Jonás, l’exili a Riazor d’un heroi repudiat

BarcelonaAquesta història comença amb un cop dur de collons, exactament un cop a la zona genital. Era el 19 de maig de 2013. El Newcastle rebia l’Arsenal en l’última jornada de la temporada. En una jugada fortuïta Jonás Gutiérrez, actual jugador del Dépor, va rebre una dura entrada del ‘gunner’ Bacary Sagna. Després d’uns minuts per refer-se l’argentí va seguir jugant. Però el dolor va persistir.

“Vaig parlar amb el metge i em va dir que em quedés tranquil, però van arribar les vacances i seguia el dolor”, va explicar a la televisió argentina. El ‘Galgo’, com se’l coneix futbolísticament, va insistir al personal mèdic que seguia patint però el diagnòstic no canviava. Trasbalsat, va amenaçar de buscar una segona opinió a l'Argentina, però va ser aleshores quan els metges del club van descobrir l’amarg diagnòstic: “Vaig sortir plorant cap a casa. Vaig decidir tractar-me a l’Argentina, on em van operar i extirpar el testicle”. El procés va ser dur. A l’octubre li van extirpar el seminoma. En uns moments d’incertesa va existir el dubte de quin seria el seu futur, però ell no va perdre l’esperança. Pedro Bravo, l’agent de Jonás, explica a l’ARA com treballava per tornar: “La recuperació va ser molt dolorosa i abrasiva. Estant en cicles de quimioteràpia se seguia entrenant”.

St. Jame’s Park ja no és casa seva

Després de la recuperació, Jonás ja comptava les hores per tornar-se a vestir de 'magpie', però un home li va enterrar les il·lusions. Alan Pardew, l'entrenador en aquell moment, va avisar el jugador que no comptaria amb ell. L'entorn del jugador es va sorprendre. Abans de la malaltia Jonás va coincidir amb Xisco Jiménez, amb el qual va crear un vincle d'amistat. “Els primers anys va ser molt important, tant per a l'equip com per al club. Els aficionats tenien una cançó que li cantaven pràcticament en tots els partits. Va arribar a ser un dels capitans”, recorda l'ex del Newcastle. Internacional argentí durant el Mundial de 2010, era tota una estrella a l'equip que treballava molt dur cada dia: “Durant els cinc primers anys no es va perdre ni un entrenament. Era dels primers a arribar i dels últims a marxar. Es cuidava, no va tenir cap problema mai”, explica Bravo. Segons Xisco tampoc era mal company: “És el company ideal. Sempre transmet alegria al vestuari. És complicat que et portis malament amb ell, no recordo cap jugador que es portés malament amb ell”.

L'única opció per tornar-se a vestir de curt va ser una cessió al Norwich. Però petites molèsties i la poca concentració van evitar que es veiés la seva millor versió: “Ho vam haver de fer, no ho volíem fer. Ens van forçar psicològicament perquè ens van dir que no comptarien amb ell. Va anar empès pel club i mai va estar a Norwich. Li podia més el dolor” reconeix l'agent.

El destí és capritxós

Amb només un any de contracte al davant, l'argentí es va quedar a Newcastle. La necessitat de minuts va fer que demanés jugar partits amb el filial. La temporada 2014/15 s'estava complicant per als 'magpies'. Alan Pardew va marxar al Crystal Palace i l'equip coquetejava amb el descens. Va reaparèixer contra el Manchester United i a poc a poc va agafar rodatge. En els cinc últims partits va participar els 90 minuts, però el millor partit va ser l'últim. L'equip es jugava baixar a la segona anglesa. Rebien el West Ham com a dissetens, dos punts per sobre del descens. Tot estava preparat per fer història i ell no ho va desaprofitar. Primer amb una assistència i després amb un gol va certificar la permanència. Ho va celebrar amb una mirada desafiant a la llotja de St. Jame's Park mentre l'afició el tractava d'heroi: “Després del partit vam anar a sopar. Va ser espectacular. Vam haver de tornar a casa, no podíem passejar pel carrer de tot l'agraïment que rebia”, recorda Bravo.

Ni l'agraïment de la directiva ni el del cos tècnic van ser el mateix. Segons jugador i agent, van evitar que l'argentí complís una de les clàusules que el renovaven automàticament: havia de jugar 80 partits en quatre temporades, va arribar a 72. La setmana passada la justícia anglesa va donar la raó a l'argentí. Jonás va guanyar la demanda per discriminació contra el Newcastle en un tribunal de Birmingham. El Galgo va emetre un comunicat en el qual explicava que la demanda “no era contra el Club, era contra la persona o persones del Newcastle que van decidir tractar-me com no em mereixia”.

Exili cap a la Corunya

Amb la carta de llibertat sota el braç van ser molts els equips que van preguntar per ell però la “por per la malaltia i el tracte dels 'magpies'” els van tirar enrere. L'únic equip que va anar de cara va ser el Deportivo: “En cap moment el Dépor em va parlar de la malaltia. A més van fer el que van dir. Em van avisar que estaven pendents d'un jugador, que si no el fitxaven anirien a buscar el Jonás”, reconeixia l'agent del jugador. La confiança que transmetien i el consell de Fabricio Coloccini, Germán Lux o Xisco Jiménez van ser clau per concretar el fitxatge. “Ja a Newcastle li havia parlat molt bé del club. Ell simplement volia saber si era bona opció anar al Dépor i jo de Corunya no podia dir-li res de dolent. Es van portar molt bé amb mi, sabia que amb ell també ho farien”, comenta a l'ARA Xisco Jiménez. Després del periple anglès, Jonás vol demostrar a Riazor tot el que té.