Jugant així, el Barça de Xavi té llicència per somiar (1-2)
L'equip blaugrana tanca la primera volta amb un gran triomf al camp del Betis, en el retorn amb gol de Lewandowski
BarcelonaRaphinha feia uns quants mesos que esperava un moment com aquest. Poder marcar un gol que consolidi el Barça al capdamunt de la classificació. Ser, per un dia, un dels herois d’un equip cada cop més madur. Però alguns no acaben de trobar sort i, després de tres triomfs per la mínima, el Barça va brodar el futbol al camp del Betis i Lewandowski, alliberat de la gàbia on l’havien tancat amb la sanció, va marcar el 0-2. Si torna el polonès, s’acaben els triomfs per la mínima. Raphinha deu pensar que potser el seu gol canvia el seu futur, i el polonès, que tot continua igual. I conquerint el camp del Betis amb un joc molt seriós, el barcelonisme té llicència per somiar. El Madrid, amb un partit menys, ja és a vuit punts.
Era una nit de gala, aquesta. Un escenari dels que imposa, amb milers de fidels que mai fallen, a punt per ajudar el seu Betis, un club convertit en un acte de fe a la seva parròquia. Tant quan perd com quan guanya jugant bé, com fa ara amb Manuel Pellegrini al pont de comandament dirigint les operacions. Una nit de gala significava esmòquing, i en aquest Barça les millors gales són jugar amb quatre migcampistes, amb Gavi ajudant des del lloc d’un extrem. La baixa de Dembélé, sumada a l’entitat del rival, ho feien previsible. I el sistema que ja va servir per fer miques el Madrid a la Supercopa va funcionar, tot i que va topar amb un imprevist: Rui Silva. El porter portuguès del Betis va decidir guanyar-li tots els duels a Pedri. Un, dos i tres. Cada cop que el canari va tenir una oportunitat de marcar, Rui Silva va sortir-se amb la seva. Primer, saltant àgil als seus peus. Després, amb dos xuts dins de l’àrea. El canari, heroi contra el Girona, aprofitava els espais que li generava Lewandowski, per fi indultat després d’una sanció que semblava no acabar mai. El polonès es va sacrificar pels seus companys, picant pedra dins de l’àrea amb dos defenses que el seguien com si fossin guardaespatlles. Quan a la segona part es van fer espais, però, les pilotes li van arribar al polonès. Espòiler: acabaria marcant.
El Betis va perdre la possessió, però no la identitat. Just després d’un mercat de fitxatges propi d’una lliga petita, el Betis i el Barça van jugar un partit de lliga gran. Christensen i Araujo van patir una mica amb Fekir, Canales i Borja Iglesias, però gairebé sempre van saber protegir un Ter Stegen que ha recuperat el seu millor nivell, ajudat per Araujo, intocable, i un Christensen que sense fer soroll també s’ha fet un lloc a l’equip de gala blaugrana. L’alemany, de fet, va rebre el setè gol en contra en tota la primera volta quan Kounde se'l va fer en pròpia porta.
Balde, un dels noms propis
A Sevilla, el Barça va firmar alguns dels millors minuts de joc juntament amb els de la Supercopa. Faltava connectar amb Lewandowski i xutar més, però l’equip de Xavi Hernández aconseguia lligar de mans i peus un dels millors equips del torneig a casa seva. En el futbol no es tracta només del que fas. També és important no deixar que el rival se senti còmode. I el Betis era sotmès per un Barça en què Raphinha ho intentava un cop i un altre, sense sort. Quan va marcar a la primera part, estava en fora de joc. Quan va reclamar un penal, no li van fer cas. Al brasiler se’l veia patir, però no va defallir. De Jong, que ja fa la cara d’haver estat l’alumne més llest a escola, va servir de pressa una falta, Balde va córrer la banda esperitat i la seva centrada la va transformar Raphinha en el gol que ho canviava tot. L’assistència duia la firma d’un Alejandro Balde que va jugar un senyor partit. El jove Balde no s’espanta en els partits en què una errada pot fer molt de mal.
Un premi al millor joc blaugrana i un misto encès en un bosc sec, ja que l’afició bètica va explotar, indignada per haver permès servir la falta des d’un lloc diferent d'on s'havia produït. De res els va servir, ja que Lewandowski, que no deixava de buscar-lo, va fer el 0-2 caçant una pilota perduda dins de l’àrea. El Betis, però, mai defalleix. I quan el partit semblava vist per a sentència, Kounde es va equivocar amb un gol en pròpia porta que convertia els últims minuts en un joc de nervis. Va tocar patir per guanyar. Per donar una mica més de valor a un triomf que en té molt i que permet fer volar coloms. Aquest any, Canaletes es pot omplir de nou.
Betis 1-2 Barça
- Betis: Rui Silva, Aitor Ruibal (Sabaly, 78'), Pezzella, Luiz Felipe, Abner Vinicius, Guido Rodríguez, William Carvalho (Guardado, 61'), Luiz Henrique (Rodri, 78'), Nabil Fekir (Juanmi, 61'), Sergio Canales i Borja Iglesias (Willian José, 78').
- Barça: Ter Stegen, Araujo, Christensen, Kounde, Alejandro Balde, Sergio Busquets, Frenkie de Jong, Pedri (Kessie, 90'), Gavi (Ferran Torres, 84'), Lewandowski i Raphinha (Ansu Fati, 82').
- Gols: 0-1 Raphinha (65'), 0-2 Lewandowski (80') i 1-2 Kounde en pròpia porta (85')
- Àrbitre: Ricardo de Burgos Bengoetxea (Comitè Basc).
- Targetes grogues: Ruibal (66'), Guardado (67'), Luiz Felipe (69').
- Targetes vermelles: William Carvalho (96').
- Estadi: Benito Villamarín (48.181 espectadors).