Les Illes Balears sobreviuen a l’organització de Tarragona

Palma“El 2017 farem uns millors jocs, amb un millor comitè i més infraestructures, i no haurem de córrer frenèticament, perquè amb quatre anys més de temps es podrà construir el nou estadi del Nàstic i la Vila Mediterrània, hi haurà un esforç organitzatiu més gran i el país estarà en millors condicions perquè les empreses patrocinin”. Aquestes eren les paraules del batle de Tarragona el mes de febrer del 2011. En aquell moment, la ciutat turca de Mersin es va imposar a Tarragona i va ser designada per acollir la XVII edició dels Jocs Mediterranis del 21 al 30 de juny del 2013.

D’aquesta manera, Tarragona guanyava temps i es preparava per acollir uns jocs que havien de disputar-se el 2017, tot i que va haver d’ajornar la celebració un any, a causa d’un pressupost insuficient que no garantia tenir les infraestructures a punt per a la cita. Finalment es va donar el sus a la celebració per a aquest estiu del 2018, en part gràcies a una negociació in extremis que va salvar els Jocs Mediterranis. Del 22 de juny a l’1 de juliol, la capital tarragonina es converteix en la ciutat més petita que ha acollit mai aquest esdeveniment esportiu del moviment olímpic, i tot semblava preparat per acollir els esportistes participants que s’han allotjat còmodament als hotels de Port Aventura. Però les obres per enllestir els nous equipaments o la reforma dels ja existents s’han allargat fins poques setmanes abans de l’inici dels jocs. L’Anella Mediterrània és la joia de la corona.

El programa esportiu de Tarragona 2018 ha estat format per un total de 33 disciplines esportives repartides entre els 16 municipis seus del territori. A més de les disciplines tradicionalment olímpiques, n’hi ha d’altres com l’esport de boles o l’esquí nàutic. El bàsquet es disputa en la modalitat 3 x 3. Les diferents competicions s’han disputat en 16 seus diferents, repartides per la demarcació de Tarragona (Altafulla, Calafell, Cambrils, Constantí, el Morell, el Vendrell, la Pobla de Mafumet, la Selva del Camp, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca) però també en dos punts més de Catalunya (Barcelona i Castelldefels). S’hi han inscrit 3.622 esportistes (xifra rècord en els Jocs Mediterranis) de 26 nacionalitats diferents, i hi ha hagut 1.000 jutges i representants internacionals.

Mentre encara cueja a Tarragona la polèmica sobre la inauguració dels Jocs Mediterranis per les localitats buides i les acusacions d’haver “seleccionat” el públic, moltes de les competicions continuen sense seduir espectadors i les imatges de grades pràcticament buides es repeteixen. Ni la boxa ni les finals de natació o el vòlei a la Tarraco Arena Plaça, per exemple, no varen tenir poder de convocatòria. La baixa afluència de públic, de fet, és una constant a totes les competicions. Com a mesura d’urgència, l’organització va començar a enviar correus electrònics als clubs esportius de la ciutat per repartir entrades per a les competicions. L’objectiu: mitigar la imatge de les grades buides. Però aquesta no ha estat l’única nota negativa de la competició. La vaga d’àrbitres de lluita lliure, la imposició de medalles per part d’unes esportistes o l’atropellament d’un nin de cinc anys han marcat la convocatòria. Però el darrer que s’ha unit a la llista de desastres que han protagonitzat els Jocs del Mediterrani a Tarragona ha estat la ruptura d’una pista enmig d’un partit. El partit de bàsquet masculí 3 x 3 que s’estava disputant entre Espanya i Eslovènia es va haver d’interrompre a causa dels defectes de la infraestructura. Però un dels problemes que més han indignat als esportistes ha estat el problema del transport. “Un dia, quan va acabar la competició, vàrem haver d’esperar dues hores al sol perquè no ens varen recollir. En algun moment, fins i tot, vàrem sentir vergonya, va explicar Pedro Mir, del club de gimnàstica Xelska.

Aquest no ha estat tampoc l’únic error organitzatiu. La parella francesa que va guanyar el campionat de bàdminton va haver de cantar La marsellesa atès que l’himne no va sonar per la megafonia. Però la polèmica sobre l’organització dels Jocs Mediterranis no ha quedat només en la baixa assistència de públic a les competicions. Davant la manca d’autoritats, la nedadora Mireia Belmonte va decidir agafar les regnes de l’entrega de medalles dels 400 lliure i ella mateixa va col·locar la medalla a la seva rival, la portuguesa Diana Durães, que havia guanyat el bronze. Va prendre la decisió després d’esperar una estona sense que ningú sortís a repartir els premis.

Demà acabaran els Jocs Mediterranis i els seus organitzadors només pensen a omplir l’estadi del Nàstic el diumenge que ve. Estan obsessionats a evitar les clapes que es varen produir durant la cerimònia d’inauguració. Una prova d’això és que s’estan oferint entrades a diferents entitats socials, culturals i cíviques. Policies, personal de serveis d’emergències, sanitaris, voluntaris de la Protecció Civil, abonats del Patronat d’Esports i el col·lectiu vinculat al Projecte Educatiu de Ciutat disposaran d’invitacions de cortesia per assistir a l’acte de clausura. L’Ajuntament, com a organitzador dels jocs, regalarà, en total, 5.000 entrades.