Interioritats dels dies més feliços de la història recent del Barça
Laporta té la sensació d'haver desarticulat l'oposició amb el vot favorable de l'assemblea i amb golejades com la del Bayern
BarcelonaDos precedents: 2009 i 2015. Dues temporades en què el Barça va golejar el Bayern de Múnic i va acabar aixecant la Champions. En la borsa anímica que és el futbol, al conjunt blaugrana tot ha canviat com un mitjó. I si fa ben poc jugar contra els bavaresos era com anar al dentista, la golejada de dimecres a Montjuïc no només permet espantar els fantasmes. Qui més qui menys comença a fer volar coloms. La sensació d'eufòria i benestar s'ha encomanat a tot el barcelonisme i arriba a Joan Laporta. L'aprovació dels comptes a l'assemblea, el fet d'haver guanyat un primer pols a l'oposició i el bon rendiment esportiu del primer equip masculí de futbol catapulten la seva popularitat. Sense cap mena de dubte, viu el moment més dolç des que va tornar a la presidència, ara fa tres anys i mig.
L'eufòria, les abraçades còmplices i els somriures que es vivien dimecres a la nit a la llotja de Montjuïc després d'acabar-se un partit somiat a Europa contrastaven amb l'angoixa i els nervis de la setmana anterior. A l'equip directiu no amaguen que estaven "neguitosos" i "preocupats" abans de l'assemblea. Tenien la missió de defensar uns comptes polèmics, amb 91 milions de pèrdues i una excepció afegida de l'auditor que donava a entendre que, a causa dels impagaments de Barça Vision, la quantitat hauria de ser encara més negativa. Amb el Barça líder a la Lliga, l'oposició s'aferrava als comptes per demanar el no dels compromissaris. Van ser quinze dies plens d'actes, presentacions i entrevistes. Laporta i els seus responien desplegant també tota l'artilleria a l'assemblea, teixint una estratègia pròpia. Un relat on es minimitzaven els impagaments i on la junta passava a ser la víctima.
En una assemblea telemàtica, on només la junta i els senadors podien ser-hi presents, la directiva tenia la paella pel mànec i va saber convèncer la majoria de socis que van participar en la votació. "No només era important aprovar els comptes, era essencial fer-ho per una àmplia majoria", apunten des de l'entorn de la directiva, celebrant els 452 vots favorables, l'equivalent al 71%, per només un 25% (156) de vots negatius. No hi va haver murmuris a l'Auditori 1899, el tresorer Ferran Olivé va fer un acte de pedagogia sense perdre els estreps malgrat respondre una desena de vegades a la mateixa pregunta i fins i tot el president Laporta es permetia el luxe d'esbroncar l'oposició en el seu balanç de situació.
El resultat de l'assemblea s'interpreta en clau electoral
En cas d'haver guanyat el no, la junta s'hauria vist obligada a reformular els comptes. No hauria de dimitir, però sí admetre implícitament que l'oposició tenia raó. En canvi, Laporta i els seus ara tenen la sensació que han clavat una bona bufetada als grups opositors. "Hem demostrat que les mentides no tenen recorregut", explica amb eufòria un membre de la directiva a l'ARA, que interpreta el resultat en clau electoral. No és pas l'únic. Els comicis estan previstos per a l'estiu del 2026. Ara bé, ja fa setmanes que als despatxos nobles fan càlculs pensant en la possibilitat d'avançar-los. "Ara mateix la resposta oficial és que no, però si a la primavera les coses van bé, no es pot descartar cap escenari", sosté una persona molt pròxima a Laporta. Què vol dir anar bé? Haver tornat al Camp Nou, tenir moltes opcions de guanyar la Lliga i fer un bon paper a Europa.
En línies generals, s'estan complint els requisits. Als despatxos es respira optimisme, especialment el nucli més dur de Laporta. Molts opinen que una moció de censura està "més que descartada" i també consideren que els opositors tenen "pocs arguments" per presentar una candidatura que els faci ombra. Ara bé, a l'equip directiu també hi ha veus crítiques. "Guanyar partits està molt bé, però no ens podem tornar a presentar un altre any amb números negatius. No ens ho acceptarien", adverteix un dels directius consultats, que "no les tenia totes" abans de l'assemblea.
Ara, amb la mirada a mitjà termini, aquesta veu consultada pateix perquè es compleixin els vaticinis que es van fer davant els compromissaris: un gran acord econòmic per a la samarreta i que abans del desembre entrarien nous membres a l'accionariat de Barça Vision. I, molt important, que efectivament es podrà tornar al Camp Nou a principis del 2025, que pot ser una font de conflictes important amb la massa social. En aquest mateix sentit, a l'interior del club alguns treballadors critiquen l'actitud del president i part de la cúpula directiva, a qui acusen de pensar-se que ho fan tot bé. "Si ja és difícil portar la contrària a Laporta, fer-ho després del que ha passat els últims dies resulta impossible", lamenta un d'ells.
Però al final, com gairebé sempre en el futbol, manaran els resultats. "El soci només té en compte la gestió en situacions molt crítiques. Sabem que tot depèn de si la pilota entra o no. Quan guanyes, tot és molt fàcil de justificar. Ja ens va passar el 2015. Havíem de guanyar, però l'equip va fer un triplet i els socis van creure que no feia falta canviar, que Bartomeu ho feia prou bé", analitzen des de l'entorn de Laporta. L'única cosa que tenen clara és que si avancen les eleccions serà perquè estan del tot convençuts que tenen les de guanyar.