Impossible fer-los més mal: els apunts en calent del Madrid-Barça

BarcelonaVictòria històrica del Barça en el primer clàssic de la temporada 2024-25. Aquests 90 minuts i escaig poden durar anys. A continuació, uns apunts en calent.

Una altra vegada. Lewandowski va cap als 37 anys, però té temps i condicions per quedar-se gravat en la història del Barça com el davanter estrella que va executar el Madrid al Bernabéu en una (altra) d'aquelles nits que volen marcar un punt d'inflexió. El polonès va prometre a l'estiu que aquesta temporada marcaria més gols, però pocs s'imaginaven que el seu olfacte i el seu ofici deixarien tan en ridícul el projecte galàctic de Florentino, desdibuixat després de la retirada de Kroos i estrepitosament golejat pel seu etern rival en una nit només comparable a les de Rijkaard el 2005 (0-3), Guardiola el 2009 (2-6) i Luis Enrique el 2015 (0-4). Quins dies més feliços per a la culerada. És impossible guanyar el Madrid fent-li més mal. En la ruïna econòmica, contra tot pronòstic i amb La Masia (adolescents inclosos) fent ballar futbolistes milionaris a la capital d'Espanya.

Un líder en majúscules. Quan més sonava el fitxatge d'Iñigo Martínez, a la direcció esportiva del Barça el defensaven perquè consideraven que a la plantilla de llavors hi faltaven centrals "una mica fills de puta" (sic). Trobaven a faltar defensors amb cert esperit vintage, d'aquells que marquen territori menjant l'orella als rivals –i als companys– i van al límit en determinades situacions. El basc va arribar al club veterà i no va poder ajudar massa Xavi per culpa de les lesions. Però amb Flick no només ha confirmat que era un tros de central, sinó que s'ha convertit en una peça decisiva per jugar al que l'alemany proposa. Si l'equip desespera els rivals amb l'art del fora de joc és en gran part culpa seva. Com mana, el kàiser d'Ondarroa. Un malson per a la davantera del Madrid.

Un Madrid agafat amb pinces. L'encàrrec de Flick amb els orsais va fer molts estralls al Chamartín, on Mbappé i Vinícius van quedar diverses vegades inhabilitats pel risc ben entès –i ben treballat– d'Iñigo i companyia. Tanmateix, en el rectangle contrari, els blancs van exhibir una valentia amb peus de fang. Van voler ser atrevits defensant a distància de Lunin i van demostrar que són un equip molt poc compactat. La prova, el primer gol blaugrana, en què el davanter més lent a l'espai, Lewandowski, va ser habilitat per la pèssima posició de Mendy a l'hora de fer la passa endavant. El francès vigilava de prop Lamine Yamal, que va posar la cirereta a una gran nit minuts més tard. Igual que Cubarsí, podrà explicar que va guanyar el seu primer clàssic amb 17 anys. Tela.

Fins i tot Iñaki Peña ho broda. Cal pair i revisar nits com la d'aquest 26 d'octubre per degustar-ne tots els detalls. No n'hi ha prou amb els 90 minuts –la golejada es va gestar en només 45– per assumir tanta càrrega futbolística i emocional. Però seria injust no rematar aquests apunts sense fer cap menció a Iñaki Peña. Quan tothom esperava que Flick confiaria en Szczesny per a la gran setmana del Bayern –quina setmana, eh?–, l'entrenador va mantenir l'alacantí, que si contra els bavaresos va fer un notable partit, al Bernabéu es va coronar amb dues aturades decisives amb el marcador ajustat. La golejada també és seva.