Sí, Jan, ara sí que ho has aconseguit: els apunts en calent del Barça-Bayern

BarcelonaGolejada d'inflexió per al Barça a la Lliga de Campions. Amb Raphinha Dias com a braç executor, els de Hansi Flick van passar per sobre del Bayern de Múnic en una vetllada que marca un abans i un després a Europa i que consolida totes les grans sensacions recollides en aquest inici de temporada. A continuació, uns apunts en calent.

Un eslògan fet realitat. El 2021 Joan Laporta va repetir desenes de vegades en campanya electoral que, amb ell de nou a la presidència, tornaria "la il·lusió al barcelonisme". Al costat de dues promeses més concretes com la renovació de Messi o la recuperació econòmica de l'entitat, aquest eslògan flotava en l'ambient sense saber ben bé què significava. Ja a la llotja el dirigent va treure'l a passejar amb la Lliga de Xavi –recordada pels 1-0– i també en alguns pics d'alegria a la Champions, però semblava més forçat i pueril que no real perquè el primer equip masculí de futbol, motor de les passions culers, seguia fent figa les grans nits europees. En canvi, ara això ha canviat. Golejar el Bayern, l'ogre del 2-8 i de més vetllades de foscor, és molt gros. Ja es pot dir ben alt: aquest Barça és capaç de tot.

Metamorfosi completada. Què més es pot dir de Raphinha? El jugador més important en les raneres del Barça de Xavi és el pebrot vermell del deliciós sofregit que ha patentat Flick en aquest il·lusionant inici de temporada. Allunyat definitivament de la banda dreta (on ell es pensava que actuava millor que enlloc), i alliberat de la necessitat de tocar la bola per sentir-se útil, batalla amb el madridista Vinícius per ser el brasiler més decisiu del moment. És l'exemple contrari al talent innat que encarna Lamine Yamal. Com la dinamo d'una bicicleta, no negocia la quantitat de quilòmetres –ni la velocitat per fer-los– a l'hora d'il·luminar el camí. Pensa corrent, espera corrent, descansa corrent i, corrent, es cruspeix tot un Bayern amb un hat trick.

Ara sí, Robert. Tot i anar cap als 37, Lewandowski encara té rock per repartir. Ara bé, ha necessitat l'arribada d'un tècnic que el comprengui del tot per fer el que molts li demanàvem per justificar un salari milionari i quatre anys de contracte: ser decisiu també contra bèsties tan pardes com el Bayern. Potser perquè coneix bé la recepta dels bavaresos, el nou blaugrana no només va brillar per fer el 2-1 en una acció de murri de Fermín. A banda del gol, va ser molt valuós que es fes un fart de descarregar pilotes i d'arrossegar oponents perquè els seus companys embosquessin. No, no ha vingut a Barcelona a jubilar-se ni a alimentar l'Instagram de la seva dona. Llarga vida al millor ariet de la dècada.

Quan la rèplica es cruspeix l'original. Parlem de Casadó i Kimmich. Com que el migcentre vallesà és comparat dins i fora del vestidor amb el termòmetre del Bayern, el duel d'aquest dimecres era un dia fantàstic per avaluar si la presumpta rèplica quedava enfosquida davant del suposat original. Doncs bé, el veredicte no pot ser més clar. Des d'ara cal que abandonem tots plegats la similitud. S'ha de començar a valorar Casadó com una peça única. La seva actuació contra el Bayern va ser brutal. Defensivament voraç (12,66 quilòmetres) i ofensivament clarivident –quina assistència al 3-1–, aquest fruit de La Masia ja està per fer-ne confitura en pot petit. Al seu costat, Kimmich, que va sortir a la foto de l'1-0, va semblar de marca blanca.