Jordi Alba no s'ho esperava

BarcelonaL'últim partit del Barça 2021/22 va ser un amistós a Austràlia. Xavi Hernández i el gruix de la plantilla van volar en xàrter a Sydney durant més de 10 hores. El viatge, comptant la diferència horària, va suposar quasi un dia sencer. Un esforç considerable —per a 90 minuts de futbol contra una selecció d'estrelles del país oceànic— que va despertar crítiques de la plantilla. Entre els més molestos amb l'obligació de formar part de l'expedició hi havia Jordi Alba, un dels dos capitans que van agafar l'avió (Piqué i Sergi Roberto estaven lesionats). Espontani i expressiu, el lateral català es queixava de l'amistós davant dels companys, alguns dels quals eren joves del filial. "Preguntava per què s'havia de fer aquell viatge i la resposta era molt senzilla: per pagar contractes com el seu", expliquen a l'ARA des del vestidor culer.

Efectivament, el bolo als antípodes va generar entre tres i quatre milions d'euros que, entre altres coses, serveixen per respectar fitxes com la d'Alba, que enguany suposarà al voltant de 30 quilos bruts entre sou i diferiments. El carriler té contracte fins al 2024 després d'una revisió a l'alça de l'expresident Josep Maria Bartomeu, l'última de totes les que va acordar quan el Barça encara no havia col·lapsat arran del covid. A Piqué i Busquets, capitans i portadors de contractes encara més cars que el seu, l'entitat els va demanar —sense èxit— una rebaixa per generar fair play financer en l'últim mercat de fitxatges. En canvi, amb Alba no hi va haver ni tan sols una proposta informal perquè renunciés a part dels seus emoluments, quan ell estava disposat a diferir una altra vegada si això havia d'ajudar a registrar nous fitxatges, també els que podien comprometre la seva participació, com Marcos Alonso.

De fet, el 18 blaugrana tenia claríssim que la direcció esportiva apostaria per un jugador que doblés la seva posició després d'una temporada en què les seves baixes eventuals les cobrien futbolistes no específics com Mingueza i Dest. A diferència de Piqué, a qui Xavi va comunicar a principis de juny que tindria molta competència i que jugaria substancialment menys que en temporades precedents, Alba no tenia notícies de res que no fos començar la temporada conservant l'etiqueta d'indiscutible, un paper semblant al que encara té Busquets. Només preveia una alternança amb Alonso, un veterà amb qui també havia pugnat per la plaça a la selecció espanyola. Entenia que el club li portés competència després d'un curs sense rotacions ni suplències per falta d'alternatives naturals. Perquè l'únic que el podia oxigenar, el jove Alejandro Balde, no comptava per a Xavi.

El decorat, però, va canviar radicalment el dia de l'estrena oficial del Barça contra el Rayo Vallecano, un partit que els blaugranes van empatar sense gols i en què Alba va fer una mala actuació. El lateral es va veure superat per Isi Palazón en la seva zona i va despertar algun xiulet de l'afició. La junta, encesa pels contractes heretats, també va manifestar internament el seu malestar pel trist paper d'Alba, que havia jugat de titular els partits importants de la pretemporada (Reial Madrid i Juventus) i va conservar el lloc a l'onze la primera jornada. Entre el soroll institucional i el pobre rendiment, Xavi va moure l'arbre en la visita a la Reial Societat. A l'espera del fair play necessari per poder confirmar l'arribada d'Alonso, l'egarenc se la va jugar amb Balde, que va respondre a la insòlita confiança assistint Lewandowski a la primera jugada del partit. Des de llavors, el jove barceloní no ha abandonat la titularitat a la Lliga. Ara és Alba qui l'oxigena, mentre que Alonso queda per a escenaris de màxima exigència com el de Munic.

El factor Balde ha destarotat els plans d'Alba, que s'ha acostumat a seure al costat de Piqué a la banqueta de suplents del Barça. Dissabte passat les càmeres el van captar badallant i amb cara de pocs amics mentre els seus companys guanyaven l'Elx al Camp Nou. Al vestidor el veuen contrariat amb una situació que ell no preveia i que es va posar encara més lletja quan va detectar que li movien la cadira l'últim dia del mercat amb un oferiment a la desesperada perquè l'Inter de Milà se l'emportés cedit. "De la mateixa manera que jo vaig de cara, m'agradaria que també hi anessin amb mi", va etzibar dies més tard el lateral en un acte promocional. Creu que el club no l'ha tractat bé i, a vegades, víctima d'un fort temperament, paga el seu malestar amb els membres de l'staff que defineixen pautes físiques especials per a cada futbolista. "Total, si després no jugaré", ha arribat a dir entre dents.

José Luis Gayà, el preferit de Mateu Alemany

Alba aprofitarà aquests dies l'aturada internacional per agafar distància amb el Barça i centrar-se en l'Espanya absoluta, on conserva la plaça malgrat ser suplent habitual al Camp Nou. A la roja intentarà reivindicar el seu joc a les ordres de Luis Enrique, quan antigament solia passar el contrari: que ho jugava tot de blaugrana i l'asturià, amb el qual havia tingut diferències, convocava altres laterals esquerres. A la selecció competirà amb José Luis Gayà, que continua sent futurible del Barça per la insistència de Mateu Alemany. El capità del València segueix sense renovar i, encara que ho faci, el director de futbol culer el continuarà considerant per reforçar la defensa l'estiu que ve. Sempre que, això sí, aconsegueixi desfer-se abans del contracte de Jordi Alba.