Els joves del Girona apaguen el brot de nostàlgia (i salmonel·losi) a Sevilla

GironaEl Girona va presentar-se al Benito Villamarín sense 50 gols i 39 assistències, i amb un brot de salmonel·losi. Nostàlgic, perquè les absències són de pes. Desorientat, perquè tot està a mig construir. Ni els nous han tingut temps d'acoblar-se, ni el grup d'acollir-los. I afeblit, perquè el virus els ha fet passar més estona del compte al lavabo. Tenia totes les de perdre, però aquest grup no ha perdut la voluntat. Una jugada de dos cadells, Iker Almena i Gabriel Misehouy, va permetre rascar un puntàs contra el Betis (1-1).

Tampoc no és que els ànims fossin gaire positius, tenint en compte que durant la pretemporada va encaixar un parell de golejades contundents i que tan sols va guanyar una vegada. Míchel va intentar mantenir la gran part del bloc oblidant que aquest ja no és el mateix. El futbol abans fluïa, ara grinyola. Durant força estona va ser un Girona tímid i trist; res a veure amb aquell equip desacomplexat i atrevit que es va classificar per a la Champions. Però va acabar deixant-se anar, reaccionant puntual. Caldrà paciència i sang freda per gestionar que tot allò ja ha quedat enrere.

Van estrenar-se un lent, superat –va acumular vuit pèrdues– i substituït Romeu, un voluntariós Bryan Gil i Abel Ruiz, un davanter que no s'assembla a Artem Dovbyk. Aquests petits detalls deixen entreveure un disseny diferent, que a Sevilla no va ubicar tantes peces per dins com solia. El Betis el va castigar de pressa per una desconnexió de marcatges en un servei de cantonada rematat per Bartra. Però abans, això, als gironins no els influïa. Aquest cop va ser una pedra més per a una motxilla plena de pes.

Les comparacions juguen males passades, és inevitable. El Girona ha perdut el màxim golejador de la Lliga (Dovbyk), el màxim regatejador (Savinho) i el segon màxim assistent (Aleix Garcia). Sumem-hi Yan Couto, Eric Garcia i, a Sevilla, Tsygankov. I els recanvis no aporten les mateixes coses, n'aporten d'altres, diferents. La finor en la sortida de pilota que hi havia amb Aleix no és tan precisa amb Romeu. La intensitat de Portu no és la màgia de Savinho. I el dinamisme d'Abel Ruiz no és l'olfacte de Dovbyk. I no és una crítica, és una evidència, perquè cadascú té les seves característiques. Aquest Girona no tornarà a ser el Girona de l'any passat. Aquest Girona és un altre Girona. Es desconeix si serà pitjor (o millor), però està clar que no és igual. Això és un fet que ha d'entendre per poder conviure.

I és aquí on entra la preocupació, magnificada a l'extrem perquè la incertesa espanta. Tothom vol tenir-ho tot controlat. Tothom se sentia feliç perquè tenia la seguretat que el Girona, fins ara, no només divertia, sinó que guanyava. Ara no se sap. I aquest no saber és el que fa venir la por i creure que no sortirà bé, però tampoc no hi ha massa motius per fer-ne una lectura negativa. I de positius sí que n'hi ha. Com la força de voluntat, la fe indestructible. Això sí que ho conserva. L'equip va lluitar l'empat fins a aconseguir-lo. I això és una virtut.

Sempre van insistir. Va agradar l'agilitat de Bryan Gil, desafortunat en la rematada. Abel Ruiz deixa sensacions contradictòries, perquè la seva feina fosca es valorarà poc, perquè als davanters se'ls jutja pels gols. El valencià va rematar al pal una centrada de Yangel en la més clara per als de Míchel abans del gol. L'aposta del madrileny pels joves amb talent és la que va donar els bons fruits: una jugada espectacular d'Iker Almena (20 anys) la va enviar a la xarxa Gabriel Misehouy (19 anys). Un gran punt de partida per a dos debutants a Primera. El neerlandès encara va tenir temps de fer el segon, com també el Chimy Ávila per als locals, amb un xut a la fusta.

Dos fitxatges més

El Girona suma un parell de reforços més als set que ja havia fet, i s'eleva la xifra total a nou. L'arribada del davanter que ha de fer oblidar Artem Dovbyk es va fer oficial amb l'anunci del macedoni Bojan Miovski, de 25 anys i procedent de l'Aberdeen escocès. Miovski, d'un perfil discret, però que ve de marcar 26 gols, signa fins al 2028 i ha costat uns 8 milions d'euros, entre fixos i variables. L'altre futbolista tancat, tot i que no anunciat, és el porter Pau López, de 29 anys. El gironí de l'Olympique de Marsella arribarà com a cedit amb una opció de compra no obligatòria per fer-li la competència a Paulo Gazzaniga. Míchel encara demana un parell d'incorporacions més, per afrontar amb el màxim de garanties possibles el fet de compaginar tres competicions a la vegada. La prioritat és un extrem, i l'objectiu és Yaser Asprilla, del Watford.