El jugador que mai portaria el braçalet a favor dels homosexuals

BarcelonaRespectar els drets dels homosexuals s’ha convertit en un assumpte incòmode per la FIFA, tan amiga de trobar-se a la llotja amb presidents i emirs, però poc valenta quan toca parlar de valors. La pressió sobre un bon grapat de seleccions europees que volien sortir a jugar amb el seu capità portant un braçalet reivindicatiu els ha funcionat, com ha passat amb Alemanya. Com que la FIFA estava decidida a multar econòmicament la federació i ensenyar una groga al capità si portava el braçalet amb el lema "One Love", els alemanys s'han fet la fotografia d'equip amb tots els jugadors tapant-se la boca. Com qui vol dir que hi ha censura i no els deixen dir el que pensen, al Mundial. Tot i que en altres casos no feia falta pressionar, ja que algunes seleccions mai s’han plantejat fer-ho, també a Europa. Com el cas dels polonesos, estat on desenes de poblacions han instal·lat a la porta del seu terme municipal cartells dient que els homosexuals no hi són benvinguts. O Croàcia, on alguns futbolistes han fet comentaris homòfobs els últims anys. Un d’ells, el defensa Dejan Lovren, titular avui en el partit contra el Marroc.

Si molts jugadors europeus, especialment a Anglaterra i Alemanya, de mica en mica aixequen la veu contra l’homofòbia, a l’est d’Europa és ben diferent. Lovren, que viu el seu tercer Mundial després de ser subcampió el 2018 a Rússia, va provocar un bon enrenou ara fa pocs mesos quan va descobrir que el grup Disney faria un esforç per introduir en les seves sèries i films personatges del mateix sexe que s’estimen. El defensa del Zenit de Sant Petersburg va escriure a les xarxes socials que es donaria de baixa de forma immediata, ja que no volia que els seus fills cresquessin amb aquests valors.

Lovren, que es declara catòlic practicant, va anar més enllà, demanant a la gent que faci boicot a Disney. I en el passat també s'ha mostrat contrari al fet que els homosexuals es puguin casar afirmant que va en contra del que hauria de ser una "família tradicional". Quan la constitució croata, que condemna la discriminació als homosexuals però prohibeix el seu matrimoni, va adoptar una mesura per permetre que dues persones del mateix sexe puguin adoptar, ell va manifestar-se en contra.

No és l’únic debat en què Lovren ha escandalitzat a més d’un. En una selecció, la croata, on molts jugadors han jugat a Ucraïna i han destacat pels seus missatges de suport a aquest país després de ser atacat per Rússia, ell porta la contrària. Si jugadors com Domagoj Vida, que va jugar molts anys al Dinamo de Kíiv, va haver de demanar disculpes per anar massa lluny en els seus missatges contra els russos, Lovren va callar. Després de molts anys al Liverpool, el 2010 havia fitxat pel Zenit de Sant Petersburg rus. I quan Rússia va atacar Ucraïna, en lloc de demanar marxar de la lliga russa com van fer altres jugadors estrangers, ell va decidir callar, no va dir res contra la guerra i va posar-se a seguir Vladímir Putin a les xarxes. Un fet que va sorprendre en un país, Croàcia, on les relacions amb Rússia sempre han estat complicades, ja que el tradicional aliat als Balcans de Moscou sempre ha estat Sèrbia. Lovren va ser l’únic jugador croat que no va posicionar-se contra aquesta guerra, tot i que ell, de fet, és fill d’una altra guerra, la dels Balcans.

Un refugiat al cor d'Europa

Lovren és nascut a Zenica, una ciutat del centre de Bòsnia on fins als anys 90 vivien barrejats bosnians musulmans, serbis i croats. Els Lovren, però, vivien en un poblet de majoria croata molt pròxim, Kraljeva Sutjeska, que va quedar massa a prop de les tropes sèrbies quan va esclatar la guerra dels Balcans. El Dejan tenia tres anys quan els pares, patint per les bombes i les notícies de crims de guerra, van fugir a Alemanya, on tenien un tiet, tot i que no van aconseguir els papers per quedar-se i van acabar a Zagreb. Va ser una infància dura per a un nen que no s’acabava d’adaptar a aquella vida nòmada. El futbol, que ja havia jugat a Alemanya en un club de barri de Munic, el va salvar. I de mica en mica, ser fill d’una guerra el va anar radicalitzant. Lovren va anar prenent partit polític en el nacionalisme croat més radical, mirant els partits del Dinamo de Zagreb, on jugava a les categories inferiors, amb els seus ultres, de tendència neonazi.

Com tants jugadors croats, un cop va destacar a Primera, va ser descobert per un club d’una Lliga més gran, en aquest cas el Lió francès, on va marxar el 2010. Convertit en un dels millors defenses del continent, Lovren mai ha amagat el que pensa i ara fa quatre anys, quan els croats van golejar per 3-0 els argentins al Mundial de Rússia, va penjar un vídeo a les xarxes cantant la cançó Bojna Cavoglave, del grup croat Thompson, una cançó que parla de la guerra dels anys 90 amb frases com “Vosaltres, serbis txètniks, la nostra mà arribarà fins on sigueu, fins i tot a Sèrbia”, en referència als grups armats nacionalistes serbis que van actuar durant la Segona Guerra Mundial. La cançó fa servir eslògans dels ústaixes, el partit polític nacionalista croat fundat el 1929, de caràcter feixista, que va cometre tants crims durant la Segona Guerra Mundial, quan van ser aliats dels nazis. Uns ústaixes que són reivindicats avui en dia per l’extrema dreta croata. De fet, el 2014 la FIFA ja havia sancionat el capità de la selecció Josip Simunic per haver cridat “ Za Dom, spremi ”, un lema ústaixa que vol dir alguna cosa així com que estem a punt per defensar la terra com sigui. La cançó cantada per Lovren al vestidor ara fa quatre anys comença, precisament, amb aquesta expressió.