Una assegurança mèdica gairebé inexistent a l'hoquei sobre patins

IgualadaEl Club Hoquei Igualada disputava un plàcid partit de principis de temporada al camp del Lloret. Res feia pensar que allò es podia torçar d’alguna manera o altra, però en una acció més del matx, l’anoienc Roger Bars va rebre un cop de bola a la mandíbula. Per la reacció instantània del jugador ja es podia intuir que no es quedaria en un simple ensurt. “Estava defensant a dins l’àrea i no mirava la pilota. I just en el moment que em giro, me la trobo molt a prop i m’impacta a la cara. La boca em feia un mal horrorós i em pensava que em queien totes les dents”, relata Bars.

Inicialment, els metges només van detectar-li una fractura a la mandíbula inferior, però en el moment de l’operació li van trobar una segona fractura a prop de l’articulació. “Em vaig despertar amb uns claus a la boca, i els vaig haver de portar durant tres o quatre setmanes”. Però el principal calvari per al jugador d’hoquei patins va ser la dificultat per ingerir aliments sòlids en el període que va estar de baixa. “Durant dos mesos només vaig poder menjar sopes, purés, iogurts, i em vaig aprimar uns 10 quilos", assenyala el defensa de Vilanova del Camí, que encara no pot consumir segons quins aliments perquè continua tenint la boca adolorida i les dents no li encaixen.

Un cop superada la fase més complicada de la recuperació, al jugador li va aparèixer un nou maldecap. El mateix cirurgià li va recomanar un tractament perquè pogués recuperar del tot el moviment de la mandíbula, i en la mateixa línia es van pronunciar altres especialistes als quals va recorre Bars per demanar una segona opinió. "Quan m’assabento que el cost és de gairebé 5.000 euros, em poso en contacte amb la Federació i la mútua i em diuen que només en poden pagar 245 perquè és ortodòncia, però per a mi és el pròxim pas de la recuperació. Necessito fer el tractament per la meva salut, no per quedar més guapo", manifesta l’esportista de 21 anys, que encara espera una trucada de la Federació Catalana de Patinatge (Fecapa) per tractar la qüestió. Mentre l’assumpte continua sense aclarir-se, Bars sí que ha pogut recuperar la dinàmica competitiva. De fet, ja fa uns dos mesos que va jugar el seu primer partit després del fortuït incident. De moment, per protegir-se de la zona afectada, ho fa amb una màscara que “al principi et fa sentir una mica atrapat, però amb el temps te’n oblides i al final ja ni hi penses”, matisa el defensa.

El jugador considera que el seu cas pot convertir-se en un precedent per a altres jugadors que també s’hagin de sotmetre a tractaments d’ortodòncia, com ara alguns nens de les categories inferiors de l’Igualada: "Espero que el meu cas els pugui ajudar, perquè ells no han tingut la mateixa repercussió i els seus pares encara estan pagant el tractament", recorda. Per la seva banda, el president en funcions de l’entitat, Manel Burón, es mostra escèptic sobre l’opció de trobar una solució: "Dubtem que la Federació vulgui arribar a cap acord, perquè es remet a la pòlissa contractada. Ja veurem com el podem finançar, però és clar que el Roger s’ha de fer el tractament", insisteix.

La Federació Catalana de Patinatge ha d’escollir entre tres tipus de cobertura de la mutualitat: la màxima amb tot risc, la intermèdia i la mínima obligatòria per llei, que és la contractada per l’ens federatiu. Una major cobertura significa també un cost més elevat per als clubs, tot i que Burón recorda que "la Federació contracta l’assegurança sense tenir en compte el parer dels clubs". "Demanem que es millorin les prestacions de la cobertura en temes bucodentals, perquè un impacte de bola per un llançament també pot afectar un àrbitre, i es trobaria exactament en la mateixa situació", valora Burón, que acumula gairebé una dècada a la presidència del club igualadí .