Jordi Alba, de l'amor a una relació tòxica
BarcelonaAlgunes relacions salten de l'amor a l'odi en un tres i no res. Sol passar. Tens una persona al costat que t'estimes i de sobte t'adones que no t'agrada l'olor del seu alè, ni la música que escolta ni els acudits que explica. Al futbol també passa. Jugadors que durant moltes temporades han estat baluards, autèntics herois, de sobte cauen en desgràcia. Al Barça és una tradició, això. Pocs jugadors s'han escapat d'una xiulada.
Xavi, de mica en mica, porta endavant la seva revolució. Gràcies als fitxatges d'un Laporta que ha fet mans i mànigues per portar-li un munt de jugadors, modificant a poc a poc les cares d'una plantilla on els quatre jugadors de la casa que han sigut els capitans els darrers anys han acabat tots a la banqueta. Només Busquets seguirà jugant gairebé sempre, segurament. Piqué ja sap que ha perdut la condició d'intocable, Sergi Roberto hauria d'estar prou content de seguir al club i Alba va descobrir a Anoeta que el futur, aquest any, passa per compartir la titularitat amb Balde. El bon partit del jove de La Masia no va ser una bona notícia per a un Jordi Alba que s'ha convertit en un d'aquells jugadors que mantenen una relació estranya amb els aficionats. Sempre sota sospita. Com si el barcelonisme el necessités jugant per criticar-lo, tot i que ell s'encarregava d'aixecar el cap amb els seus gols i les seves assistències.
El final de Jordi Alba al Barça podria ser lleig, entre retrets i mirades fredes. No seria just. El dia que toqui fer balanç, caldria situar Jordi Alba al panteó dels millors jugadors de la història del club. Algú que ho ha guanyat tot, que s'hi ha deixat la pell i en el seu moment va ser un dels millors companys de ball de Lionel Messi. Simplement, el temps passa. I cada jugador dels que han sigut un gegant encara els darrers anys de carrera d'una manera diferent. Alguns marxen abans de ser suplents, com Xavi a Qatar o Iniesta, que ahir va caure eliminat a la Champions asiàtica amb el Vissel Kobe japonès. Alguns es retiren a temps, com Puyol. Altres s'entesten en seguir i aconsegueixen posar aigua al vi. El fort caràcter de Jordi Alba, amb alguna sortida de to a la graderia, el mal partit d'Anfield o les negociacions per retallar-se el sou han acabat perjudicant un jugador brillant que tothom sap que seria el més criticat en cas de jugar amb el rival. Com li passava a Alves, més o menys.
Quan un cicle s'acaba veus els defectes més clars que mai. Es passa de l'amor a una relació tòxica, amb retrets. Però amb el temps no recordarem aquests dies. Recordaríem aquells en què Alba va ser el millor. Ara però, toca prioritzar un futur sense Alba. Amb el risc d'un divorci complicat. Caldrà veure com reacciona un home de caràcter com el lateral.
