Jugar a futbol quan la mort arriba al vestidor

BarcelonaEl futbol acostuma a ser impassible davant les emocions, però aquest dissabte va viure una excepció. Va mostrar la seva cara més amable amb la comprensió i la solidaritat total de l'Osasuna, la Lliga i la RFEF davant el dolor del Barça. Ningú va tenir cap dubte que l'única decisió lògica era suspendre el partit. De totes maneres, el calendari vertiginós provoca que aquest dimarts, només 72 hores després d'haver perdut un company de vestidor, el doctor Carles Miñarro, l'equip tingui un altre compromís. El Benfica visitarà Montjuïc (18.45 h, Movistar) per disputar la tornada dels vuitens de final de la Champions League. La roda tornarà a girar.

Però encara va tornar a girar més aviat quan el Barça va haver de jugar un partit de Lliga a Vila-real només dos dies després de la mort de Tito Vilanova per un càncer, l'abril del 2014. Futbolistes com Sergio Busquets van plorar durant el minut de silenci previ a l'enfrontament. També es va jugar –malgrat que el Barça en va demanar l'ajornament i el Celtic i l'àrbitre hi van estar d'acord– un partit de quarts de final de la Copa de la UEFA a Glasgow el dia de l'atemptat de l'11-M, el 2004, a Madrid, que va deixar 193 morts i més de 2.000 ferits.

Els jugadors, encara molt afectats per la mort de Miñarro, s'han entrenat aquest diumenge per començar a preparar el partit de dimarts davant del Benfica. Abans d'exercitar-se han guardat un minut de silenci pel doctor, a qui anomenaven Doc de manera afectuosa. "Les fases del dol [negació, ràbia, tristesa, negociació i acceptació] duren més o menys en funció de la persona. Una pèrdua sobtada desperta la incertesa, la sensació que en qualsevol moment pot passar qualsevol cosa. En aquest sentit, tenir una rutina i saber que tens l'objectiu de competir pot aportar estabilitat", explica a l'ARA Dorka Molnár, psicòloga esportiva de l'Institut de Recerca de l'Esport de la UAB.

Fa menys d'un mes, Molnár va tractar un jugador i, per extensió, un equip de primera divisió d'handbol d'Hongria per la mort d'un company en un accident de cotxe. "Tenir espais per parlar del tema amb els dirigents i els tècnics va ajudar; un lloc on poder expressar-se, on compartir els sentiments. Una mena de teràpia grupal amb gent del club et recorda que no estàs sol", diu sobre la seva experiència recent en un cas semblant al que ara pateix el Barça.

Incredulitat i ràbia

"Hi ha molta gent jove, a l'actual plantilla del Barça. Algun dels jugadors potser és la primera vegada que viu una mort pròxima", assegura a aquest diari Jaume Martí, psicòleg esportiu que dirigeix Psicosport Barcelona. 72 hores de marge són suficients per afrontar en condicions un partit després d'una mort sobtada? "La duració de les fases del dol depèn molt de la persona, però dimarts molts d'ells segurament encara estaran en les d'incredulitat i ràbia. Notaran el buit. El doctor no hi serà. Això pot generar dues coses: desconcentració o que la incredulitat i la ràbia es converteixin en energia per dedicar-li el triomf", subratlla Martí.

A més, el psicòleg diu que, en casos de mort sobtada, les persones de l'entorn, "durant uns dies, tendeixen a relativitzar coses de la vida". I sorgeixen algunes preguntes. "Pots pensar: «Se'ns ha mort el metge. Què és això en comparació amb un partit o un gol?» Però, quan relativitzes un partit, jugues millor perquè l'angoixa i els nervis queden aparcats", exposa.

L'únic precedent que hi havia d'un partit del Barça ajornat a causa d'una tragèdia és el clàssic de Lliga al Camp Nou davant el Reial Madrid de l'abril del 1968. El dia abans del partit, el jugador blaugrana Julio César Benítez va morir a causa d'una sèpsia –infecció generalitzada–. El clàssic es va ajornar 48 hores i es va acabar jugant el 9 d'abril. Un dia abans, el 8, els seus companys d'equip havien portat a les espatlles el fèretre de Benítez.

La mort sobtada de Dani Jarque

El rival ciutadà del Barça, l'Espanyol, també va patir la pèrdua sobtada d'un membre del seu primer equip. Dani Jarque, que acabava de ser nomenat primer capità del conjunt blanc-i-blau, va morir el 8 d'agost del 2009 d'un atac de cor a la seva habitació de l'hotel del barri de Coverciano de Florència, on l'Espanyol estava concentrat en plena pretemporada. "L'impacte va ser molt gran, terrible. Jo vaig trobar el cos. En aquells moments de xoc no serveix res", explica a l'ARA Moisés Hurtado, company d'equip i amic de Jarque. "Tampoc vam tenir suport psicològic en aquell moment. Eren uns altres temps. Però recordo que, pel fet de ser inesperat, va ser fins i tot més dur que quan va morir el meu pare, que estava malalt", afegeix.

L'Espanyol no va tornar a entrenar fins al 13 d'agost, cinc dies després de la mort de Jarque, i va suspendre dos partits amistosos de pretemporada. El següent duel va ser el dia 23 en un amistós contra el Girona. "El futbol professional no té compassió. Vam estar només una setmana sense entrenar. No em vaig poder moure del llit. Ràpidament, ens vam haver de posar en marxa perquè la Lliga estava a punt de començar", recorda Hurtado.

Carles Miñarro, "Doc" del Barça: un home discret i treballador