La importància de la prova d'esforç

PalmaTeo Cabanes (novembre de 1951) és especialista en educació física i esport (medicina esportiva).

La seva professió li ve de família perquè és fill del doctor Mario Cabanes, que va ser metge de la selecció espanyola de tennis durant 17 anys. També va ser exjugador del Barça abans de començar la guerra i de partir a França per jugar amb el Metz.

Des de petit, Teo anava amb el seu pare al Palau d'Esports de Barcelona i gaudia de tots els esports que s'hi practicaven. Quan hi havia un lesionat, Teo baixava a la infermeria, i així va començar la seva curiositat per la medicina.

Teo Cabanes es va llicenciar a Salamanca, però es va especialitzar en medicina esportiva a Barcelona abans de fer un doctorat a la Universitat de Canàries. El servei militar va ser el motiu de la seva arribada a Mallorca, on després va conèixer la seva dona i ja va quedar a viure-hi. Va impartir classes de tennis al Fortí, però sobretot destaca per la feina com a metge del Mallorca i del Palma Vòlei i per ser el responsable de la selecció espanyola de ciclisme, que va guanyar la primera medalla a les olimpíades de 1992. Per les seves mans han passat nombrosos esportistes d'elit i corredors populars.

Tu que ets esportista

Teo també ha estat corredor, 'runner', en el seu cas feia 'footing', com diu ell, i com a aficionat ha participat tres vegades en la marató de Nova York.

L'esport té a veure amb la nutrició, el control de l'entrenament i el material que empram per sortir a córrer, però Teo el separa en dos.

• Esport d'alta competició
• Esport social per millorar la salut

La prova d'esforç

"És important pensar que el 90% dels que participen en una cursa popular corren per millorar la salut i segurament per batre les marques personals. Aquí entra la importància de fer-se una prova d'esforç. No pots posar un cotxe que acostuma a circular per dins un poble a 120 km/h perquè no el podràs aguantar".

La prova d'esforç és la imitació d'un esforç que durem a terme damunt una cinta, en bicicleta o rem, segons l'esport que vulguem practicar. Això servirà per fer un electro del cor i veure com respon a intensitats altes i si existeix alguna alteració en el ritme cardíac. Conèixer la nostra freqüència cardíaca màxima o el límit de batecs del nostre cor ens ajudarà a calcular els nostres ritmes d'entrenament, una cosa molt útil si feim entrenament aeròbic.

VO2 màx

La prova es pot fer mitjançant una màscara per recollir tot l'oxigen que produeixes durant l'esforç. Serveix per veure la màxima quantitat d'oxigen que el nostre cos pot processar. Com més alt sigui aquest valor, més resistència tindrem durant l'exercici.

Lactat

Amb la mostra d'una gota de sang es pot comprovar el lactat. És a dir, permet mesurar en esforç l'àcid làctic que la nostra sang acumula durant un esforç. La recuperació d'aquest lactat dependrà de com estiguis entrenant i, per tant, podem saber si estam fent feina en fatiga o dins les nostres possibilitats. Per exemple és com un cotxe que només pot anar a 100km/h. Si ens passam, el cotxe s'aturarà i ens dirà que no pot més.

A quantes pulsacions ha d'anar el cor quan faig esport?

Les pulsacions o freqüència cardíaca normal per a un adult es troba entre 60 i 100 pulsacions per minut. En l'àmbit pràctic dos individus de la mateixa edat, per exemple 40 anys, tenen per norma general la mateixa freqüència cardíaca màxima (180

Amb els resultats de la prova podem conèixer el nostre llindar aeròbic, que és el rang de pulsacions en el qual hem d'entrenar si el que volem és entrenar la resistència, ja que obtenim energia del metabolisme aeròbic de l'organisme. Aquesta dada ens dirà en quin rang de pulsacions hem de mantenir-nos.