Jorge Vilda, destituït com a seleccionador espanyol femení, ho considera "injust"

BarcelonaJorge Vilda (Madrid, 1981) passejava la nit del 2 de juny pels carrers del cèntric i animat barri de Binnenstad d'Eindhoven amb alguns integrants del seu cos tècnic i amb la sensació que estava guanyant la partida. L'endemà, el Barça disputaria i guanyaria la final de la Champions League davant el Wolfsburg i 11 de les jugadores blaugranes –tres de les quals pertanyents a les 15– havien acceptat estar disponibles per entrar a la prellista del Mundial que faria pública la setmana següent. Fins i tot, es va permetre el luxe de descartar-ne dues: Sandra Paños i Jana Fernández. La seva ment, ni en el somni més rocambolesc, hauria elucubrat aleshores que tres mesos i tres dies després hauria guanyat el Mundial i hauria estat destituït. Abans d'aquesta destitució, 11 integrants del cos tècnic que el van acompanyar pels carrers de la ciutat neerlandesa dimitirien pel petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso i la seva negativa a dimitir.

D'aquests càrrecs que van dimitir, Montse Tomé, fins ara la segona de Vilda, ocuparà el seu lloc. Així ho ha fet oficial la RFEF aquesta mateixa tarda. Tomé era la segona del ja exseleccionador espanyol des del 2018. Va ser jugadora fins al 2012, després de penjar les botes es va formar com a entrenadora i ara emprendrà el seu repte més gran com a tècnica. La primera prova per a Tomé serà aquest mateix setembre amb la disputa de les dues primeres jornades de la UEFA Women’s Nations League. El 22 de setembre, Espanya jugarà davant Suècia (líder del rànquing FIFA) a domicili i rebrà, el 26 del mateix mes, Suïssa a Còrdova. Són dos partits de màxima exigència davant dos rivals als quals ja es va enfrontar en el Mundial i que el combinat espanyol va derrotar.

El suport a Rubiales li ha passat factura a Vilda

El suport que molts van donar públicament a Rubiales –mitjançant aplaudiments i gestos de complicitat– durant l'esperpèntica assemblea extraordinària de fa poc més d'una setmana comença a passar factura. L'aventura de Jorge Vilda al capdavant de la selecció espanyola femenina ha acabat perquè així ho ha decidit el president interí de la RFEF, Pedro Rocha, tot i que la seva posició estava més que sentenciada des que les 23 campiones del món –i desenes de futbolistes espanyoles més– es van negar poques hores després de l'assemblea a tornar a jugar a la selecció espanyola fins que no marxessin els actuals dirigents. I aquest missatge és evident que no només anava dirigit a Rubiales. L'abast del #seacabó és molt més ampli.

Així, Vilda, a qui encara quedava un any de contracte i que va sobreviure juntament amb Rubiales a la revolta de les 15 fa poc menys d'un any, ha vist com li ha passat per sobre el moviment esportiu, social i polític que ha condemnat gairebé unànimement les actituds del president de la RFEF –suspès temporalment per la FIFA– durant la final del Mundial i els dies posteriors i el suport de molts dels individus pertanyents a la seva guàrdia pretoriana, entre els quals hi havia el mateix Vilda –Misa Rodríguez, portera del Reial Madrid i de la selecció espanyola, va denunciar públicament "cada aplaudiment que es va sentir en aquella sala"–. Ni ser l'entrenador d'una selecció campiona del món l'ha salvat de l'inevitable.

De res li ha servit tampoc a Vilda el comunicat que ell va publicar a destemps el 26 d'agost: "Lamento profundament que la victòria del futbol femení espanyol s'hagi vist perjudicada pel comportament impropi que el fins ara nostre màxim dirigent Luis Rubiales ha realitzat i que ell mateix ha reconegut". Més enllà de la dimissió d'11 membres del cos tècnic de Vilda, a la resta d'integrants se'ls va acabar el contracte el 31 d'agost. Això, sumat a la decisió de les mundialistes i moltes companyes de no tornar a la selecció fins que no marxessin els dirigents, deixava una situació molt complicada i que s'havia de resoldre amb urgència perquè el 22 de setembre Espanya ha de jugar el primer partit de la Nations League davant Suècia.

Vilda es defensa i afirma que ha estat "injust" el que li ha passat

El tècnic ha valorat els fets en una conversa a última hora de la nit que ha mantingut amb Manu Carreño en el programa El Larguero de la Cadena SER, en la qual no s'ha mostrat conforme amb la decisió de la RFEF: "Crec que he estat destituït de forma injusta. Després de ser campiones del món i de ser renovat pel president de la Federació, trobo que és injust. M’ho ha explicat el president Pedro Rocha, qui m'ha dit que calen canvis estructurals. La meva resposta ha estat que després de 16 anys treballant al futbol femení, no ho entenc. Que no m’ho mereixo". Vilda, de totes maneres, ha donat suport a Montse Tomé, de qui ha dit que es mereix ser seleccionadora. "La vaig escollir jo pel meu cos tècnic. Treballarà amb un gran equip. El millor llegat que deixo és un estil de joc reconegut i una forma de treballar", ha considerat el madrileny.

