Kilian Jornet vol saber on té el seu límit coronant 82 cims als Alps

BarcelonaKilian Jornet no deixa de sorprendre. Passen els anys i segueix guanyant curses i fascinant els seus admiradors amb el seu estil de vida. A vegades, costa entendre com s'ho fa. I el primer sorprès sembla ell mateix, que admet que busca saber on té els límits. Com si volgués saber per quina raó ell pot enfilar-se a les muntanyes més fàcilment que els altres humans. Ja fa unes setmanes, el seu equip de comunicació va avisar que Jornet tenia una nova idea al cap. El repte era intentar escalar les 82 muntanyes de més de quatre mil metres dels Alps en el menor temps possible, sense fer servir res més que el seu cos. És a dir, per anar d'una muntanya a una altra, per moure's entre regions, res de cotxes o trens: a peu o bicicleta.

Jornet fa dies que viu aquesta aventura i l'explica puntualment a les xarxes socials amb vídeos de gran bellesa i amb informació pràctica sobre l'esforç què està fent. A la xarxa Strava se'l pot seguir. Va arrencar des de Saint-Moritz (Suïssa) el 14 d'agost i ara ja porta més d'una setmana a un ritme molt alt. Intentar fer tots aquests cims és un repte que molts alpinistes han afrontat els darrers anys, tal com van fer el 2008 els italians Franco Nicolini i Diego Giovannini, que van necessitar 60 dies per completar-lo. Set anys després, el suís Ueli Steck va necessitar 62 dies en solitari, en aquest cas. Steck, conegut al món de l'alpinisme com la màquina suïssa, perdria la vida anys després a l'Everest. Seguir els seus camins no deixa de ser una forma de retre homenatge al seu llegat, ja que Jornet els va conèixer quan va arribar ben jove als Alps.

La idea de Jornet en si no és batre cap rècord. Si ho aconsegueix, benvingut sigui, però quan va explicar el projecte al seu equip va parlar de veure on tenia el seu límit. De saber més sobre ell mateix i el seu organisme, en un repte més exigent que el del 2023, quan va fer 175 cims de més de 3.000 metres en vuit dies als Pirineus, l'escenari de la seva infància. Aquesta aventura als Alps també suposa un retorn a una zona on va viure durant molts anys, quan va deixar els Pirineus per seguir creixent, buscant cims més alts i nous paisatges. Actualment, viu a Noruega. "Aquest nou repte suma alguns factors especials, com una altitud més gran, trams més tècnics i exposats. Serà més llarg que als Pirineus. El meu cos i la meva ment estaran treballant al màxim durant molts dies i això és una cosa que trobo un repte", explicava Kilian abans de la sortida. El català, per cert, no va descansar en els dies previs al seu projecte als Alps, tot el contrari: pocs dies abans guanyava la cursa Sierre-Zinal, de 31 km i 2.200 metres de desnivell positiu al superar en un bonic duel el kenià Philemon Kiriago.

Després de fer cims a la zona de Saint-Moritz, Jornet va estar 33 hores en moviment, gairebé sense descansar, a la zona d'Oberland, fent un total de 279,43 quilòmetres, molts en bicicleta entre els quatre cims que va fer. Amb l'ajuda de Lymbus i de Nnormal, la marca de roba que ell mateix va crear, Jornet va passar després a la regió de Valais, on va arribar a superar les 21 hores a la muntanya dimecres. En dos dies, va pujar a cims icònics com el Nadelhorn (4.327 m), el Lenzspitze (4.294 m), el Mischabelhörner o el Täschhorn (4.491 m). I tot, sense perdre el sentit de l'humor, com quan va rebre una trucada de la policia municipal, que li demanava si podia moure el cotxe que tenia aparcat a milers de quilòmetres i ell era a 3.800 metres d'altura, o com quan va demanar a un grup d'excursionistes amb qui es va creuar si tenien aigua. Aquests els van mirar fascinants, veient com baixava corrent d'un cim, camí d'un altre. Jornet es manté en contacte en tot moment amb un equip científic de confiança, per estudiar els canvis en el seu cos.

Ara mateix, Jornet porta 608,93 km en 123 hores d'activitat i 44 cims de més de 4.000 metres en vuit etapes, cosa que significa 41.906 metres d'ascens. Aquest divendres ha fet cim al llegendari Cerví, també conegut amb el nom de Matterhorn. De tots els cims, el més especial el Hörnlihütte, ja que era on l'esperava la seva mare, qui havia fet aquest mateix cim ara fa 46 anys. Un retrobament especial entre mare i fill, en un lloc màgic per a tots dos. Potser, part de l'explicació de per quina raó Kilian Jornet pot afrontar reptes així la tenen els seus pares. I un amor per la natura que mai s'acaba.