La il·lusió del Girona no té límits

TENERIFE (Enviat Especial)“Volem fer història i sentim que la ciutat i tota la demarcació està al nostre costat”, explica Míchel Sánchez, que d'aquí unes hores es podria convertir en el segon entrenador que fa pujar el Girona a Primera Divisió. Per assolir-ho, haurà de guanyar a Tenerife (21 hores, #Vamos); perquè cap altre resultat li val, després del 0-0 de l’anada a Montilivi. L'equip, conjurat per aconseguir l'ascens, ja ha aterrat a Tenerife. "Molta sort demà", els hi deia el pilot en baixar les escales. L’Heliodoro estarà ple a vessar, tal com ho va estar l’estadi blanc-i-vermell l’altre dia, el qual estarà representat per 250 valents que han desafiat els preus i les dificultats logístiques per acompanyar el seu equip cap a l’elit. L’ocasió s’ho val i qui hi sigui ho recordarà tota la vida.

Queden lluny les pors i els fantasmes del passat, també les decepcions que any rere any han patit els gironins en època de play-off. El Girona s’aferra a l’exemple de l’anterior eliminatòria, en què va tombar un Eibar que ho tenia tot a favor seu. De res serveix pensar en les estadístiques d’aquest curs entre tots dos equips: en tres partits, cap victòria blanc-i-vermella. “Tenim il·lusió i motivació per lluitar per aquest somni”, defensa el tècnic d’un equip al qual només un triomf separa de Primera. És el moment pel qual tant s’han esforçat durant l’any, un dels instants que qualsevol futbolista professional desitja sentir a la seva pell. És l’hora de Juan Carlos, Arnau, Bueno, Bernardo, Juanpe, Valery, Aleix Garcia, Pol Lozano, Iván Martín, Álex Baena i Cristhian Stuani. És l’hora d’Ortolá, Juncà, Jairo, Víctor Sánchez, Samu Saiz, Terrats, Pablo Moreno i Bustos. És l’hora de Borja García, Kebe i Sarmiento. És l’hora de Gabri, Ureña, Artero, Monjonell, Biel Farrés, Sala i Dawda. És l’hora de Míchel, Salva Fúnez, David Porcel, Juan Carlos Balaguer, Quique Cárcel i Delfí Geli. És l’hora de l’afició. És l’hora de tots. És l’hora del Girona.