Joselu evita la xirigota de l'Espanyol al Nuevo Mirandilla

El que havia de ser alguna cosa més que l’any de consolidació a Primera, l’inici d’un il·lusionant nou projecte, va camí de convertir-se en un nou exercici de supervivència de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus han presentat al Nuevo Mirandilla (2-2) una xirigota ben digna de les competicions que celebra Cadis cada any. Menció especial pel porter, aquest cop Lecomte, que s’ha encarregat de demostrar-li a Diego Martínez que l’Espanyol, ara mateix, té dos porters insegurs que competeixen a veure qui la fa més grossa. 

El francès, que tornava a la titularitat després de tres suplències, ha fet una estrepitosa sortida en un servei de banda on ha atropellat Edu Expósito per no acabar allunyant bé la pilota. Després de dos mals refusos de Vinicius i Sergi Gómez, Chust ha obert la llauna a plaer. Els porters blanc-i-blaus segueixen cantant, però la resta de l'equip tampoc ho fa gaire millor. Res li ha funcionat a l’Espanyol al primer temps: de les errades sota pals a la generositat dels defenses, passant per migcampistes incapaços de passar-se la pilota i dels davanters frustrats per no poder trepitjar l’àrea rival. 

Els de Diego Martínez han firmat dues parts antagòniques, una de preocupant i una altra de reivindicativa, contra un dels pitjors equips de Primera. El Cadis, que només havia marcat un gol en les set primeres jornades, n’ha firmat dos contra un Espanyol a qui set dels vuit rivals contra qui s’ha enfrontat li han marcat dos o més gols. 

El punt final només es pot qualificar com a insuficient per un conjunt que necessita urgentment tornar a sumar de tres en tres. Les sensacions són encara pitjors que els resultats (sis punts de 24): l’Espanyol no ha estat capaç d’arribar a trepitjar amb perill l’àrea del Cadis en tota una primera meitat. A més, només ha amenaçat Ledesma amb una centrada enverinada de Melamed, que s’ha retirat abans del descans, lesionat. 

Els andalusos, tot i tenir a priori una plantilla tècnicament força menys dotada, ha estat capaç de dominar còmodament la possessió durant la primera meitat contra un Espanyol que, tot i tenir jugadors com Darder, Expósito, Vinicius o Melamed, no ha estat capaç de tenir criteri ni creativitat amb la pilota als peus en cap moment. El pas pels vestidors li ha servit als espanyolistes per fer cau i net. Quan s’han vist amb l’aigua al coll, els de Diego Martínez s’han posat a jugar a futbol i han capgirat el partit com un mitjó. 

Sis gols en vuit jornades

L’Espanyol que ha sortit al segon temps no ha tingut res a veure amb el del primer. Amb ganes de recuperar el temps perdut, els blanc-i-blaus han començat a generar i acumular avisos a l’àrea rival fins que han aconseguit remuntar el marcador. Primer, Cabrera ha rematat de cap desviat. Després, Joselu ha firmat l’empat amb el que ha estat el seu primer gol de cap del curs. El primer, a més, assistit per una centrada d’un lateral. No calia inventar res, simplement aprofitar els recursos de què es disposa. Puado ha pogut firmar el segon en dues bones ocasions consecutives, però qui ha confirmat la remuntada ha estat Joselu, que ha firmat el seu particular doblet. Ja són sis gols en vuit jornades.

L’alegria, però, no li ha durat ni deu minuts a l’Espanyol, que ha pagat car el fet d’haver perdonat el Cadis. En una jugada mal defensada per Calero, Lucas Pérez ha donat vida als visitants, firmant el 2-2, i ha tingut el tercer, en una espectacular falta que ha topat amb el travesser al minut 94. L’Espanyol marxa de Cadis amb la por al cos i un únic punt en un partit que no ha sabut gestionar. El més preocupant, veure com l’equip no acaba de trobar la tecla i es veu obligat a reajustar expectatives setmana rere setmana.