Dos jovenets descarats salven els mobles del Barça a Mallorca (2-2)

BarcelonaDeixeu que els joves puguin fer de les seves. Confieu en ells, que puguin demostrar tot el que saben fer. Dos nanos amb cara de nen i ganes de cruspir-se el món van canviar el guió d’un partit en què el Barça semblava destinat a perdre. Entre Lamine Yamal i Fermín van encarregar-se d’espantar el Mallorca, molt digne fins llavors, i van aconseguir sumar un punt (2-2). Poca cosa, segurament, però no va ser de nou un bon partit de l'equip de Xavi Hernández. Com va passar contra el Celta, el tècnic va tenir bon encert amb els canvis, després d’un partit massa fluix a la primera part. El punt deixa mig emprenyat el Barça i arrenca una rialla a la cara del Girona. Si guanya al camp del Vila-real, serà líder en solitari. I tot, perquè entre la gespa, l’àrbitre permissiu, les rotacions i les errades pròpies, el Barça va deixar-se dos punts.

Perquè efectivament, les rotacions van arribar. Sempre ho fan, com els exàmens de final de curs o el pagament de l’IVA trimestral. I amb les rotacions arriben els debats sobre els que gaudeixen d’una oportunitat. Iñigo Martínez va suspendre el test, tou en defensa i sense ordre en atac. Raphinha, en canvi, va treure millor nota. En una setmana carregada de partits, Xavi va fer pensant que era el moment ideal per fer canvis, contra un Mallorca que havia semblat un ninot de paper fàcil de rebregar a Girona. Però no, no era el dia. El Mallorca va saber burxar un Barça de nou molt feble en defensa, que va reaccionar gràcies al talent i els canvis a la segona part. Com el dia del Celta. Sort de la màgia de Lamine Yamal, que rodejat de defenses centrals gegants amb cara de pocs amics anava fent ruletes, sotanes i regats. Com si fos un joc.

El partit va ser un petit infern per a Iñigo en la seva estrena com a titular. El central basc va abusar de les passades en llarg just el dia que Lewandowski descansava a la banqueta. I defensant, fent parella amb Araujo, va patir massa amb el cos de Muriqi les curses entremaliades d’Abdon Prats, el mallorquí que ho dona tot en cada pilota pel seu Mallorca. Ja de sortida, Muriqi va posar per davant els locals en una jugada en què Ter Stegen va fallar. El porter alemany, amb un full de serveis impecable fins ara, no es va entendre amb Oriol Romeu i va regalar la pilota. Als equips de Javier Aguirre no els pots fer regals. Els obres la porta de casa i, en un tres i no res, ja t’han obert el rebost i dormen al teu llit.

Les errades defensives catalanes van permetre al Mallorca ser perillós en atac, quan el Barça no sabia entendre un 4-3-3 en què només el caràcter de Gavi i Raphinha semblava sobresortir. Gündogan va estar fosc, João Felix intermitent, i Ferran Torres va fallar les oportunitats que va tenir. Sort de Raphinha, que va inventar-se el gol de l’empat amb un xut preciós des de la frontal, en una de les primeres ocasions d’un Barça que abans del descans hauria pogut fer el segon, quan el Mallorca s’havia retrobat amb els dubtes. Però ni João Felix ni Ferran van saber marcar. Els mallorquins, sí. Pilotada llarga de porter, Muriqi que la guanya per dalt a Romeu i Abdon que burla tothom per fer el 2-1. Un cop dur, inesperat. Un gol rebut en una d'aquelles jugades de tota la vida, que es veuen als camps de regional. Una pilota llarga, un davanter la pentina i barraca. I una errada defensiva, és clar. Tocava tornar a remar a contracorrent, com el dia del Celta.

Després de les dues golejades per 5 a 0, un oasi de felicitat, el Barça semblava entrar en un territori salvatge, en el qual tocava mastegar sorra per tirar endavant els partits. Contra el Celta va caldre apel·lar a l’èpica. Contra el Mallorca, més o menys el mateix. I per fer-ho, com era normal, va demanar a Lewandowski entrar al terreny de joc. Poc després, apostava pels joves: Lamine Yamal i Fermín. A diferència del partit contra els gallecs, Xavi va decidir treure del terreny de joc João Felix en aquests canvis. I en la primera que va tocar, Lamine va forçar un penal. Llàstima que no ho era, ja que es va deixar caure per intentar enganyar el col·legiat i les pantalles del VAR. No ho va aconseguir. Però la seva entrada va començar a canviar-ho tot.

L'hora dels joves

Entre Lamine i Fermín, van revolucionar-ho tot. Alguns joves van a Mallorca per descobrir-hi les coses de la vida que no t’ensenyen a l’escola, i d'altres hi van per ensenyar com es juga a futbol. Cada cop que Lamine Yamal agafava la pilota, el Mallorca feia uns passos endarrere. Raphinha i Lewandowski eren els seus companys d’atac ideals. La fe del brasiler és lloable, mai defalleix, perseguint la tan somiada titularitat. Entre tots van inventar-se l’empat en la gairebé única jugada trenada de la segona part, amb Fermín estrenant-se com a golejador a la Lliga. No, no va ser un bon partit del Barça. Sí que va ser-ho per al jove andalús, que espera pacientment partits com aquest. Junts van intentar aconseguir el gol del triomf, però no sempre pots tocar el cel, com el dia del Celta. L'empat no deixa de ser un avís per a navegants, per recordar que només amb talent no guanyes. Un punt que punxa l'orgull del Barça. Li toca espavilar-se, per tornar a assemblar-se a l'equip de fa uns dies. Sort dels joves, a Mallorca. I de Raphinha.