Joselu, l’últim servei de Rufete a l’Espanyol

BarcelonaNo va ser a la seva presentació com a blanc-i-blau. De fet, cap de les persones que va participar-hi ni tan sols va fer referència al seu nom. Però el fitxatge del nou home gol de l’Espanyol, Joselu (sis dianes en els primers vuit partits de Lliga) porta la firma de qui fins fa pocs mesos era el màxim responsable de l’àrea esportiva espanyolista: Joaquín Pérez, Rufete. L’alacantí, força criticat per la seva gestió, va marxar per la porta del darrere de l’Espanyol després de decidir no acceptar la proposta de renovació que li oferia Chen Yansheng. Abans de fer-ho, però, va aconseguir tancar l’arribada del jugador que s’ha convertit en la gran esperança blanc-i-blava d’enguany. Joselu serà la principal amenaça espanyolista aquest diumenge davant del Valladolid (18.30 h, GOL).

Els primers contactes amb el jugador, després de Cap d’Any, van servir per saber si tenia la intenció de renovar amb l’Alabès i per mostrar-li el rumb del projecte blanc-i-blau. Un dels punts forts de l’exdirector esportiu espanyolista, expliquen algunes persones que l’han tractat en els últims anys, és la seva capacitat de seducció cap als futbolistes. Ho demostra el fet que aconseguís que RDT, Embarba i Cabrera es quedessin tot i el descens a Segona. “No va ser gens fàcil”, apunten a l’ARA fonts que van participar en les negociacions. 

Amb Joselu també va ser necessari un treball pacient i silenciós. Després de quatre o cinc converses amb el punta, Rufete va convèncer-lo per escollir la proposta del conjunt periquito en detriment de la resta de propostes rebudes. Eren nombrosos els equips atents a la situació del jugador, que acabava contracte amb l’Alabès: almenys cinc a Primera i uns quants més a l’estranger disposats a millorar-li significativament el salari. Rufete, però, va saber estar en el lloc i en el moment adequats per anticipar-se a una oportunitat de mercat. Una estratègia que també va repetir amb Brian Oliván i que l’Espanyol espera poder mantenir en futures finestres de fitxatges. A falta de recursos, previsió i enginy. 

L’Espanyol va ser el primer club que va apostar fort per Joselu i va traslladar-li una proposta en ferm. El jugador no va prioritzar els diners, sinó la confiança mostrada per l’Espanyol a través de Rufete. Poder sentir-se important en un club històric, tenir estabilitat familiar en una ciutat com Barcelona, els valors de l’Espanyol i el coneixement de l’ambient del vestidor a través de testimonis com el de Fernando Calero, amb qui comparteix agent, són alguns dels motius que van portar l’atacant a decantar-se per l’oferta blanc-i-blava. 

Joselu era la primera opció de la direcció esportiva per reforçar la davantera. El fet que pogués arribar lliure obligava a anticipar-se com fos a altres equips econòmicament més potents. “D’una altra manera no hauríem pogut pagar, ni a través d’un traspàs ni d’una cessió, un davanter del seu perfil i xifres”, admeten fonts del club. Incorporar Joselu i Brian Oliván suposava una protecció per al club en el supòsit que complís els plans que tenia al cap: vendre RDT i Pedrosa per poder refer la plantilla. Una planificació que es va torçar per la lesió del segon, que segueix al club tot i no haver renovat, i pel fet que l’acord pel traspàs del primer es tanqués fora de termini. 

Els informes a Chen, en xinès

El de Joselu era un fitxatge estratègic en molt sentits, més enllà del preu: “És millor que el tinguem nosaltres que no pas un rival directe com el Celta, el Mallorca o el València”, diuen fonts coneixedores de l’operació. Fitxar-lo, però, no va ser gens fàcil. Rufete, a qui Chen Yansheng ja li havia tombat algunes propostes de fitxatges, va presentar-li al propietari del club un informe traduït per Mao Ye al xinès on detallava els diferents motius que justificaven la incorporació de Joselu. Entre els arguments que presentava, hi constava el fet que, amb ell, l’Espanyol tindria la parella de davanters de moda d’Espanya (amb el permís de Iago Aspas). A més, en el supòsit que RDT hagués acabat marxant, com va passar, el club tindria les espatlles cobertes amb un atacant de garanties. 

Els informes elaborats per l’àrea esportiva recomanaven fitxar Joselu per dos grans factors esportius. El primer, l’aspecte golejador. Malgrat haver esclatat tard en aquesta faceta, no havia baixat dels 11 gols en els tres cursos disputats a l’Alabès. El segon, l’enorme facilitat per guanyar duels: era el jugador amb més disputes guanyades de les tres últimes Lligues. L’àrea esportiva del club considerava fonamental aquest últim fet per permetre una evolució en el model de joc.

Joselu havia arribat a veure amb molta il·lusió la possibilitat de fitxar pel València, amb qui va arribar a tenir converses avançades, però la intervenció de Rufete va resultar providencial: l’alacantí, bon coneixedor de la situació del club valencianista, va saber redirigir el jugador de Mestalla cap a Cornellà-El Prat. L’alacantí va saber jugar les seves cartes i va advertir Joselu que el València no decidiria el seu nou davanter fins que tingués tancat el nou entrenador. El club valencianista va tancar l’arribada de Gattuso la segona setmana de juny, però Cavani no ho va fer fins al 29 d’agost. 

Aleshores, però, Joselu ja feia mesos que havia arribat a un acord amb l’Espanyol. El club blanc-i-blau no va esperar a tenir lligat Diego Martínez per tancar la seva incorporació. L’aposta està donant resultats: Joselu és el segon màxim golejador d’aquesta Lliga, només superat per Lewandowski (8 gols) i el primer pel que fa a duels guanyats en total (8,75 per partit) i per l’aire (6 per duel). L’últim servei de Rufete a l’Espanyol està firmant el millor inici golejador des dels 7 gols les vuit primeres jornades de Rafa Marañón la temporada 1979-80.