La il·lusió del modest Atlètic de Terrassa per fer front a tres Goliats europeus

BarcelonaUn David i tres Goliats. La il·lusió de l’hoquei herba amateur contra la necessitat de tres potències professionals europees. Amb ben poc a perdre i molt a guanyar, l’Atlètic de Terrassa afrontarà aquest cap de setmana la primera 'Final Four' de l’Euro Hockey League de la seva història. Serà el primer cop, a més, que el renovat format de Copa d’Europa –que pren aquesta denominació des del 2007–, disputi la seva fase final fora d’Holanda. Enguany tindrà lloc al Complex Esportiu Municipal Pau Negre, a Montjuïc, i els de groc i negre actuaran d’amfitrions. Serà a casa, doncs, on els terrassencs buscaran revertir una mala sort que els acompanya en les grans cites europees: sumen set derrotes en les nou finals de Copa d’Europa disputades. Els dos únics triomfs, els anys 1985 i 1998.

El Kampong holandès serà el rival de l’Atlètic a les semifinals de dissabte (14.30 h, Esport 3 i ehlhockey.tv). En l’altra semifinal, un altre holandès, l’Amsterdam de Santi Freixa, s’enfrontarà al campió del 2014, el Harvestehuder alemany (12 h), a la recerca de l’altra plaça per a la gran final de diumenge (14 h, ehlhockey.tv i Esport3, en cas que hi accedeixi l’Atlètic). Una cita transcendental per a l’hoquei herba català, que no col·loca cap dels seus equips en aquesta fase des de la presència del Polo a la 'final four' d’Amsterdam del 2010.

Un repte majúscul que posarà a prova el planter

"No som els favorits a guanyar, ni de lluny. Juguem contra equips de lligues molt potents, amb plantilles plenes de jugadors internacionals", explica a l’ARA l’entrenador de l’Atlètic, Roger Pallarols. Un entrenador orgullós de dirigir un conjunt que, a causa de les limitacions econòmiques que viu l’hoquei espanyol, basa el seu potencial en joves de la casa que han mamat el club des de petits. "Competim contra els millors d’Europa amb 18 jugadors formats al planter del mateix club", prossegueix Pallarols, que qualifica de "miracle" i "fita històrica" el fet que l’Atlètic s’hagi pogut classificar per a aquestes semifinals europees. No ho aconseguia des del 2007.

"Sense anar de víctima, cal ser realista: de cada deu partits contra el Kampong, en podem guanyar un", assumeix el tècnic, traient tota la pressió als seus homes. Pallarols sap que el seu rival, així com la resta de participants d'aquesta final a quatre, compten amb plantilles farcides de jugadors internacionals, fet que situa l’Atlètic com la ventafocs d’aquesta fase final. "Això és positiu, així la pressió és per als altres", apunta Marc Sallés, capità de l’equip. El veterà jugador és conscient de la magnitud de la cita que els espera. "Arribar a la final i guanyar-la seria el millor moment de la vida esportiva de tots els que estem jugant a l’Atlètic", especifica. No els faltarà il·lusió, però la inexperiència els pot comportar alguns riscos que Pallarols vol evitar. "És evident que jugar una semifinal de Copa d’Europa a casa generarà als jugadors una sobreexcitació, però tenim clar que la clau és anar minut a minut, pilota a pilota. Si sortim d’aquest guió, el Kampong ens pot fer un 7-0", adverteix l’entrenador.

Pallarols, però, és ben conscient de les virtuts dels seus homes. "Tenim un grup on el sentiment de pertinença al club és del 200%, i això fa que en moments on molts tirarien la tovallola, nosaltres lluitem fins al final i insistim fins a recollir els fruits", presumeix. No ho diu en va, sinó que fa referència a un dels moments clau viscuts aquest curs per l’Atlètic: el desenllaç del duel de vuitens de final d’aquesta EHL. A falta de només deu segons per al final, l’Atlètic perdia 1-0 contra el Dragons belga quan Marc Pujal va establir l’empat amb un gol fantasma que ni la revisió del gol amb vídeo va poder esclarir. L’àrbitre, en qualsevol cas, va donar per bo el gol.

Aquell partit es va decidir a la tanda de penals 'shoot-out' (2-3), on Marc Calzada va resultar decisiu amb tres aturades providencials. Als quarts de final es van desfer d’un altre gran conjunt belga, el Leuven (3-2), en un altre partit èpic marcat per una genialitat de Jan Malgosa que desfeia l'empat a dos gols a pocs minuts pel final.

"No esperàvem arribar aquí, però vam fer dos bons partits, i hi arribem amb molta il·lusió", assegura el jove porter. Per a Calzada, les claus d’aquest Atlètic són "l’esperit de lluita i la identitat, la defensa, no parar de treballar i estar els 60 minuts al màxim nivell". Només té 23 anys, però no li pesa una porteria que intercanvia als descansos amb el veterà Pol García Gascón, de 31.

