Jaume Ferrer: "Es van trobar que els quatre vicepresidents espiats no teníem cap cosa per fer-nos xantatge"

BarcelonaJaume Ferrer Graupera (Barcelona, 1963) està paint tot el que li està passant. Per una banda, aflora ara un altre cop l'episodi de l'espionatge que van viure ell i quatre vicepresidents més el 2009, i per l'altre, està pendent de l'execució de la sentència dels avals, que el podria obligar a avalar 2,9 milions d'euros, tot i que ell assegura que no ho hauria de fer. Ferrer se sent atrapat enmig d'una guerra que no és la seva, i diu que Sandro Rosell, si fos per ell, potser retiraria l'acció de responsabilitat contra la gestió de Joan Laporta i la seva junta, de la qual ell va formar part del primer a l'últim dia.

-Com vas viure que el mateix Barça t'espiés, o més ben dit, et fes una auditoria de seguretat?

El que jo vaig voler entendre quan m'ho van dir és que havia sigut una auditoria de seguretat per al Barça, perquè el Barça estigués segur. Però ho vaig viure molt malament. Això es va saber al setembre del 2009, però va passar al març d'aquell any. Va ser un cop dur, un moment de crisi molt forta, però al final vam decidir fer poc soroll perquè teníem la final de Copa la setmana següent, la Lliga a punt de guanyar-la, i a semifinals de Champions, és a dir, a punt de guanyar el triplet. Jo de seguida que ho vaig saber vaig anar a parlar amb el Laporta.

-Ell sabia que us havien espiat?

Em va dir que no ho sabia, i vam cridar el Joan Oliver perquè s'expliqués. Ens van donar una sèrie d'explicacions, i va admetre que no ho havia d'haver fet. Jo en aquell moment no li vaig donar la importància que avui en dia sí que li hauria donat, veient com estan anant les coses amb aquest tema.

-Us van donar l'informe de Método 3 a cada vicepresident.

Sí, en aquell moment mateix. I jo el vaig donar a la Fiscalia quan m'ho van demanar. En el curs de la investigació de la Fiscalia, la que ara fa poc van arxivar, em van citar a declarar, em van demanar l'informe, i els el vaig donar.

-I un cop llegit l'informe, realment contenia dades per a la seguretat del Barça, o hi havia alguna cosa més?

En el meu informe hi havia informació patrimonial meva, el que guanyava, qui eren els meus amics i els meus enemics, i van parlar amb el meu exsogre. Hi havia moltes coses que al Barça no li importaven de la meva vida.

-Quan t'espien, moltes vegades és per fer-te xantatge.

Pot ser, però es van trobar que els quatre espiats no teníem cap cosa per fer-nos xantatge.

-Aquest divendres 'El Periódico' publicava que el teu exsogre va dir als detectius que tu li vas fer xantatge i que li feies competència deslleial, que per això et va denunciar.

El que va dir el meu exsogre als detectius és mentida, però sí que és cert que el que va dir-los en aquell moment, i ho va dir perquè estava dolgut. Si ara li truquessis ja no et diria tot allò. El que no entenc és perquè surt ara tot això, quan forma part de l'informe del 2009.

-Ara ha sortit un altre tipus d'espionatge, aquest sobre els correus electrònics del club, entre el 2005 i el 2008.

Jo d'això no n'estava al corrent, i ara me n'he volgut informar una mica. Pel que m'han explicat, no és que s'espiessin tots els correus dels empleats del Barça. M'han dit que era per la seguretat del club, perquè en alguns diaris sortia informació confidencial, de sous de jugadors, o de clàusules de contractes. I hi ha ordenadors que, en base a unes paraules clau, desvien els correus que les contenen, i aquests sí que es llegeixen. A mi m'han dit que és això, i que no és il·legal, i vull creue-m'ho.

-Canviem de tema. Sense ficar-me en la teva vida privada, tu podries avalar 2,9 milions d'euros?

L'hi hauríem de preguntar a un banc. Un aval bancari només te'l dóna un banc, i no saps què et demanarà, és molt complicat, i més avui en dia. A mi em seria molt difícil per poder avalar.

-Si el senyor Vicenç Pla, o la junta directiva, demanen l'execució de la sentència, i t'obliga el jutge a avalar, què faràs?

Tu ja ho has dit bé, primer hem de veure si es demana l'execució de la sentència, i només la pot demanar el senyor Pla...

-La junta del Barça no ho pot demanar com a beneficiari, com va dir el portaveu Toni Freixa?

No, només el demandant. El Barça no és beneficiari de res encara, perquè només estem parlant d'un aval, i un aval no és un deute.

-D'acord, doncs posem que ho demana el senyor Pla, com va dir que faria en última instància.

