El Kiel com a record d’una vida a Europa

BarcelonaDomagoj Duvnjak, Niklas Landin i Andreas Wolff escalfaven ahir sobre la catifa blava del Palau Olímpic de Granollers que trepitja cada setmana gran part de la base del Fraikin. Tres dels millors jugadors d’handbol del moment apuraven la prèvia del partit d’avui entre els locals i el THW Kiel en l’estrena de la fase de grups de la Copa EHF (19.30 h, Esport3). La visita del conjunt zebra és una efemèride més del BMG: l’ajuda a recordar -o hauria de fer-ho- la seva condició d’històric en l’escenari europeu des que va debutar el 1959 a la Lliga de Campions. Va ser el primer equip estatal que disputava minuts internacionals en partit oficial.

El debut va acabar amb victòria catalana contra el Porto (17-12, a partit únic). El Granollers va superar els vuitens de final abans de caure eliminat contra el Helsingor danès (l’eliminatòria va acabar amb victòria nòrdica per 34-14). Els quarts de final és el millor registre del club a la Lliga de Campions, signat tres vegades i sempre competint bé (temporades 1958-59, 1967-68 i 1970-71). El club també va ser pioner a l’hora d’aixecar títols europeus. La Recopa del 1976 va ser el primer campionat que guanyava un club del circuit espanyol. El Granollers afermava la seva condició de referència vint anys després, amb un doblet consecutiu de Copes EHF entre el 1994 i el 1996, després de ser seu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Un premi al projecte

Els vallesans surfegen de nou en aquesta onada. Que un equip tres vegades campió de la Lliga de Campions (a banda de la col·lecció de 20 Bundesligas) visiti el Palau diu molt de la salut del projecte que dirigeixen Antonio Rama i David Ginesta. Els dos tècnics de la casa fan jugar una de les plantilles amb més caps de cartell dels últims anys, feta des d’una herència complexa. El club ha sabut sobreviure als mals resultats, a un deute d’entitat de prop d’un milió d’euros (la plantilla l’ha denunciat deixant-se barba) i a la fuga generalitzada de talent per la debacle de la millor Lliga Asobal.

El treball de planter i les generacions de 1992, 93, 94 i 95 van sostenir les aspiracions esportives de l’equip, reforçat entre malabars i exprimint uns recursos força limitats. Fitxatges clau com Adrià Figueras i Bombom Almeida van sumar-se a Ferran Solé, Arnau García, Edgar Pérez, Mamadou Gassama i Marc Cañellas per tenir a tocar el partit per al títol de la final four de la Copa EHF 2015-16 (26-27 a semifinals contra el Nantes de Valero Rivera). El club torna a viure l’handbol des de l’èxit i el gestiona amb apostes i bones decisions. La visita del Kiel és repte i premi alhora.

Deures fets

Els alemanys són favorits i la seva presència al segon torneig europeu és anecdòtica. La passió pels propis colors no pot posar al mateix nivell els dos equips. El Granollers ha de disfrutar, jugar sense pressió i aprofitar l’oportunitat de lluitar en un partit inèdit. “Aquests són els enfrontaments que ens posen”, diu Rama, que destaca el factor anímic i amaga possibles nervis. L’entrenador posa en valor les ganes però no renuncia a sumar: “Si alguna vegada els podem guanyar és ara, a casa, aprofitant que venen del Mundial i que encara no ens coneixen bé del tot”.

El Kiel, avorrit de jugar la fase final de Colònia i altres finals, promet portar els deures ben fets. Com a mínim, els de l’ scouting : “Li tenim respecte al Granollers, esclar. Hem de tenir en compte que la temporada passada va derrotar el Barça al Palau Blaugrana. És un equip amb diferents internacionals espanyols i, personalment, en conec molts de la meva etapa amb la selecció danesa a les categories juvenil i júnior. Alguns són molt bons jugadors”, diu Niklas Landin.