Preparats per a una cita inesperada

L’Atlètic arriba amb confiança a aquesta cita després de vèncer l’últim partit de la lliga regular contra el Club de Campo i els dos partits de quarts de final contra la Complutense. Un estat d’ànim al qual se sumarà el fet de jugar com a locals. Bona part dels aficionats presents a Montjuïc seran de l'Atlètic. "Ens farà gaudir-ho més, l’ambient serà més bonic", apunta Pallarols, que té clar que, passi el que passi, "serà una experiència que els jugadors difícilment oblidaran".

La gesta europea de l’Atlètic no entén de colors, ja que fins i tot Edi Tubau, el capità de l’Egara, l’etern rival de la ciutat, se’n desfà en elogis, i considera els de groc i negre com un dels favorits per endur-se el títol: "No té res a perdre, juga a casa i sap competir molt bé fins al final. És un equip molt incòmode per jugar-hi". En els últims anys, l’Atlètic ha patit els efectes d’una crisi que ha allunyat els diners de l’hoquei a Catalunya i Espanya, establint com gairebé una quimera la possibilitat de clubs no professionals com els de Terrassa d'assolir fites com aquesta. "La renovació ha estat complicada, però la gent nova que ve coneix la filosofia del club i del primer equip, i tots es coneixen molt. Alguns, fins i tot, hem entrenat els més petits", somriu Sallés, que constata que la unió de la plantilla dins el camp és possible gràcies al bon ambient que es respira més enllà del terreny de joc.

"Arribar a la 'final four' és la recompensa a la humilitat i al treball d’una sèrie de generacions d’aquest club", comenta Pallarols, un líder satisfet per l’esforç dels seus. "Ho hem aconseguit quan potser menys ho esperava tothom, altres anys hi havia la sensació que hi havia molt bon equip i que calia fer quelcom gran", apunta el tècnic, que assenyala com a moment clau la derrota per 4-0 contra el Polo als quarts de final de la passada Copa del Rei. "Ens va anar molt bé per adonar-nos del que és aquest equip: si ho donem tot, tenim molt potencial, si no, passem a ser un equip mediocre", afegeix.

"El que un no espera és que en partits com els dels Dragons o el Leuven, que es van complicar, l’equip sàpiga estar tots els minuts al 100%", reconeix Sallés. Sorprès pel rendiment que ha demostrat un Atlètic molt jove, el capità admet que aquest aspecte els pot restar "regularitat" en moments determinats, però defensa que, alhora, pot acabar sent una virtut: "Els joves sorprenen el rival i creen moments inesperats que ens van molt bé". Pallarols també veu com un punt a favor la joventut d’un equip que acumula diversos jugadors a la selecció absoluta i a la sub-21. "S’estan fent les coses bé, al club, i el més important, s’ha fet un relleu generacional sense perdre opció a guanyar títols", assegura.

L’espina clavada dels anys 2006 i 2007

Sallés és, juntament amb Ignasi Guerrero i Roc Oliva, un dels pocs supervivents que queden al primer equip de l’Atlètic de l’última final europea que va disputar –i perdre, 1-0 contra el Crefelder alemany, en un partit on els terrassencs van disposar d’ocasions i van merèixer més, però van patir la solidesa d’un bloc que es va endur el triomf amb un gol cruel tres minuts per al final–. "Llavors tampoc ningú no donava res per nosaltres, i al final vam donar la sorpresa. Llàstima que no vam poder guanyar la final", recorda el capità. L’any anterior, el 2006, l’Atlètic també havia arribat a la final de la Copa d’Europa, i també l’havia perdut –3-1 davant l’Stuttgarter Kickers alemany–. Deu anys després, els terrassencs tindran l’oportunitat de sumar el tercer títol europeu d’una entitat que, ara fa tres dècades, va iniciar el cicle europeu més productiu de la seva història: un or i cinc plates, quatre de consecutives contra l’Uhlenhorst, la gran pedra històrica en el camí d’aquesta entitat terrassenca amb 64 anys de vida.

El llegat del primer Atlètic campió d’Europa, el que va derrotar 3-0 el Klein Zwitserland holandès el 1985, són ara els fills d’aquella generació que va alçar el primer títol europeu. I és que en l’actual equip de l’Atlètic fins a quatre jugadors amb el cognom Malgosa poden repetir la gesta que van assolir els seus pares fa 31 anys a Alemanya. La tradició serà un argument més per a un equip que vol donar guerra.

"Hem preparat al detall aquesta cita", avisa Pallarols, un tècnic acostumat a preparar minuciosament cada partit, especialment els transcendentals. "És un perfil de rival que has d’estudiar bé, per intentar donar als jugadors el màxim de recursos, perquè tenen moltes variants", prossegueix. Serà un partit especial i nostàlgic per a Pallarols, que fa setmanes va anunciar que a final de curs deixarà d’entrenar el primer equip de l’Atlètic després de set anys. "Per a nosaltres serà un gran incentiu poder agrair aquests anys que ens ha donat al primer equip, i que han estat un èxit", exposa Calzada. El porter, com la resta de companys, espera poder regalar aquesta última alegria al seu tècnic. Estics a punt, ja només queda que la pilota comenci a rodar.