Doncs llavors ja veurem com ens obliga el jutge a fer-ho, ja que el següent pas és anar a un banc i demanar-ho; i qui m'assegura que el banc em donarà l'aval? Això no depèn de mi.

-Doncs llavors t'embargaran els béns.

I perquè? L'embargament es fa quan deus alguna cosa i no pagues, però un aval? La sentència demana un aval bancari.

-No et poden embargar la casa o l'empresa?

En teoria no, però com que en el nostre cas, des del primer moment, tot el que hauria de ser que no acaba sent que sí, mai saps com anirà. És el cas més indèdit. I a més, la sentència diu una cosa molt clara, que "han de presentar l'aval aquells directius que continuïn a la junta", i ara no en queda cap de la junta del 2006. I després parla de l'import, que diu que la xifra [24 milions d'euros] s'ha de dividir entre tots els membres de la junta directiva, no diu res que sigui entre els que continuïn.

-I aquesta lectura literal de la sentència que fas, us fa estar més tranquils a tots que no passarà res?

De tranquils no n'estem gens, ja que les coses són d'una manera i la gent les interpreta totalment al revés, llavors és impossible estar tranquil. I no és una interpretació literal, és el que diu la sentència, i quan les coses es poden interpretar de més d'una manera, és que la sentència està mal escrita.

-Us heu reunit els vuit acusats per pactar alguna estratègia conjunta?

No. Amb algun dels que em porto més bé sí que en parlem. Estem sorpresos amb tot el que va sortint, tenim les famílies espantades. Realment no és gaire normal tot el que està passant.

-Sempre dieu que és injust que hagueu d'avalar; per què, si la llei de l'esport és clara?

El que diu la llei de l'esport sobre el avals em sembla perfecte, no és ni just ni injust, és la llei. Diu que les juntes directives han d'avalar el 15% del pressupost, i després, en funció dels beneficis o pèrdues, augmentar o disminuir aquest percentatge. I el 2006 ja no vam haver d'avalar perquè havíem generat prou beneficis en tres anys. El que passa és que després una sentència diu que ens hem de carregar unes pèrdues d'un exercici anterior perquè vam estar vuit dies d'aquell exercici. I a més diu que són nostres aquestes pèrdues, perquè són producte d'actuacions nostres, i això és mentida. Quan tu restes valor a un jugador teu, no ho fas perquè sí, ho fas perquè aquest jugador ja valia menys abans, ja que el problema és quan se'l va comprar a un preu fora de mercat. La prova és que cap altre club posteriorment va fer negoci amb aquests jugadors. Tot això li vam explicar al jutge de primera instància, i ho va entendre perfectament, per això ens va donar la raó i ens va absoldre.

-I com se li resta valor a un jugador?

La comptabilitat reflecteix el valor dels teus béns, i la llei t'obliga a tenir sempre els béns actualitzats, amb el seu valor real. I l'únic que vam fer va ser aplicar el valor real d'aquests jugadors. I de fet, només en vam reduir el 75% perquè ens ho van dir els auditors. I és que la llei de l'esport diu una cosa clara, una junta directiva que entra ha d'avalar el 15% del seu pressupost per respondre de la seva gestió. Quan nosaltres arribem el 2003, la junta anterior deixa el Barça amb uns ingressos de 120 milions d'euros, i unes despeses de 200 milions. I el 90% d'aquestes despeses eren sous, contractes de treball, que no els pots eliminar amb un mes ni dos mesos. Llavors, nosaltres hem de respondre d'unes pèrdues que va generar la junta anterior? Això no és l'esperit de la llei, cada junta respon de la seva gestió. Qui diu que nosaltres hem de carregar amb les pèrdues per aquells vuit dies és que no ha entès res i no sap com funciona.

-Però hi ha un jutge que sí que ho ha vist així.

Perfecte, cert, però els jutges també es poden equivocar. Hi ha molta gent condemnada que després s'ha demostrat que són innocents, o al revés. I en aquest cas la justícia s'ha equivocat.

-Tu sabies que si preníeu possessió de la junta el 22 de juny del 2003, aquells vuit dies comptarien com un any?

No. Ni ens ho podíem pensar. Ja vam preguntar si podia haver-hi algun problema si preniem possessió abans de l'1 de juliol, i ens van dir que no passava res.

-Qui us va dir que no passava res?

La junta gestora.

-El secretari, Josep Maria Coronas?

Per exemple, però amb mi no va parlar directament, però tota la informació que vam rebre venia de la junta gestora que va convocar les eleccions el 2003.

-Penses malament? Vas ser una recomanació enverinada? Us van parar una trampa?

No en tinc ni idea, vull pensar que no.

-No creus en la teoria de la conspiració?

Jo el que conec és que darrere de totes les demandes i de tot el que ens està passant hi ha gent que no dóna la cara; el que passa és que no es pot provar, i espero que aviat es pugui provar.

