L'Alt Pirineu i Aran miren amb bons ulls els Jocs però reclamen veure el projecte

Dossier Les incògnites dels Jocs d'Hivern Desplega

1.

Els Jocs Olímpics als Pirineus, una aposta pendent del tauler polític

2.

El repte de modernitzar els Jocs Olímpics per poder salvar-los

3.

Els empresaris del Pirineu, davant dels Jocs d'Hivern: “Ningú ens ha presentat cap projecte”

4.

L'Alt Pirineu i Aran miren amb bons ulls els Jocs però reclamen veure el projecte

GironaSis comarques tindran a les seves mans la candidatura de Barcelona-Pirineus 2030. El Govern s’ha compromès a respectar el resultat de la consulta que farà, a finals de primavera, a la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Entre els alcaldes d’aquests territoris hi ha disparitat d’opinions, però ara guanyen clarament dos posicionaments: o hi estan a favor o bé requereixen veure el projecte per poder opinar. “Seria una gran oportunitat perquè tot el món conegués el Pirineu i la Vall d’Aran”, defensa l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela (Convergència Democràtica Aranesa). “S’ha de tenir informació per poder opinar. No sabem res del projecte, si es faran inversions i quines seran. Les podrà escollir el territori?”, es pregunta el batlle d’Alp, Carles Adsera (Endavant Cerdanya). 

A la Vall d’Aran, tots els ajuntaments aposten per presentar la candidatura perquè hi veuen més avantatges que no pas inconvenients. “Quins contres hi ha? Jo només hi veig pros”, assegura contundent Ruiz-Canela. Per a l’aranès, les olimpíades d’hivern serien “una bona manera de motivar els esportistes i els joves”, a més “d’una promoció bestial”. Ara bé, deixa clar que no estaria d’acord en “fer infraestructures molt costoses, que després quedaran obsoletes i sense cap ús”. 

A la Cerdanya, per la seva banda, els representants polítics tenen més dubtes. A l’últim consell d’alcaldes es va acordar que es demanaria més informació abans de decidir el seu posicionament, amb el vot d’11 de les 17 alcaldies. Un dels que va optar per aquesta opció va ser Adsera. Al seu municipi hi ha l’estació d’esquí de la Molina i ni tan sols saben quines proves s’hi farien. “He sentit que potser feien la prova de velocitat aquí, però preguntes i ningú en sap res. Va venir la consellera Vilagrà a l’estiu, ens van dir que ens passarien un dossier, però ara com ara encara no ens han enviat res”, lamenta. 

Inversions llargament reclamades

El Govern va assegurar que l’organització dels Jocs formaria part d’un pla de desenvolupament integral per a les comarques del Pirineu i Aran, que abraçaria els àmbits econòmic, social i ambiental. Per a Ruiz-Canela, aquest anunci és un motiu més per estar-hi a favor. “És una oportunitat per millorar vies de comunicació com la N-230 i per fer inversions que beneficiaran totes les comarques del Pirineu”, afirma. 

Adsera hi coincideix, però recorda que els municipis haurien de participar en les taules de treball de l'organització dels Jocs per poder proposar les actuacions que siguin millors per al conjunt dels veïns. “Volen fer inversions que durin en el temps i que no quedin en desús. Som la gent d’aquí els que sabem millor què necessitem, tots els alcaldes tenim propostes, però entenc que no les han previst perquè ningú ens les ha preguntat”, subratlla l’alpenc. 

En les últimes setmanes, diverses veus han apuntat que els Jocs d'Hivern podrien servir per accelerar el desdoblament de la línia de tren R3 de Barcelona-Vic-Puigcerdà, que és una de les reivindicacions històriques del territori. Els plans actuals marquen que el 2030 tot just s'acabarà el tram entre Centelles i Vic (planificat entre el 2026-2030), després d’iniciar els tràmits del tram Parets del Vallès-la Garriga a finals de l’any passat. “Hi ha inversions, com la de la R3, que si no les decidim i planifiquem ara és impossible que arribin a temps pels Jocs”, assenyala Adsera. 

Pel que fa a les veus que critiquen que amb celebracions olímpiques només es perpetua el model turístic, que és la principal font d’ingressos del Pirineu, l’alcalde aranès creu que s’han de separar els debats. “Una cosa és si volem celebrar els Jocs, i l’altra és si s’hauria de diversificar l’economia i quines polítiques s’haurien d’impulsar per aconseguir-ho”, opina. 

Reunions per posicionar-se

Els dos alcaldes, tot i discernir en alguns aspectes, coincideixen totalment en un punt que defensen de forma aferrissada: abans de la consulta, la ciutadania ha de tenir tota la informació per poder prendre una decisió. “Està molt bé preguntar, però la gent necessita unes mínimes directrius de què s’hi farà, on i com, per poder decidir”, recalca Adsera. I Ruiz-Canela afegeix que s’hauria d’ampliar la votació a la resta de comarques pirinenques. “No té sentit que es voti a Barcelona o Terres de l’Ebre, ho ha de decidir la gent d’aquí. Però el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès també hi haurien de ser, formen part del Pirineu”, subratlla. 

A la resta de comarques que estan cridades a les urnes, també hi ha dubtes. Al Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i l’Alt Urgell els alcaldes es reuniran els pròxims dies per parlar-ne, ja que hi ha diversitat d'opinions i volen consensuar una postura. En canvi, al Pallars Sobirà tots els batlles hi donen suport, excepte l’Ajuntament de Baix Pallars, on sis dels set regidors van posicionar-s’hi en contra.