Irregularitats al VAR espanyol: una sala invisible obre la caixa dels trons

BarcelonaDes de la temporada 2021-22 fins a l’actualitat, el Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) té activada una sala addicional a la sala VOR –on s'escodrinyen les decisions susceptibles de ser revisades per l'àrbitre de camp– per donar suport als tres professionals que confeccionen l'equip del VAR. Els àrbitres la coneixen com la sala d’operacions. Aquest espai està ubicat a la ciutat esportiva de la RFEF a Las Rozas, igual que la VOR. És una altra habitació amb molts monitors per visualitzar tots els tirs de càmera i que està dirigida per una figura denominada director d’operacions, que té la responsabilitat de revisar tot el procediment que duen a terme els àrbitres a la sala VOR i, des de fa uns mesos, comunicar-se amb ells si detecta algun error. 

El CTA oculta aquesta funció perquè està totalment prohibida. El protocol VAR, elaborat per la International Board, que és l'òrgan que regeix la normativa del futbol, determina en el seu apartat número 3 que “únicament les persones autoritzades podran entrar a la sala de vídeo o comunicar-se amb l'àrbitre del VAR, l’AVAR (ajudant de VAR) o el tècnic de repeticions”. Les persones autoritzades són les que han sigut prèviament designades per formar part de l’equip arbitral, el del terreny de joc i el de la sala VOR.

A la sala d'operacions, a banda dels monitors per analitzar les decisions arbitrals, també hi ha la transmissió en directe que fan per ràdio i per televisió del partit. D'aquesta manera saben què està sent més polèmic o què es comenta més als mitjans.

Qui fa de director d'operacions?

La primera temporada que es va dur a terme aquesta funció va ser la 21-22 i els directors d’operacions eren Clos Gómez i Undiano Mallenco. Els dos exàrbitres formaven part de l’equip directiu de Medina Cantalejo, però es limitaven a supervisar les decisions del VAR sense tenir-hi cap mena de comunicació. A causa de l’altíssima càrrega de treball que suposava estar totes les jornades cobrint els partits, van delegar aquesta responsabilitat i, durant la 22-23, els designats per ser a la sala d’operacions van ser els àrbitres del cos específic de VAR. A diferència de Clos i Undiano, els àrbitres sí que tenien indicacions de posar-se en contacte amb els seus companys de la sala VOR si consideraven que s’estava cometent algun error. Una instrucció que atempta contra les regles del videoarbitratge, ja que poden condicionar la decisió final del responsable del VAR.

Durant el primer tram de la temporada 2022-23, els àrbitres VAR feien 2 partits a la sala VOR i ho compaginaven amb la sala d’operacions. Fins que al febrer les coses es van tòrcer: la denúncia del col·legiat català Xavier Estrada Fernández pel cas Negreira va fer enfadar molt la cúpula arbitral, que va decidir multiplicar la feina als àrbitres del cos específic. A banda del lleidatà, els perjudicats van ser Iglesias Villanueva, Medié Jiménez, Jaime Latre i González González.

Tots ells van aguantar la pressió del CTA i van acabar la temporada a empentes i rodolons, apartats del seu lloc de treball a la jornada 37 després de l’afer Vinícius a Mestalla. Posteriorment, van presentar les pertinents denúncies per acomiadament improcedent. El cas està pendent de resolució.

Aquest any, el director d’operacions ha canviat de nomenclatura i s’anomena VAR reserva. 

Una tasca sense remuneració econòmica

Els àrbitres no han percebut cap remuneració per desenvolupar la tasca de director d’operacions. El CTA els obliga a fer aquesta funció i, avui en dia, segueixen obeint aquestes instruccions. Molts d’ells no estan d’acord en passar per l'adreçador sense contraprestació econòmica, però també saben que aixecar la veu els podria suposar un descens de categoria.

El diari ARA s’ha posat en contacte amb Clos Gómez, el responsable del VAR al futbol espanyol, però ha declinat fer declaracions. Per la seva banda, fonts de la Lliga asseguren que saben de l'existència de la sala d'operacions, però desconeixen "totalment" què és el que s'hi fa.