El jove gallec que amenaça l'imparable regnat de Toni Bou

BarcelonaToni Bou ho ha guanyat tot en el trial. És el millor esportista de la història de la disciplina. Amb 37 anys, el de Piera ha aixecat 34 títols mundials i el seu regnat sobre les dues rodes continua imparable fins a l'actualitat. Tothom en parla i el seu nom és en boca de tothom cada vegada que s'acosta una nova competició, sigui a l'aire lliure o a pista coberta. Però hi ha un pilot que lluita per disputar-li un gran premi: Gabriel Marcelli (O Rosal, Galícia, 2000).

"El meu objectiu és guanyar-lo, però no és gens fàcil. Té un nivell molt alt. És un 10 en tots els aspectes, és molt complet", comenta aquest jove pilot gallec en una conversa amb l'ARA abans de començar el Mundial de X-trial 2024, que se celebra aquest diumenge al Palau Sant Jordi. Marcelli competeix amb Repsol Honda, igual que Bou. Tots dos són companys des de fa quatre anys. Marcelli veu Bou cada dia i això és una referència per a ell: "Em fixo en el que fa, intento calcar-lo i adaptar el seu estil a mi. Això em serveix per progressar. M'entreno setmanalment amb ell i noto que mes a mes m'hi acosta més. Espero guanyar-lo en un futur".

El palmarès de Marcelli és molt ampli. A més, ha representat Espanya, juntament amb Bou i Jaime Busto, en el Trial de les Nacions, un "somni que tenia des de petit". Però destaca tot el que va guanyar el 2019. Amb només 19 anys, el gallec va penjar-se la medalla de campió dues vegades: va coronar-se en el Campionat d'Europa en categoria absoluta i en el Campionat del Món en trial 2 (categoria abans de pujar a la màxima). "Va ser un dels millors anys de la meva carrera esportiva. Vaig poder mostrar que ja tenia el nivell per saltar a la categoria absoluta", explica.

Ho té tot per guanyar, però en cada cursa li apareix un petit obstacle difícil de superar: Toni Bou. La seva carrera és molt llarga i ningú sap fins quan durarà. El nom de Marcelli, amb una edat primerenca i un creixement bestial en el món del motor, ja sona per ser el successor del català. Però ell ho veu molt complicat: "És impossible igualar els títols que ha guanyat. És el millor esportista de la història. Comparar-s'hi i ser el segon Toni ho veig inviable. Però poder guanyar-lo i arribar al seu nivell és possible". "M’encantaria ser el seu successor, però ja veurem què passa en el futur. M'entreno per fer-ho possible", afegeix entre riualles mentre li brillen els ulls quan parla del seu company i referent.

Va abandonar Galícia amb 16 anys

Marcelli no va començar en el món del trial. Amb només 4 anys, la primera moto que va agafar va ser la de motocròs, però al cap de quatre anys la va canviar per la d'enduro perquè "em posava molt nerviós". Pilotava amb el seu pare i els seus amics fins que tres anys després va fer el salt al trial. "Realment, vaig entrar de rebot en aquest món. Vaig començar a córrer amb la moto de trial perquè m'anava bé per reforçar l'enduro. No tenia pensat fer-ne", recorda.

Va decidir competir en els campionats gallecs fins que va veure que el trial era el que més li agradava. Quan estava a punt de bufar 17 espelmes, Marcelli va abandonar O Rosal per mudar-se a Catalunya. Va deixar els amics i la família en terres gallegues per perseguir el seu somni. El va fitxar Montesa i va anar a viure a una residència d'alt rendiment de Ripoll on convivia amb esportistes del trial en moto, bici i bici de muntanya.

"Va ser complicat deixar els amics i la família a Galícia. No va ser fàcil. Els dos primers anys van ser els més difícils", explica el pilot. Era menor d'edat i viva amb la seva mare. Havia de dependre d'ella durant tot el dia, perquè no tenia el carnet de conduir per poder moure's pels voltants: "El fet de no tenir cap mitjà de transport i de dependre de la meva mare per moure’m feia que em costés fer amics". Però quan va complir els 18 i la mare va marxar cap a terres gallegues, tot això es va acabar: "Vaig poder desplaçar-me més i ajuntar-me amb la gent del trial. L'absència del pare, que era qui sabia de motor, també va ser un al·licient. Per sort, la gent que he tingut al voltant m’ha fet de segons pares. El Josep Soldevila, que portava la residència; Joaquim Terricabras, el metge de l’equip, i Jaume Palau, el meu entrenador, m’han presentat molta gent i han fet que la meva instal·lació a Catalunya hagi estat molt fàcil".

La primera vegada que va tornar cap a casa en tenia moltes ganes: "Tenia un calendari a casa que el vaig comprar només arribar a Catalunya. Hi anava esborrant els dies que faltaven per tornar i el dia exacte el tenia marcat amb una rodona". "La primera vegada que vaig tornar va ser especial", afegeix. Amb el pas del temps, els amics a Catalunya van anar apareixent i la comoditat en terres catalanes era més alta. Tot i que viatjar cap a Galícia li serveix per evadir-se del món del motor: "Intento passar temps amb els amics de tota la vida. Ells no fan trial i això m’ajuda a relaxar-me i no estar-ne pendent les 24 hores del dia. Puc desconnectar".

Un altre somni: fer el Dakar

Marcelli veu el seu futur "molt bé". Entre rialles, diu que només li queda pujar a una moto de curses per tocar totes les disciplines del motor: "Em faria il·lusió tocar-ne d'altres de manera més suau, no dedicar-m’hi, però que siguin hobbies. Puc treure coses del motocròs i l'enduro que puc aplicar al trial". Però hi ha un somni que supera els altres: córrer un Dakar. "M'agradaria competir al ral·li més dur del planeta i viure l'experiència. Un any amb cotxe i l’altre amb moto. Si es presentés l’oportunitat de fer-lo durant la temporada de trial, hi aniria de cap", comenta amb un somriure d'orella a orella. "He parlat amb Laia Sanz, Gerard Farrés i Dani Oliveras i tots em diuen que és més dur del que sembla. Sé que és molt car, però tard o d'hora el faré. I si el corro, l'acabaré", vaticina.

Aquest diumenge, Gabriel Marcelli, el mateix dia que farà 24 anys, desafiarà el regnat del seu ídol, Toni Bou. Al Palau Sant Jordi no hi cabrà ni una ànima més. El gallec estarà envoltat de la gent que més s'estima: la família i els amics. Però al davant tindrà el seu company d'equip, que ja suma 34 títols mundials a la butxaca i intentarà defensar el seu llegat. Tot i la dificultat, Marcelli ho té clar: "És viable guanyar-lo i és l’objectiu que tinc".