Així és Jack Grealish, l'ànima de la festa del Manchester City

BarcelonaDes que el Manchester City va guanyar dissabte la Champions, no s'ha fet res més que parlar de Jack Grealish. Aquest jugador amb grenyes, diadema i mitges curtes es va fer famós per haver acumulat quatre dies seguits de festa, passant per Istanbul, Eivissa i Manchester. Els vídeos del davanter portant-ne més al cap que als peus han fet la volta al món. No és la primera vegada que li passa. Ja va ser enxampat a Tenerife, fa uns anys. Però darrere d'aquesta imatge s'hi amaga un jugador de 27 anys amb unes qualitats a l'altura de ben pocs. Aquesta és la seva història.

Fill de família esportista, enamorat de Birmingham –la seva ciutat natal– i de l'Aston Villa –on es va formar com a jugador–, la infantesa de Grealish va estar condicionada per la mort del seu germà petit quan tan sols tenia quatre anys. Això el va portar a refugiar-se i trobar l'èxit amb el futbol. Nascut el 1995, va entrar a les categories inferiors dels villans el 2001, on va anar escalant fins a arribar al primer equip. No obstant això, els problemes de conducta i les faltes de respecte recurrents van provocar que marxés cedit a la tercera divisió, al Notts County.

L'exili li va anar bé. Va créixer futbolísticament i professionalment i va passar a ser una peça clau a l'Aston Villa, club que estava en hores baixes i que va perdre la màxima categoria per primera vegada en la seva història. Molts clubs van trucar a la porta per aconseguir els seus serveis, però Grealish va preferir quedar-se a casa, prioritzant l'amor al club als diners. Els villans van tornar a la Premier tres anys després i el 2021 va arribar una oferta marejadora del Manchester City, que va posar sobre la taula 100 milions de lliures. Aquell estiu volava cap a Manchester.

Dos anys després, Grealish viu el moment més dolç amb la samarreta citizen, però arribar aquí no ha estat un camí de roses. Durant la seva primera temporada, malgrat guanyar la Premier, no va fer un curs a l'altura del que s'havia pagat per ell. La pressió i les expectatives van passar factura a un futbolista que té una habilitat de desbordament pròpia d'un esquiador, la precisió en el xut d'un franctirador i una gran facilitat per trobar el company més ben col·locat en el moment just.

"Després de la meva primera temporada, a l'inici de la segona sentia que estava fallant a gent propera i a l'entrenador. Que havien pagat 100 milions per mi i em preguntava: ¿en què havia contribuït realment durant la meva primera temporada, malgrat guanyar la Premier? Havia de ser més determinant aquí, així que després del Mundial vaig trobar el meu lloc, el meu ritme, l'entrenador va dipositar confiança en mi i des d'aleshores no he mirat enrere i... aquí ens teniu, amb una Champions", deia el jugador amb la mà al cor, en una entrevista a Thierry Henry.

L'anglès, que tracta amb dolçor la pilota, sempre enganxada al seu peu dret, acostuma a ocupar la banda esquerra per desbordar cap a dins, o bé fins i tot jugar de fals 9. El passat ja és passat i Grealish tanca l'any amb bona nota. Tot i sumar un gol menys (5) respecte a la passada temporada, la seva participació, rendiment i estadístiques han millorat. S'ha fet un lloc a l'onze citizen, disputant 11 partits i 758 minuts més que el curs passat i repartint 8 assistències més. Si el City ha guanyat el triplet és, en bona part, per la seva bona feina i adaptació.

Les seves actuacions sobre la gespa i la voluntat de revertir la situació a base de treball, constància i ètica han fet oblidar els seus embolics. L'afició més crítica ha canviat d'opinió. Ha passat d'arrossegar-se ebri envoltat d'ampolles d'alcohol i cigarrets durant les vacances, inhalar globus de nitrogen o patir accidents de cotxe en plena pandèmia, a brillar pels terrenys de joc. Des d'aleshores, ningú ha tornat a dubtar de Grealish.