Joel Plata, el gimnasta que aconsegueix medalles superant el dolor

BarcelonaLa setmana passada Viladecans va veure com dos fills de la seva vila s’enfilaven a podis internacionals amb poques hores de diferència. El ciclista paralímpic Sergio Garrote va proclamar-se campió mundial de contrarellotge al Canadà i afegia així un nou èxit a un palmarès impressionant, i el gimnasta Joel Plata aconseguia la medalla de bronze en el Campionat d’Europa de Munic (Alemanya), amb el tercer lloc a la final de barra fixa. Viladecans ha tingut com a mínim un esportista en tots els Jocs Olímpics des de l’any 1992. I ara Plata ja pensa en els Jocs Olímpics de París del 2024.

Amb 24 anys, la medalla de bronze confirma la bona feina d’aquest gimnasta que vol volar alt. El gimnasta del Club Gimnàstic Sant Boi va obtenir una puntuació de 14,000, la mateixa que havia aconseguit en el concurs general, en què va acabar en quarta posició, a tan sols quatre dècimes del podi. Pocs gimnastes estatals han pujat al podi d'uns europeus. La tradició va començar amb l'etern Joaquim Blume el 1957, quan va guanyar la medalla d'or en el concurs general en uns campionats de París on va guanyar-ne tres més: en paral·leles, cavall amb arcs i anelles. Amb l'excepció d'una plata de José Ginés el 1971 en l'exercici de terra, Espanya no tornaria a guanyar medalles en categoria masculina fins al 1998, amb l'or en barra fixa de Jesús Carballo i el bronze en barres paral·leles del català Andreu Vivó. Després va arribar una plata de Gervasio Deferr en l'exercici de terra del 2000, un home que rendia millor en Mundials i Jocs Olímpics que no pas als Europeus, i una plata al concurs general de Rafa Martínez el 2004, acompanyada d'un bronze en terra. Tot just 10 medalles, l'última el 2004, fins ara gràcies a Joel Plata.

En la gimnàstica, petits detalls, pocs centímetres, poden marcar la diferència entre pujar al podi o no. La quarta posició al concurs general va ser entesa com tot un èxit per Plata, que en els anteriors Campionats Europeus de l'any 2020 havia acabat setè. La mateixa puntuació, 14,000, que significava ser quart al concurs general, va convertir-se hores més tard en la segona posició en l’exercici de barra fixa per darrere del xipriota Marius Georgiou. La delegació lituana, però, va presentar una reclamació per revisar la puntuació rebuda pel seu gimnasta Robert Tvorogal, amb èxit. I així Tvorogal va acabar amb la mateixa puntuació que el gimnasta del Baix Llobregat, però com que ell tenia millor puntuació d’execució i havia fet un exercici de més dificultat, va quedar-se amb la plata. "Estic molt content, la plata hauria estat genial, però és un gran èxit", deia un Plata que als darrers jocs de Tòquio va fer un munt de bromes amb el seu cognom, quan jugava amb la medalla de plata aconseguida per Ray Zapata en la prova de terra. Aquest bronze significava un èxit per a la gimnàstica catalana, sense una medalla masculina des de la plata de Deferr del 2000. Ara el nom de Plata apareixerà al costat de Blume, Vivó o Deferr. Els escollits.

El somni olímpic

La carrera de Plata va començar amb cinc anys al Club Gimnàstic de Sant Boi, el seu club de tota la vida, tot i que va arribar a competir uns mesos amb un club italià per millorar el nivell. El que era un joc per a un nen amb ganes de no parar quiet, ha esdevingut un estil de vida que l’ha portat al CAR de Madrid. El 2016, amb 18 anys, ja va formar part de l’equip espanyol que no va poder classificar-se per anar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. "Va ser un cop dur, però vam treballar fort per no fallar de cara a Tòquio. El 2019 a Stuttgart ens vam classificar després de treballar molt", explica un gimnasta, que va veure com la pandèmia endarreria el seu debut olímpic un any, del 2020 al 2021, fet que en el fons li va anar bé perquè "quan ets jove, un any et permet estar més preparat". El 2021 Plata va estrenar-se en una cita olímpica a Tòquio, formant part tant de la prova per equips, en què Espanya va ser dotzena, com del concurs complet individual, en què va acabar en 37a posició. "De petit mirava els Jocs per la televisió i sempre volia ser-hi. El nostre és un esport en què no sempre tens projecció, pot ser que disputis uns Mundials i els teus amics no puguin seguir-ho. En uns Jocs, tot és diferent", raona Plata, un jove que va revolucionar les xarxes amb els seus balls acompanyat de Ray Zapata i el mallorquí Nicolau Mir, que en aquests europeus s’ha quedat a un pam de pujar al podi en l’exercici de barres paral·leles.

Especialista en la barra fixa, modalitat en què es va penjar l'or als campionats espanyols per primer cop l'any 2017, Plata ha après a competir amb el dolor: ja el 2014 va patir una greu lesió d’espatlla que el va deixar mesos sense competir, i l'octubre del 2020 es va trencar una vèrtebra. "La tinc trencada, i continuarà així. Vaig reforçar aquella zona per allunyar el dolor, i he pogut arribar al meu millor nivell", explica un esportista que sempre vol més: "Em considero molt jove i a mi el que em donen és temps. Així puc millorar, agafar més dificultat i perfeccionar la meva execució". Plata ja pensa en la cita de París del 2024. A dos anys dels Jocs, es troba en el millor moment de la seva carrera. Si als Jocs del Mediterrani d'Orà va penjar-se la medalla de plata en el concurs general, ara aquest bronze certifica que tots els sacrificis fets han valgut la pena.