Vilda també ha argumentat per quina raó va aplaudir Luis Rubiales a l'assemblea de la RFEF en la que l'aleshores president es va negar a plegar. "Quan tothom aplaudeix és estrany no fer-ho. En aquell moment vaig estar una mica en fora de joc, però després vaig valorar el que havia viscut, veient que era una errada aplaudir. Mai aplaudiria un gest masclista, mai. Va ser una errada fer-ho", ha dit. L'exseleccionador, que ha explicat que ell no va veure en directe el petó no consentit de Rubiales a Hermoso, també ha relatat que "la Jenni ho està passant malament", malgrat que ha admès que no ha parlat amb ella.

La RFEF demana disculpes al món del futbol

"La RFEF, mitjançant el seu president, Pedro Rocha, considera imprescindible demanar les més sinceres disculpes al conjunt del futbol mundial [...] pel comportament totalment inacceptable del seu màxim representant institucional durant la final i en els moments posteriors", comença el comunicat de disculpes emès per la RFEF a primera hora d'aquesta tarda. "L'actuació del senyor Rubiales no representa els valors que defensa la Federació Espanyola ni els valors del conjunt de la societat espanyola; la seva actuació només és únicament responsabilitat d'ell. [...] Aquesta postura és la del senyor Rubiales, no la de la RFEF", afegeix.

Posteriorment, Rocha s'ha reunit amb Víctor Francos, el president del Consell Superior d'Esports (CSD), per informar-lo dels "canvis estructurals que preveu la Reial Federació Espanyola de Futbol", segons ha explicat el mateix CSD. La reunió, que ha durat una hora i 15 minuts, també ha servit per emplaçar-se per a futures reunions sobre la candidatura del Mundial masculí de futbol del 2030.

S'esvaeix la pujada de sou

Durant el seu discurs a l'assemblea extraordinària, Rubiales va deixar caure una notícia que va deixar atònit gairebé tothom que estava seguint l'esdeveniment: començaria a moure els fils per renovar Vilda amb un sou de 500.000 euros anuals –l'actual salari mínim de les jugadores professionals a Espanya és de 16.000 euros a l'any–. D'altra banda, va justificar que Vilda parlés en masculí –"Som campions del món"– durant la celebració del títol i va explicar que el gest de tocar-se l'entrecuix a la llotja de l'estadi de la final del Mundial al costat de les autoritats, entre elles la reina Letícia, era de celebració i anava dirigit a Vilda. "Hem patit molt. A tu et van intentar fer una cosa similar", va dir Rubiales a l'aleshores encara seleccionador.

Sobre aquest gest va parlar Lola Gallardo, la portera de l'Atlètic de Madrid i una de les 15 jugadores que van renunciar en un primer moment a anar amb la selecció espanyola. "Crec que Rubiales estava eufòric per una altra cosa, no perquè la selecció femenina hagi guanyat el Mundial. Era perquè havia estat un any molt difícil; ell considera que les 15 som unes niñatas i unes xantatgistes, i ell els té molt grossos i ha guanyat. Ell i Jorge Vilda", va assegurar Gallardo al programa La última noche de Telecinco.

Manca de millores esportives

Més enllà del vessant masclista de Rubiales i Vilda –i d'altres membres de la RFEF–, la revolta de les 15 jugadores va iniciar-se també per la petició ignorada per la RFEF de professionalitzar la selecció espanyola femenina amb l'objectiu de disposar de millors condicions perquè la millor generació de futbolistes espanyoles de la història pogués lluitar per grans títols després de patir una nova decepció a l'Eurocopa de l'estiu del 2022. Alèxia Putellas, Irene Paredes –malgrat que elles dues aleshores no van enviar el correu renunciant a la selecció–, Aitana Bonmatí, Mapi León, Ona Batlle, Patri Guijarro, Mariona Caldentey, Laia Aleixandri i Andrea Pereira, entre d'altres, tenien clar que en aquelles condicions semiamateurs era impossible aspirar a gaire.

Vilda va agafar el càrrec el 2015 substituint Ignacio Quereda, de qui diverses jugadores espanyoles han denunciat públicament abusos. Anteriorment, havia estat seleccionador sub-17 i sub-19 femení. La primera gran competició que va dirigir amb l'absoluta va ser l'Eurocopa del 2017, en la qual Espanya va caure als quarts de final davant Àustria. Després va venir el Mundial del 2019, que per a la selecció espanyola va finalitzar als vuitens de final, ronda en la qual va perdre davant els Estats Units, i l'Eurocopa del 2022. L'amfitriona Anglaterra va acabar amb les aspiracions espanyoles als quarts de final.