Juan Flere, l’heroi inesperat que classifica el Llagostera

LlagosteraJuan Flere desfeia una disputada eliminatòria després de 90 minuts plens de competitivitat on ni Llagostera ni Girona van trobar el camí del gol (0-0, 6-5 als penals). El porter argentí, arribat el curs passat de la Damm, tot i estar plenament integrat en la dinàmica del primer equip juga habitualment amb el seu filial, a la primera catalana. Ahir, però, va tenir la seva nit de glòria gràcies a un repertori d’intervencions que, als seus 19 anys, fan intuir un futur d’allò més brillant.

Óscar Álvarez va tirar d’ofici i experiència en un onze híbrid entre titulars i suplents on Javi Chica, peça clau al lateral dret de l’Espanyol durant cinc temporades, i Pitu Comadevall, figura representativa al mig del camp, asseguraven rauxa i qualitat. El saltenc, que arribava a debutar amb el Barça sota les ordres de Frank Rijkaard el 2006, va vestir els colors del Girona un curs més tard, en l’ascens dels gironins a la Segona B. Bounou, Diaby, Timor –ubicat a la defensa-, Carles Planas, Marlos Moreno, Mojica, Aleix García, Àlex Granell, Douglas Luiz, Kayode i Olunga eren els escollits per Pablo Machín –satisfet per haver evitat qualsevol contratemps en forma de lesió- en el vespre fred i plujós de Llagostera, amb menció especial per al porter marroquí i el jugador de Carcaixent, que disputaven els primers minuts oficials del curs amb la samarreta blanc-i-vermella, i l’afegit dels diversos jugadors del Peralada que van contribuir al repartiment de minuts.

El Llagostera, amb les dimensions del camp favorables, va potenciar al límit les virtuts d’un conjunt molt més il·lusionat pel premi final que el seu rival. Amb pocs espais per a elaborar jugades amb cert sentit, les pilotes aèries i l’estratègia adquirien major protagonisme de l’habitual. Javi Chica, després d’un exquisit toc de Pitu, servia un gol pràcticament fet a un desafortunat Moha en la primera gran ocasió d’un partit intens en la pressió i en els duels individuals, però poc pràctic en el sentit col·lectiu. El tècnic sorià experimentava –positivament- el rendiment de les seves provatures: tant Carles Planas a l’eix defensiu com Marlos al carril dret van aportar una seriositat que bé faran en mantenir quan els arribi el torn en la Lliga. Juan, inactiu durant els primers 20 minuts, es lluïa, per primer cop, en dues aturades calcades, desviant dos u contra u davant Kayode i Olunga. Centrat tot el pes del primer acte en l’aspecte físic, les disputes al mig del camp impossibilitaven qualsevol intent de triangulació. La gespa artificial, força desgastada, tampoc hi posava de la seva part. Només una errada o acció aïllada proporcionava l’efecte, tímid, de sortir d’un partit monòton i previsible que veia com Mojica, en el darrer sospir, feia intervenir el porter del filial llagosterenc.

Negats amb el gol

El decorat del segon temps no va variar en excés tot i els canvis introduïts pels dos entrenadors. Si Chele i Marc Carbó -a qui Machín feia debutar el curs passat a Segona sent jugador del Peralada- entraven pels locals, Paik feia acte de presència al carril esquerre visitant. El protagonisme, però, seguia sent per Juan, qui tornava a mostrar els seus reflexes davant Marlos. Acte seguit, era el coreà qui llançava al pal després de caçar una pilota morta a la frontal de l’àrea. Per contrarestar l’allau ofensiu del Girona, Óscar Álvarez situava Guichón. No n’hi havia prou ja que, a aquestes altures, les dues categories de diferència començaven a pesar. Només un xut de Pitu, molt desviat, neutralitzava la possessió d’un conjunt incapaç de decantar l’electrònic degut a una prodigiosa actuació d’un, fins ahir, desconegut porter, encarregat de convertir de forma suau i pel centre -després d’aturar el xut de Marlos- el darrer llançament d’una tanda de penals que permet somiar al Llagostera en fites més grosses de les que preveia.