Joan Capdevila: “El futbol m’ha donat més del que li he donat jo”

BarcelonaJoan Capdevila (Tàrrega, 1978) va ser campió d’Europa farà 10 anys amb Espanya, el 2008. Dos anys més tard, el català formava part de la selecció espanyola que va guanyar el Mundial de Sud-àfrica, torneig on es va fer un lloc a l’equip titular i on va provocar un munt de bromes perquè va viure el torneig acompanyat d’un periodista japonès que el perseguia amunt i avall. Capdevila, exjugador de l’Espanyol, el Vila-real o el Deportivo, entre altres equips, ha viscut els seus últims dies com a jugador al FC Santa Coloma d’Andorra, amb el qual ha guanyant la lliga. Un cop el FC Santa Coloma ha caigut eliminat a la prèvia de la Champions contra l’Alashkert armeni, el lateral ha decidit que ha arribat el moment de penjar les botes i retirar-se.

Què feia un campió del món jugant a la lliga andorrana?

Doncs gaudir. Ja estava gairebé retirat quan va arribar la possibilitat de jugar els dos partits de prèvia de Champions amb el Santa Coloma contra el campió armeni. Vaig acceptar, però al final m’hi vaig quedar tota la temporada. I ara ens ha tocat perdre un altre cop contra el mateix rival armeni, al mateix torn, un any després. Coses del futbol. Ha sigut bonic, una lliga diferent, on jugues un cop i un altre contra els mateixos equips, i acabes coneixent tothom. Però amb un nivell dur, ens ha tocat suar per ser campions.

Quina lliçó s’emporta després d’aquesta temporada a Andorra?

Ha sigut una experiència realment diferent, bonica; he viscut un futbol més pròxim al que vaig viure durant els primers anys de la meva carrera, a Tàrrega o l’Espanyol, quan era un nen. I de pas he pogut guanyar una lliga, i no en tenia, de lligues. Havia guanyat un títol de Tercera Divisió fa molts anys amb el filial de l’Espanyol, i després, altres títols, però una lliga, mai. Tenia subcampionats, però ara puc dir que tinc un títol de lliga. En el fons, però, volia seguir gaudint del joc. Estava retirat, però va arribar aquesta oportunitat per seguir vinculat al futbol, per seguir vivint el joc. He sigut afortunat, mai hauria pogut imaginar que viuria totes les coses que he viscut. El futbol m’ha donat a mi més coses de les que li he donat jo.

A Andorra ha acabat jugant amb Ildefons Lima, que amb 37 anys és l’ànima de la selecció andorrana.

És un crack! Tothom l’estima, a Andorra, està molt implicat i per aquest motiu ja porta més de 100 partits amb la selecció, rendint bé, marcant gols. Andorra té el potencial que té, però fa poc van derrotar Hongria. I aquesta eliminatòria contra l’Alashkert armeni ha sigut ben igualada, i això que ells són professionals. Lima competeix sempre i fa que els altres competeixin. No ens coneixíem, però s’ha guanyat la meva admiració.

En els últims anys va viure una experiència exòtica quan va anar a la nova lliga professional de l’Índia.

Va ser una gran aventura, recomano a tothom anar a l’Índia, ja sigui com a turista o per jugar-hi, si ets futbolista. Ells ja tenen la seva lliga, però aquests últims anys han creat una segona lliga, diferent, amb nous clubs i jugadors famosos. I altres de menys famosos, com jo. I els estadis sempre s’omplen, amb bon ambient i bon nivell. Va ser una experiència vital molt bonica, en vaig aprendre molt.

Com serà la nova vida professional de Joan Capdevila?

Toca viure d’una cosa diferent, fer altres coses. Caldrà analitzar-ho amb calma, però no acabo de veure’m com a entrenador. De fet, no tinc el títol de tècnic, per tant, caldria estudiar. Però suposo que seguiré dins del futbol, és la meva vida.

Quin és el millor moment de la seva carrera professional?

Guanyar una Eurocopa i un Mundial. Treballar amb Luis Aragonés, el gol de Torres, el d’Iniesta. Grans moments.

I el pitjor moment?

El descens a Segona Divisió amb l’Atlètic de Madrid, clarament. Va ser un cop molt dur per a una gran afició.