Ja falta menys perquè el Barça torni a ser un club "normal"

BarcelonaLa primavera del 2021, quan Joan Laporta va recuperar la presidència del Barça, una de les primeres decisions que va prendre va ser la de reformular els comptes que havia heretat de Bartomeu. Assessorat per Ferran Reverter, aleshores CEO del club, i Eduard Romeu, vicepresident econòmic, va optar per tancar un primer any amb moltíssimes pèrdues. Va devaluar jugadors i va aprovisionar diners per litigis pendents, entre d'altres. El moviment va derivar en 481 milions en vermell, i pretenia carregar tota la part negativa en aquell primer any de mandat. A partir d'aquí, es volia començar de zero. Però el que no sabia Laporta és que aquesta decisió, lògica en l'àmbit empresarial, suposava un tret al peu esportivament. Des de llavors, i malgrat activar palanques i fer una retallada dràstica de despeses, el club ha tingut problemes amb el fair play financer.

Set mercats de fitxatges després, el Barça ha estat a punt de tornar a la normalitat aquest estiu. Fa un any, l'entitat es va comprometre amb la Lliga a aplicar un pla de viabilitat que implicava una reducció dràstica de la despesa. El club ha fet els deures en aquesta matèria i a la patronal, com avançava l'ARA abans de l'estiu, han valorat molt positivament els esforços. Però a banda de retallar també calia facturar molt, i alguns ingressos s'han quedat pel camí. Per exemple, els diners impagats de Libero, un dels socis que van comprar accions de Barça Vision. L'entitat, doncs, continua "excedida", malgrat que cada vegada està més a prop de deixar d'estar-hi. "Ha evolucionat bé, està més a prop de la norma 1:1, ha augmentat ingressos i ha reduït massa salarial. Ha fet una bona feina", deia Javier Tebas, president de la Lliga en la presentació dels límits salarials. Mentre l'hivern del 2022 va arribar a tenir un límit de -144,35 milions, l'any passat ja havia passat als 204 positius i aquesta vegada s'ha situat en 426. És el segon club al rànquing, només per darrere del Reial Madrid (755).

El contracte amb Nike hauria pogut eixugar de cop la diferència i permetre que el Barça pogués fitxar amb normalitat. Però no es va acabar signant, com va explicar en el seu dia Laporta. Com que les negociacions anaven per llarg, el club va explorar amb la Lliga la possibilitat d'ampliar el marge salarial presentant un preacord, però la patronal no ho va acceptar, al·legant que només tenien validesa els documents firmats. Tampoc va arribar la venda sonada que s'havia imaginat a les oficines del club –Ansu, De Jong i Araujo, els candidats més ben posicionats, es van lesionar–. Gündogan es va acabar traspassant a cost zero al City, amb l'únic objectiu d'estalviar-se'n el sou. I pel que fa als ingressos es van recaptar únicament uns 40 milions per les vendes de Faye, Julián Araujo, Chadi Riad, Guiu i Pedrola.

El cas d'Aramark, un contracte que la Lliga va validar a mitges

En canvi, sí que van arribar 25 milions provinents d'Aramark, l'empresa de càtering i restauració que va entrar a l'accionariat de Barça Vision, tot i que, d'aquests diners, només 15 milions es van poder fer servir per augmentar el límit salarial. A la patronal no han volgut entrar en detalls, però han aclarit que les raons són tècniques, perquè no s'ajustaven del tot a la normativa, així que el club ha hagut de revisar novament la lletra petita del fair play i ha trobat algunes escletxes per poder augmentar la seva capacitat per reforçar-se. A banda de Dani Olmo i Pau Víctor, inscrits fins al gener aprofitant la baixa de llarga durada de Ronald Araujo i Andreas Christensen, ha augmentat el marge gràcies a cobrar un deute pendent amb un dels patrocinadors del club. També s'ha acollit a l'article que permet descomptar-se part de les pèrdues de taquilla derivades de la reforma de l'estadi. Amb això, la capacitat de fitxar ha augmentat en 72 milions aquest estiu i ha passat dels 354 que tenia al juny als 426 amb què ha tancat l'estiu.

"Ho va dir el president Laporta. El club hauria pogut arribar a la normalitat firmant algun contracte però ha preferit mirar al futur", destacava Javier Gómez, director general corporatiu de la Lliga, l'home que vetlla pel compliment del límit salarial. A la patronal no hi ha massa dubtes que el club hi tornarà l'estiu vinent, un cop l'entitat hagi tornat al Camp Nou i hagi signat el famós acord de patrocini amb Nike. "Quan hi arribi i pugui fitxar amb normalitat, la despesa suposarà un efecte dominó. Perquè quan el Barça o qualsevol club compra, el que ven gasta els diners reforçant-se, i així successivament. És bo per a tothom", afegia.

Però això serà a l'estiu. Abans, el Barça encara haurà de superar un últim escull: buscar ingressos extres –o alguna venda– perquè Dani Olmo i Pau Víctor puguin seguir jugant més enllà de Nadal.