Ibrahimovic, un futbolista que conviu amb la polèmica
Els darrers insults a França obliguen el ministre d'Esports i l'estament arbitral a respondre, i el jugador s'arrisca a dues sancions disciplinàries
BarcelonaEl talent futbolístic d'Ibrahimovic sempre ha anat de bracet amb el seu caràcter controvertit. La qualitat del davanter suec ha estat tan indiscutible com el seu temperament. És un jugador de sang calenta, de resposta fàcil, que se sent còmode en el cos a cos i que no té pèls a la llengua per dir el que pensa. Encara que, més d'un cop, aquest fet l'hagi posat en un compromís.
El darrer exemple va ser aquest diumenge, a Bordeus, després del partit entre el Girondins i el PSG que es van endur els locals. Ibra, davanter del club de París, va menystenir l'àrbitre i va insultar el seu país d'acollida. “En 15 anys mai he vist un àrbitre com aquest. Aquest és un país de merda que no es mereix el PSG. Som massa bons per a aquest país", va assegurar el jugador quan es retirava als vestidors després que el seu equip perdés per 3 a 2.
Van ser declaracions en calent –el Girondins va aconseguir el gol de la victòria al darrer minut–, però les va recollir una càmera de televisió. D'aquí, a la xarxa. I de la xarxa, a la polèmica en poca estona. La resposta no es va fer esperar, i en aquest cas va venir de les més altes instàncies. El ministre d'Esports, Patrick Kenner, va afirmar que "la decepció d'Ibrahimovic no justifica les seves paraules insultants contra l'àrbitre i el país que l'acull", i li va exigir que s'excusés. També va reaccionar el sindicat arbitral francès, que sense citar en cap moment el davanter, va demanar “respecte”, recordant que “hi ha línies que no es poden passar” i que això només fa que augmentar “el sentiment d'odi que acaben patint els 25.000 àrbitres de categories inferiors”.
La déception d'#Ibrahimovic ne justifie pas ses propos insultants vis-à-vis de l'arbitre et du pays qui l'accueille. Il devra s'en excuser
— Patrick Kanner (@PatrickKanner) March 15, 2015
Ibra, com se li demanava, va demanar disculpes, però fins i tot en aquesta situació va excusar-se sense renunciar a un punt d'orgull, el seu punt d'orgull genuí que sovint li fa perdre els estreps. “Tothom sap que en moments així un no diu el que pensa […]. Hem perdut el partit i ho accepto, però no accepto que l'àrbitre no segueixi les regles. No és la primera vegada que passa”. El davanter va apagar el foc amb benzina. Ningú no va quedar content.
Tant la Lliga com el sindicat arbitral van elaborar un informe de les declaracions, i el comitè de competició podria dictaminar dues sancions disciplinàries –una per informe– que comportarien alguns partits sense jugar, tal com destacaven aquest dilluns alguns mitjans esportius francesos.
Un llarg historial
No és, ni de bon tros, la primera vegada que Ibrahimovic té paraules de menyspreu en públic. De fet, la Lliga francesa n'ha estat algun cop víctima. Per exemple, el març del 2013 va respondre als xiulets del públic del Parc dels Prínceps amb aquesta frase: "Demanen molt i és estrany, si es compara amb el que tenien abans. Abans no tenien res". O, quan va fitxar pel PSG, va assegurar: “No conec la Lliga francesa, però la Lliga francesa em coneix a mi”.
Les declaracions d'aquest diumenge van servir d'espoleta perquè molts mitjans de comunicació rescatessin antigues 'perles' d'Ibrahimovic, que ha passat per grans clubs europeus com l'Ajax, l'Iter de Milà, el Barça, el Milan i, finalment, el PSG.
En una conferència de premsa, quan un periodista li va preguntar per unes ferides que tenia a la cara, Ibra va respondre: “Pregunta-ho a la teva dona”. O en una concentració amb la selecció de Suècia, després que li demanessin el seu pronòstic, va contestar: “Només Déu ho sap i vostè el té al davant”.
Al Barça també va protagonitzar-ne algunes, com quan li van demanar si era homosexual, després que aparegués en una fotografia amb Piqué, conversant a poca distància. “Vine a casa i t'ensenyo si sóc homosexual. I de passada porta la teva germana”. Posteriorment, i recordant la seva etapa de blaugrana, Ibra no es va estar de criticar amb duresa Pep Guardiola, a qui acusava de ser el responsable que no hagués triomfat. “Va ser com comprar un Ferrari i conduir-lo com un Fiat 500”, explicava sobre la gestió de l'entrenador, a qui habitualment es referia com al "filòsof".
