Jaume Bauzà: “Procur conrear aquella part de l’educació que no dona èxits esportius”

PalmaJaume Bauzà Coll (Sineu, 15 de febrer de 1959) és en l’actualitat professor d’educació física al seu poble. També va ser jugador i entrenador del Mallorca en dues etapes diferents. El 1982 penjà les botes a només 23 anys per acabar la carrera de magisteri, i una dècada després es va convertir en l’entrenador del primer equip mallorquinista a Segona Divisió. Durant aquesta trajectòria, Jaume Bauzà substituïa Llorenç Serra Ferrer a la banqueta per dirigir l’equip a la darrera jornada de lliga davant el Mèrida. Unes setmanes més tard disputà la promoció d’ascens davant l’Albacete.

Jaume Bauzà, que era professor quan va fitxar pel Mallorca, casat amb una de les llegendes de l’esport mallorquí com és la nedadora olímpica Antonia Real, va demanar l’excedència per dedicar-se en cos i ànima a l’equip. No hi havia pressupost per ascendir de categoria, ni aquesta era la intenció inicial, però el Mallorca més autòcton de tota la seva història (catorze futbolistes de la plantilla eren mallorquins) va acabar en cinquena posició. Milojevic va marcar 23 gols. L’equip no va pujar, però tothom recorda que la temporada següent aquell grup va acabar quart a la lliga fent el millor futbol de la categoria. Una dècada més tard, Jaume va tornar al Mallorca per dirigir el filial a Segona B.

Ensenyança

Al marge del seu vessant esportiu, l’ensenyança és hàbitat natural de l’exentrenador mallorquinista, per la qual cosa tant l’esport com la docència estan lligats a la vida del sineuer. Tant és així que hem volgut escoltar l’opinió d’una de les veus més autoritzades de les Illes (possiblement Jaume Bauzà no hi deu estar gaire d’acord, amb aquesta apreciació, i més ara, que es troba fora del focus mediàtic). El que no pot negar Bauzà és la seva experiència com a entrenador de futbol i docent, que li atorguen una visió més clara de la vida de l’estudiant i l’esportista.

La relació entre l’esportista i l’estudiant segurament estigui marcada per l’edat, l’educació i les seves capacitats, però la manera de veure les coses ha canviat molt, comenta Jaume. “És evident que gràcies als mitjans de comunicació i les xarxes socials, que et permeten conèixer els jugadors en qualsevol moment, pots saber què fan i com són. Quan jo era nin, només podies conèixer els jugadors gràcies a un cromo de xocolata. Al final hi ha problemes de model que, per desgràcia, no coincideixen amb el nivell educatiu dels nins”. En el tema de l’esport tens un gran ventall de possibilitats i aquí hi ha el problema, saber quin tipus d’esportista és bo seguir, perquè està clar que els joves tenen un adoració especial de les seves figures. El problema que hi veu Bauzà és que algunes conductes no són bones i “jo procur cultivar aquella part que no dona èxits esportius”.

Jaume ha assumit diferents reptes al llarg de la seva vida esportiva i reconeix la importància dels estudis entre els més joves que també volen practicar un esport. “Quan entrenava el Mallorca B sempre deia als jugadors que procurassin ser 100% professionals, perquè el dia és molt llarg, tens les teves hores d’entrenament i després has de ser capaç de treure temps per estudiar. Però si estàs en un moment de la teva carrera en què pots fer cim, és a dir, complir les teves expectatives, ho has de fer”. En aquest sentit, Jaume va deixar de ser futbolista abans dels vint-i- cinc anys i, si fos ara, intentaria allargar la seva carrera esportiva, perquè “en aquest món qui més gaudeix amb el que fa és el jugador, per sobre d’entrenadors o tècnics”.

Jaume comenta que els centres de tecnificació i d’alt rendiment per a esportistes són una gran notícia i una eina extraordinària per a aquests joves. “Record amb il·lusió el dia que un professor em va permetre ajornar un examen per poder jugar un partit davant el Celta, en un moment en què tot això no es tenia en compte. Coordinar els estudis amb el rendiment esportiu és una cosa que abans era impensable; i és evident que una lesió et pot deixar a mitjan camí o dins la piscina sense poder sortir. Això implica estar prepapats”.

Jaume Bauzà abandonà el Mallorca B a finals de 2010 perquè en aquell moment assegurà davant els mitjans de comunicació, en la roda de premsa del seu acomiadament , que no es trobava còmode amb la situació. Des d’allò han passat més de set anys i de llavors ençà no ha tornat a seure a la banqueta de cap equip. Si més no, podem dir que quan s’ha posat un xandall no ha estat per dirigir un equip de futbol. Però aquesta realitat pot canviar l’any que ve, perquè ara per ara tampoc no podem descartar veure’l, amb una gorra, gaudint de l’olor de la gespa i enrevoltat de joves futbolistes. Mentrestant, continua amb la feina de professor en una escola de Sineu, exercint l’Educació Primària, que li dona moltes satisfaccions.

Satisfaccions personals

La plantilla que va tenir Jaume Bauzà a les mans la temporada 1993-1994 a Segona Divisió A també li va donar moltes satisfaccions, i encara es recorden els noms d’aquells jugadors . Els porters: Stelea, Prats, Pascual; els defenses: Julián, Villena, Óscar, Irureta, Chema, Pedraza, Raúl, David, Galindo; els migcampistes Sacarés, Paco Soler, Mestre, Stosic, Bogdanovic, Samper, i els davanters Milojevic, Sánchez, Vidal, Verger, Manolo, Juanjo.

Avui en dia Bauzà memoritza el llinatge dels alumnes que té a la seva aula. Alguns d’ells voldran viure del futbol, el tennis, el bàsquet o qualsevol altre esport que impliqui un èxit. Per sort per a aquesta generació, es toparan amb persones com el professor Jaume Bauzà Coll, que amb el silenci de la feina diària educaran els nins perquè un dia puguin triar el seu futur, més enllà de la pressió mediàtica per voler convertir-se en Messi i Cristiano.e