italià posa a prova Ibrahimovic

BarcelonaL'Estadi Municipal de Tolosa és el lloc on Itàlia i Suècia disputaran aquest divendres (15 h, UEFA.com) el primer partit de la segona ronda del grup E. Els transalpins arriben com a líders en solitari del grup i amb els ànims reforçats després de l'excel·lent partit que van fer en el seu debut contra l'eterna promesa de Bèlgica. La seva fórmula inesgotable –defensa ferma, contraatac i eficiència– segueix fent de l'equip entrenat per Antonio Conte un seriós candidat a la victòria final. Suècia, per la seva banda, va aconseguir un empat gràcies a un gol en pròpia porteria d'Irlanda.

Itàlia va arribar a l'Eurocopa en silenci, sense estrelles. Però amb els seus trets distintius molt ben definits: lideratge de Gianluigi Buffon a la porteria, defensa veterana i de garanties –del Juventus– i un jugador com De Rossi, capaç d'articular la connexió entre els defenses i els atacants. La resta de jugadors no tenen gaire renom, però se sacrifiquen i estan compromesos amb el model de joc que tants èxits ha donat al futbol italià. Alessandro Florenzi, migcampista del Roma, ho té ben clar: "Els cinc del mig del camp, a part de De Rossi, podem fer-ho bé en altres posicions. No hi ha problema per a cap de nosaltres i el seleccionador té moltes solucions".

Suècia arriba al duel amb dubtes. El joc exhibit contra Irlanda va mostrar moltes mancances en un equip que va ser dominat durant la majoria del partit pels rivals. En aquestes fases es va trobar a faltar Ibrahimovic. El gegant de Malmö va disposar de diverses ocasions en el tram final del partit però la falta d'encert va evitar que el marcador final quedés modificat. Els suecs confien que l'exblaugrana recuperi la seva millor versió i que, d'aquesta manera, es converteixi en el primer jugador a marcar en quatre fases finals de l'Eurocopa.

A diferència del que molts podrien pensar, la història assenyala com a favorita Suècia. En els 14 partits en què s'han enfrontat els escandinaus i els transalpins, fins a set vegades la victòria se n'ha anat cap al nord –per cinc dels italians i dos empats–. Un dels últims enfrontaments, de fet, va ser el 2004 a l'Eurocopa de Portugal: llavors un gol d'Ibra va deixar fora els italians. Malgrat els enfrontaments previs, el palmarès d'uns i altres i el rendiment en el primer partit, la lògica dóna avantatge al conjunt d'Antonio Conte. Una victòria italiana els deixaria classificats gairebé matemàticament –i molt segurament primers de grup–, mentre que els suecs quedarien al caire de l'abisme.