-És algú de la junta actual, com va dir l'Agustí Benedito?

L'Agustí no s'equivoca, però jo no diré res si no en tinc proves. Ja sabem que estem acostumats a dir coses sense proves, i apa, ja has quedat embrutat, però jo no ho faré.

-Per què no vau voler aixecar les catifes de Joan Gaspart quan vau entrar?

Les catifes es van aixecar, van sortir totes les pèrdues de la gestió anterior.

-Vull dir, perquè no vau presentar cap acció de responsabilitat contra Gaspart?

Això es va debatre en una junta directiva, i per desgràcia jo no hi vaig poder ser perquè em van operar d'una hèrnia discal, i en aquesta junta es va decidir no demanar l'acció.

-La votació va ser 11 a 3?

Em sembla que sí.

-I qui va votar a favor de presentar-la, qui van ser aquests tres directius?

Jo no ho sé, però Sandro Rosell, per exemple, sempre ha dit que ell va votar a favor de presentar-la. Ara, presentar una acció de responsabilitat no és tan senzill, i s'han de tenir moltes valoracions. El 2003 es va valorar que tot i ser una junta que va deixar moltes pèrdues, va deixar uns jugadors que ara estan triomfant, i es van gestar durant el seu mandat. Van fer coses bones i dolentes. I una acció d'aquestes l'has de presentar quan realment hi ha hagut mala fe en la gestió. I en el nostre cas van anar molt de pressa, sense mirar-ho en profunditat, i per fer mal a determinades persones. Nosaltres vam deixar el millor club d'Europa, i ens presenten l'acció perquè ens col·loquen 60 milions d'euros de la junta anterior, i 70 milions més de l'últim any que ens posa el Sandro. I d'aquests 70 milions, la majoria són provisions, és a dir, pèrdues que potser vindran. I a dia d'avui, moltes d'aquestes no han vingut.

-Els tres milions d'euros de Baena, sí.

És l'únic, però quan van tancar els comptes el 30 de juny del 2010, Baena encara no havia presentat recurs a la sentència que l'obligava a pagar aquests tres milions d'euros, per tant, nosaltres els havíem de comptabilitzar. Però en qualsevol cas, és una quantitat petita que no afecta el global. Ara, les pèrdues de Viladecans, la Fiscalia diu que les va comprar al preu correcte, doncs potser caldria treure aquesta provisió i restar uns milions a les pèrdues que ens van adjudicar. Sobre Mediapro, van dir que com que estava en concurs de creditors, potser no pagaria, i han passat tres anys i no ha deixat de pagar, per tant, una altra provisió que es podria aixecar. Això sumat al fet que ens carreguen les pèrdues de la venda d'Henry, perquè diuen que ja hi va haver converses al final del nostre mandat. Però en canvi, el Touré Yaya, que va donar beneficis, i que les gestions les vam fer totes nosaltres, es va firmar a principis de juliol perquè ho van pactar amb el seu agent, i aquesta operació compta dins del seu primer mandat. Es veu que tot està agafat amb pinces. Si realment haguéssim generat pèrdues, doncs hauríem d'acceptar-ho tot. El que fa molta ràbia és que hi has deixat la pell, has fet que el Barça generi milions d'ingressos i sigui el millor equip del món, i que et vulguin arruinar.

-Tens la sensació que, com que no podien provar un cert malbaratament de diners del club, van buscar la manera per demandar-vos?

Això és molta mala llet. El club es va gestionar bé, el vam agafar amb 120 milions d'ingressos, com a 12è del món, i el van deixar amb més de 400 de facturació, com el que més factura. Ja em diràs quin malbaratament hi ha aquí. Joies? Mentida. Jets privats? Mentida. Hotels? Mentida.

-Pot ser que no hi hagi res il·legal, però potser sí immoral o exagerat? Per exemple la seguretat privada de casa de Joan Laporta?

Aquí no hi ha temes privats. Dir que això són temes privats, quan ets president del Barça i t'amenacen de mort per defensar els interessos del Barça, això és el pitjor. Enlloc de pensar en la seva seguretat i la de la seva família... Hi ha coses que no es poden entendre.

-Ara, veient tot el que ha passat, et penedeixes no haver fet l'acció de responsabilitat contra Gaspart?

No es tracta de passar el problema a un altre, el problema és que no hi ha problema, i no hi ha més.

-Qui va decidir restar valor a aquells jugadors el 2003?

Va ser una decisió tècnica, en què va participar el vicepresident esportiu [Sandro Rosell] i el vicepresident econòmic [Ferran Soriano].

-Sabent això, et sap més greu que el president actual no faci res per evitar tot el que està passant?

