Iñigo Martínez: quan Espanya deixa de ser una prioritat

BarcelonaAliè al cop moral que suposava el 2-0 marcat per Alexander Sorloth en el minut setanta de l'últim Atlètic de Madrid - Barça, Iñigo Martínez va plantar-se a camp contrari a empentes i rodolons. Convençut que el seu equip –que, malgrat anar perdent, havia creat força oportunitats per batre Jan Oblak– podia revertir el marcador en només vint minuts, va demanar amb els braços oberts suport als companys per entregar-los la pilota. Però cap d'ells va oferir-li una solució millor al que acabaria fent: centrar amb precisió perquè Robert Lewandowski, un home d'àrea, iniciés la remuntada. La jugada pot valer un campionat. En aquell moment, Iñigo ja notava molèsties al genoll dret. Tanmateix, va completar els noranta minuts i –el més important– va celebrar un triomf (2-4) que l'acosta a guanyar la seva primera Lliga després de quasi tres lustres disputant-la.

Als vestidors del Metropolitano el defensa d'Ondarroa va comunicar els problemes a l'articulació, que després dels exàmens mèdics pertinents va rebre com a diagnòstic una parameniscitis interna, és a dir, una inflamació dels teixits que rodegen el menisc. Res important, però sí suficient perquè el seleccionador absolut espanyol, Luis de la Fuente, l'hagués de desconvocar dels quarts de final de Lliga de les Nacions davant dels Països Baixos. Hores després que es confirmés oficialment la baixa, alguns mitjans van citar fonts federatives per explicar que des del si de la selecció se sospitava que al darrere d'aquesta petita lesió hi havia, en realitat, una suposada falta de motivació del jugador biscaí per anar amb la roja, que l'havia reclamat després de molts mesos sense tenir-lo en compte.

El rumor va arribar al vestidor de l'equip estatal i Unai Simón, encarregat d'atendre la premsa dimarts, no va trigar a desmentir-lo. "Em sembla malament que es dubti d'un jugador com Iñigo Martínez. Si el Barça ha publicat un comunicat dient que està lesionat, és una falta de respecte no fer-li cas. Estic segur que l'Iñigo tenia moltes ganes de venir aquí i no ha pogut venir per la lesió que té", va sentenciar el porter de l'Athletic, excompany de l'actual marcador barcelonista. Fonts de l'entitat refermen a l'ARA que la lesió existeix i posen l'accent en què Iñigo no només no podrà jugar amb Espanya aquests dies, sinó que també es perdrà segur el partit ajornat contra l'Osasuna –en principi, dijous 27 de març– i possiblement la visita del Girona a Montjuïc prevista per al diumenge següent.

La tesi de la invenció, alimentada des d'alguns sectors de la capital espanyola, fa aigües des del punt que la lesió en qüestió l'apartarà almenys d'un dels dos pròxims compromisos de Lliga. A més, des de Sant Joan Despí es recorda igualment que Iñigo va ser intervingut del menisc el 2012, quan jugava a la Reial Societat i que, per tant, cal tractar la parameniscitis amb especial cura.

Una trucada que parla de la feina ben feta

Tot plegat no amaga, però, que el central blaugrana, que al maig farà 34 anys i es troba en la recta final de la seva carrera, relativitzi més que fa un temps una lesió que li impedeix anar a una concentració amb la selecció absoluta. Des del seu entorn s'afirma que el que abans hauria significat una gran decepció ara senzillament és un petit disgust compensat amb dues lectures positives. La primera és ben simple: haver tornat als plans de De la Fuente quan ell no va estar entre els citats que van guanyar l'última Eurocopa. Perquè tot i no poder competir contra els Països Baixos, Iñigo sap que, especialment en el seu cas, que el cridin per anar amb Espanya és sinònim d'haver fet molt bé la seva feina aquesta temporada.

La segona lectura positiva també és força òbvia. Pot desconnectar amb la dona i els tres fills –l'últim de tots acabat de néixer– durant l'aturada i posar-se en mans dels metges i els recuperadors del Barça per posar a punt el seu genoll abans d'iniciar el tram definitiu d'una campanya en què s'ha convertit en imprescindible per a Hansi Flick. Renovat fins al 2026 gràcies al seu rendiment, no vol que les lesions l'apartin de les setmanes decisives que venen al davant. Cada cop més estimat per l'afició blaugrana, Iñigo ha deixat de prioritzar Espanya. Però això no vol dir que rebutgi representar-la més en un camp de futbol. Parlar euskera a casa i escriure tuits en català no és incompatible amb aspirar a jugar un Mundial amb 35 anys.

La factura milionària dels errors arbitrals contra l'Espanyol