BÀSQUET
Esports19/11/2019

Kerem Kanter, el jugador que no pot tornar a casa per por a la presó

El jugador de la Penya no serà avui a la pista del Darussafaka turc

Toni Padilla
i Toni Padilla

BadalonaEl Joventut de Badalona visita el Darussafaka turc a Istanbul (18.15 h) buscant el primer triomf fora de casa a la fase de grups de l’Eurocopa. Una victòria deixaria la classificació per a la següent fase a la butxaca de l’equip de Carles Duran, que va viatjar sense el turc Kerem Kanter. “No puc viatjar a Turquia per jugar el partit de l’Eurocopa, demano disculpes a tots els aficionats del bàsquet de Turquia que volien veure’m a la meva ciutat natal”, va escriure a les xarxes socials el jugador, que tampoc ha fet altres desplaçaments internacionals aquesta temporada per por a ser detingut per les autoritats turques.

Kerem Kanter viu condicionat per la figura del seu germà Enes, jugador dels Boston Celtics i destacat opositor del govern de Recep Tayyip Erdogan. L’any 2017 Enes Kanter va definir Erdogan com “un Hitler del segle XXI” després de veure com li retiraven el passaport. El govern va respondre amb una ordre d’arrest que ha acabat afectant tota la família Kanter, tal com va denunciar el jugador dels Celtics. “Persegueixen i espanten el meu pare. És una dictadura”, va dir Kerem Kanter, que milita al moviment islamista Hizmet, un moviment presidit pel predicador Fethullah Gülen, actualment exiliat als Estats Units. Malgrat que inicialment Gülen i Erdogan van ser socis, es van anar distanciant i l’actual mandatari turc ha acusat Gülen de liderar el cop d’estat contra ell que va fracassar el 2016.

Cargando
No hay anuncios

Des de llavors centenars de militants de Hizmet, moviment considerat ara com a “organització terrorista” pel govern d’Ankara, han sigut detinguts. Alguns dels seguidors eren esportistes, com un dels millors futbolistes de la història, Hakan Sükür, que viu a Califòrnia. L’altre gran esportista famós per donar suport a Gülen és Kanter, que la temporada passada va jugar als Portland Trail Blazers. A Turquia, els partits d’aquest equip no es van fer per televisió per intentar no donar publicitat a un home que fa anys que no trepitja Europa per por a ser deportat a Turquia, ja que el 2017 va passar hores atrapat en un aeroport romanès quan li van anul·lar el passaport.

Cargando
No hay anuncios

El cas ha provocat que Mehmet, el pare dels germans Kanter, declarés en públic que no donava suport a Gülen per evitar ser detingut. Però Mehmet, un exprofessor universitari que va fer carrera a Suïssa, finalment va ser engarjolat i espera judici acusat de ser còmplice de Gülen. El jugador de la Penya també s’ha vist afectat, malgrat que no ha militat al moviment islamista Hizmet, un moviment conservador considerat una secta per diferents experts i que s’ha convertit en un dels grans enemics d’un Erdogan que era el seu soci. “No puc trepitjar Turquia des de l’any 2016, no puc veure els meus pares, als quals no deixen sortir del país. Als pares no els deixen ni trucar al meu germà”, ha explicat aquesta temporada el jugador de 24 anys. Karem, que va passar pel bàsquet formatiu nord-americà abans de jugar a França i Lituània, havia sigut internacional sub-18 amb Turquia i havia guanyat la medalla d’or de l’Europeu el 2013. Però des de l’intent de cop d’estat del 2016 els dos germans han quedat fora de la selecció turca.

Problemes al joc interior

Sense Kanter, doncs, la Penya buscarà guanyar per fi fora de casa a Europa, ja que encadena tres derrotes, a les pistes del Nanterre francès, l’Unics Kazan rus i el Brescia italià. Si l’equip verd-i-negre guanya i els francesos del Nanterre cauen a Rússia, la Penya ja estarà classificada. La baixa de Kanter, però, és clau, ja que tampoc serà a Turquia el lesionat Simon Birgander, fet que dificulta el joc interior badaloní. Aquestes dues baixes provocaran que el nord-americà Perrin Buford pugui variar la seva posició natural i jugar més a prop de l’anella. En el partit jugat a Badalona, la Penya va aconseguir un miraculós triomf (85-82), gràcies a un triple des del seu camp de Klemen Prepelic en l’últim segon.