Sí, i em sap greu perquè conec el Sandro, i estic segur que això no ho està fent de gust.

-L'empeny algú?

La seva mala relació amb algun membre de l'anterior junta, amb Laporta i amb Soriano, l'empenyia a prendre algun tipus d'acció, però que després ell ho deu estar patint. No crec que ell vegi que en tot això hi hagi justícia. Ara té l'oportunitat de posar les coses al seu lloc. Amb la demanda dels avals no pot fer res, però amb l'acció de responsabilitat sí, ho pot fer tot. Tot i es basa en l'acció, i si es retira, l'aval ja no serveix de res.

-La setmana passada et vaig sentir parlar molt dolgut amb Joan Laporta i Sandro Rosell.

N'estic molt decebut. El 2003 vam començar tots amb una il·lusió i un companyerisme que després, veient com ha anat tot, quedes molt decebut. No han estat a l'altura del club, dels seus companys, ni del treball que s'ha fet al club. I no només decebut d'ells dos, sinó també d'altres.

-Et sents atrapat enmig d'una venjança personal?

Sí.

-Has intentat parlar amb algun dels dos i dir-los que es barallin entre ells però que a tu deixin en pau?

No.

-Amb Joan Laporta vas estar set anys al costat seu, què t'ha decebut més d'ell?

Al principi vam començar tots sent una pinya amb un objectiu comú, i al final cadascú té els seus objectius particulars. A mi el que em deceben són les persones. Com a president del Barça va donar un impuls al club que tenim avui en dia, i és cec qui no ho vegi. I el president Rosell ha sabut mantenir-ho, que no és gens fàcil. A vegades és més difícil mantenir que arribar-hi. Com a presidents, cap dels dos m'ha decebut. Laporta és la persona més clarivident que he congut al Barça, però una altra cosa és com a persones, i les prioritats que tenen a la vida, i la importància que donen a les coses més o menys importants. És aquí on parlo de decepcions.

-Uzbekistan?

El més greu d'això és que ho va fer sense jo estar-ne al corrent, perquè si ho hagués sabut hi hauria donat la meva opinió, però és aigua passada, ja no hi pots fer res.

-Amb aquesta decepció que dius, i sabent que t'havien espiat, a molta gent li va sorprendre que et presentessis a les eleccions com l'opció continuïsta.

A mi també, perquè aquesta no era la intenció. Jo volia ser una via per continuar amb el Barça del 2003, amb un impuls que creiem que feia falta al club, i sempre pensàvem que tindríem com a rival una persona propera a Joan Laporta, que després no hi va ser. Havia de ser Alfons Godall, però a principis de gener del 2010 es va retirar.

-I llavors Laporta t'escull a tu?

Sí, la idea era intentar unir, i en a partir del programa electoral, van intentar fer cabre-hi com més gent millor, però és clar que va ser una decisió equivocada perquè el soci del Barça no va saber entendre el nostre missatge.

-Què va passar tan greu entre Laporta i Sandro? D'on neix aquest odi?

Realment no en tinc ni idea, perquè quan vam començar érem tan amics. Potser la proximitat de Laporta amb Cruyff no agradava al Sandro, que Sandro volia portar més directament la part esportiva del club, i que hi havia ingerències del president i el secretari tècnic. I al final, els projectes dels dos eren massa diferents. I si hi ha alguna cosa personal, jo no sé què és.

-I entre Sandro i Ferran Soriano?

Ferran Soriano no és la simpatia personificada. És molt treballador i té molt de sentit comú, però no és gaire simpàtic. Al principi d'entrar al Barça, potser la manera de fer de Soriano no va agradar a una part de la junta. I al final, de petites tonteries se'n fan grans problemes, i els enfrontaments són enormes, això és evident. No ho puc entendre, i no puc donar la raó a cap de les dues bandes.

-Tornaries a presentar-te per formar part d'alguna altra junta del Barça?

Si hagués de respondre ara, amb les demandes i tot, diria que no val la pena. Una altra cosa és que, depèn de com acabi tot, potser sí que tornaria a presentar-m'hi, perquè ho faria amb il·lusió i sense cap interès. Igual que ho vam fer quan hi vam entrar el 2003, i igual que ho deu fer la junta actual.

-Molta gent creu que qui es fica a la junta del Barça ho fa per tenir una projecció pública i tenir uns beneficis en els negocis particulars. Tu en vas sortir guanyant o perdent, després de set anys a la directiva?

Jo ara facturo menys, la crisi m'ha afectat de ple. Tant de bo m'hagués beneficiat, però la projecció pública no t'ajuda només, després has de treballar-t'ho. Potser ara em penedeixo de no haver-ho aprofitat, perquè al final, ho facis o no ho facis et volen prendre els diners, com està passant ara. Però vaja, van ser set anys molt bons.