Jonas Vingegaard incendia el Tour pispant-li el liderat a Pogacar

BarcelonaHa arribat la revolució, al Tour de França. El danès de 25 anys Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) va incendiar la cursa amb un atac demolidor al Col du Granon, últim port d’una duríssima primera etapa als Alps en què el vigent campió, l’eslovè Tadej Pogacar, va redescobrir-se humà. El ciclista de l’Emirates, campió els dos últims anys de la gran cursa francesa, va acabar cedint davant l’atac del danès i va perdre el liderat en una etapa d’aquelles que són recordades amb el pas dels anys. Per l’escenari, amb l’ascens a quatre cims on s’han forjat llegendes, i per veure per primer cop Pogacar amb una ganyota de dolor al rostre, veient com els rivals s’escapaven mentre a ell li pesaven les cames.

Després de perdre companys d’equip per covid-19, Pogacar sabia que la primera etapa de muntanya seria ben dura, ja que l’equip Jumbo-Visma, amb les seves primeres espases esmolades, l’atacaria sense parar durant els 151,7 km que separen Albertville i el Col du Granon. De fet, ja de sortida el belga Wout Van Aert va atacar per sumar punts a la classificació de la regularitat, però també per tenir un Jumbo-Visma al davant escapat per preparar paranys a un Pogacar a qui només el polonès Rafał Majka aconseguia ajudar. El Jumbo-Visma havia dissenyat un pla per castigar Pogacar, especialment al segon port del dia, el Col du Télégraphe. Molts d’aquests atacs els va fer el també eslovè Primoz Roglic, el mestre de Pogacar no fa tant i ara un dels seus enemics. Pogacar, però, va respondre amb el cap alt. I quan va superar el tercer port del dia, el mític Galibier, se sentia tan fort que va buscar una càmera de televisió per bromejar fent el gest amb les mans d’anar en una motocicleta. Per davant, el francès Warren Barguil (Arkea) anava escapat, pregant perquè els favorits ja no ataquessin més. Però tothom sabia que no seria així. A les rampes del Col du Granon, els ciclistes del Jumbo-Visma, cansats de tants atacs a Pogacar, van anar perdent pistonada. Roglic, Benoot, Laporte i Krijswijk van acabar deixant tot sol Vingegaard contra Pogacar. Els dos favorits, cara a cara sota un sol de justícia que afegia un toc èpic a l’ascens del cim més alt d’aquesta edició del Tour, amb més de 2.400 metres. 

Romain Bardet, segon

Pogacar semblava fort, però quan a manca de cinc quilòmetres Vingegaard va atacar, el campió de les dues darreres edicions del Tour es va redescobrir humà, feble. “No tinc clar què ha passat. Al Galibier em sentia molt bé. M’han atacat molt, però jo em sentia fort. I al Col du Granon, de sobte, m’he trobat malament. Quan Vingegaard ha atacat he entès que no era el meu dia”, ha admès Pogacar. El danès, amb un temps de 4 hores, 18 minuts i 2 segons, va fer el cim amb 2 minuts i 52 segons d’avantatge sobre l’eslovè. A la general, Vingegaard té ara 2 minuts i 16.7 segons d’avantatge sobre el francès Romain Bardet (Team DSM), que va enfilar-se a la segona posició, i 2 minuts i 22 segons sobre Pogacar, tercer.

Vingegaard, que ara fa un any ja va ser segon al Tour de França pispant a l’eslovè Primoz Roglic la condició de cap d’equip del Jumbo-Visma, va convertir-se el 2021 en el primer danès que pujava al podi del Tour en 25 anys. I ara aspira a imitar la fita de Bjarne Riis, el gran danès que va trencar el cor a Indurain el 1996. Vingegaard, que fa quatre anys encara era amateur i treballava en una fàbrica on es processa peix, ara aspira a tot, amb un ascens increïble als Alps malgrat provenir d’un país on el cim més alt no arriba als 500 metres. “Vull guanyar. No en tinc prou amb la segona posició” va advertir després d'un atac èpic en què va enxampar Warren Barguil i també el veterà colombià Nairo Quintana (Arkea), segon a un minut del danès. El ciclista de Boyacà va oferir una demostració de coratge enfilant-se també en una general on ara és cinquè. El gal·lès Geraint Thomas (INEOS), campió el 2018, ara és quart a la general a dos minuts i 26 segons de Vingegaard, després d’aprofitar també la debilitat d’un Pogacar que sort va tenir de no perdre més temps.

Ara serà el torn de l’eslovè de demostrar la seva fusta de campió. “M’han atacat molt. Ara em tocarà a mi atacar. No penso rendir-me”, va avisar el jove campió de 23 anys, que sembla haver trobat en Vingegaard un rival capaç de posar-lo nerviós. I la primera oportunitat per demostrar que encara pot guanyar el Tour per tercera vegada consecutiva la tindrà aquest dijous, amb l’etapa reina entre Briancon i el llegendari Alpe D’Huez, de 165,1 km. Etapa en què es pujarà de nou el Galibier i la Croix de Fer. Un escenari històric per a una rivalitat que promet.