Koeman posa deures als migcampistes del Barça

BarcelonaEl canvi de sistema va ser el més destacat de l’estrena de pretemporada del Barça de Ronald Koeman. Dues dècades d’experiència a les banquetes han fet que l’entrenador neerlandès estigui molt segur de si mateix, convençut d’un llibret que no té el 4-3-3 com a punt de partida, cosa que xoca amb una tradició pràcticament ininterrompuda al Camp Nou des del cèlebre fitxatge d’hivern d’Edgar Davids, l’olfacte de Frank Rijkaard i la inspiració de Johan Cruyff. L’equip blaugrana ja fa disset anys que potencia els interiors per davant dels mitjapuntes i els dobles pivots, una tendència conreada també a La Masia. S’entén, per tant, que Koeman tingui clar què han de treballar els seus homes en les dues setmanes de preparació que queden abans del debut oficial contra el Vila-real a la Lliga. “Fins ara ha sigut important posar l’accent en l’aspecte físic, però ara cal que ens centrem en el tema tàctic [...]. Sé que hi ha un canvi de sistema en relació amb els altres anys, però els futbolistes poden jugar així. Tinc molt bons migcampistes per portar perill a l’àrea contrària”, va dir l’heroi de Wembley, conscient de l’impacte que suposa implementar el 4-2-3-1 en l’ecosistema culer després de tants anys jugant a una altra cosa.

Si s’acaba consolidant, el canvi de dibuix obligarà a posar-se al dia als jugadors que han mamat el 4-3-3 (amb els seus matisos) en edat formativa i que després l’han aplicat a nivell professional. Futbolistes que no fa tant constituïen una base sòlida al primer equip i que ara, si Koeman persevera en la seva idea inicial, hauran d’adaptar el seu repertori a nous automatismes. Sergio Busquets, un perfil molt específic, és un dels que poden notar més el canvi amb 32 anys: tret de comptats precedents amb la selecció espanyola, s’ha construït a si mateix fent de migcentre en solitari. Més joves són Riqui Puig i Carles Aleñá, però igualment tindran feina per adaptar-se als manaments del nou tècnic perquè el llenguatge que dominen els situa més a prop de l’àrea rival i menys preocupats de la seva esquena en defensa. En canvi, la recepta que vol aplicar el nou entrenador del Barça és música celestial per a Frenkie de Jong, que tornaria així al sistema que el va fer brillar a l’Ajax, i agafa també amb la lliçó apresa Miralem Pjanic, que a Itàlia s’ha fet un tip de jugar amb un altre migcentre en paral·lel. És a dir, si Koeman consolida el 4-2-3-1, estarà premiant els nouvinguts i posarà deures als de la casa. Ara s’entén per què demanava Georginio Wijnaldum amb tanta intensitat. El seu pla necessita cames i recorregut per poder-se aplicar en condicions.

Davanter pur i bandes

Però el 4-2-3-1 també demana, uns metres més amunt, un davanter centre per combinar d’esquena a porteria, donar continuïtat i rematar les accions dels mitjapuntes. El partit contra el Nàstic deixa entreveure que Koeman vol un home d’àrea. Tot apunta que el fals nou, el davanter amb mobilitat que parteix des d’un costat i es mou amb llibertat a les immediacions de l’àrea rival, serà més un recurs que no pas un punt de partida. Les bandes quedaran cobertes per especialistes que generaran perill a camp obert, amb el suport dels laterals i la possibilitat de buscar internades cap a l’eix central. Francisco Trincão, Ousmane Dembélé, Pedri -sense dorsal del primer equip- i també Konrad de la Fuente van insinuar dissabte que el nou Barça ha d’aspirar a l’amplitud per ser realment perillós.

Mentrestant, Antoine Griezmann entra en el càsting de dues posicions que continuen sense adaptar-se a la seva fisonomia futbolística. La primera campanya del francès com a blaugrana va confirmar (per si la secretaria tècnica en tenia dubtes) que la seva millor versió apareix com a segon punta, per darrere d’un especialista. I ara, a les beceroles del segon curs, que Leo Messi mantingui el pitrall d’imprescindible, sumat al retorn de Philippe Coutinho, minimitza el seu marge de millora. Amb el 10 i el brasiler molt dotats per brillar a la mitjapunta, i amb les bandes reservades a perfils amb un contra un, a Griezmann no li queda cap més opció que reinventar-se com a referència en atac. Així serà, com a mínim, mentre la direcció esportiva no trobi alternatives a la sortida de Luis Suárez i al baix perfil de Martin Braithwaite.

L’Elx, rival al Gamper

Sigui com sigui, el Barça de Koeman continuarà acumulant quilòmetres abans del primer partit de Lliga demà passat contra el Girona a l’estadi Johan Cruyff i dissabte davant l’Elx, en una estranyíssima edició del Trofeu Joan Gamper, al Camp Nou. La pretemporada exprés dels blaugranes serà d’estar per casa, de menys a més quant a la categoria dels rivals. De cara als dos compromisos, Koeman està pendent de poder disposar d’Ansu Fati, que no va jugar contra el Nàstic per un cop al maluc, i de Pjanic i Todibo, que ahir van rebre l’alta mèdica després de superar el coronavirus.