L'alumne més avantatjat de Míchel al Girona vol anar-se'n al Madrid

GIRONAMentre a Girona fan càlculs per a una permanència que s’ha complicat més del previst a causa de la mala dinàmica dels de Míchel, els agents comencen a moure fils per posicionar-se el millor possible per al pròxim mercat de fitxatges. Montilivi, que ja va viure una desbandada l’estiu passat, tornarà a tenir uns mesos moguts, en aquest sentit. Un nom propi destaca per damunt dels altres: Miguel Gutiérrez.

El lateral madrileny, peça clau en els èxits dels darrers tres anys dels blanc-i-vermells, podria estar al davant dels últims mesos com a gironí. El seu representant, Daniel Méndez, ha confirmat les intencions del jugador d’abandonar el projecte en una entrevista recent al pòdcast Zona mixta. “Tothom sap quin és el desig de Miguel Gutiérrez. Ell ja ho ha dit per activa i per passiva, però no està a les seves mans. Passarà el que sigui millor per a totes les parts”.

La prioritat número 1 de Miguel és tornar al Reial Madrid, l’equip des del qual va arribar a Catalunya i que encara manté un percentatge important dels seus drets federatius. Els blancs també disposen d’una opció de compra prioritària i que va en augment amb el pas de les temporades. “Si torna al Madrid, serem tots feliços. Si no hi torna, també haurem d’estar contents perquè trobarem la solució adequada”. El defensa ja coneix l’interès de diferents equips europeus com el Bayern de Múnic o l’Arsenal.

Els gironins van invertir 4 milions d’euros l’estiu del seu retorn a Primera, el 2022, pel 50% dels drets d'un dels talents amb més projecció de La Fábrica. I no es van equivocar. Considerat una de les ninetes dels ulls de Míchel, s’ha convertit en indiscutible: en aquest temps ha disputat 109 partits, ha marcat sis gols i ha repartit dinou assistències. Amb una clàusula de rescissió de 35 milions d’euros, si el Madrid el vol aquest estiu, hauria de pagar-ne tan sols vuit. “Al Madrid tenen els seus terminis. Saben que en l’instant que aixequin la mà, tothom s’aturarà per escoltar el que diuen”, afegeix Méndez.

La preocupació de Míchel

El tècnic del Girona, Míchel Sánchez, també està inquiet. En una entrevista al diari Sport, va dir de Gutiérrez: “El podem ajudar exigint-lo, però no puc controlar les expectatives de futur de cadascú. Ha de tenir la suficient maduresa perquè tot el que li està arribant no el descentri del seu dia a dia. Hi ha molta informació pel que fa a la seva sortida, però fins que això no arribi, no s’ha d’aturar, ha de continuar treballant. Si se’n va al Madrid no és una cosa que em preocupi, el que em preocupa és el seu cap”.

Tot plegat arriba en plena lluita dels gironins per la salvació a Primera. Dissabte (14 h, Movistar LaLiga) reben l’Alabès, un rival que ocupa posicions de descens i tenen a set punts. Després de guanyar un partit dels últims deu, un triomf permetria als blanc-i-vermells respirar de veritat i reforçar els ànims, cada cop més dèbils. Un empat seria el mal menor i l’objectiu de mínims, i una derrota… més val no imaginar què suposaria.

No és el primer cop que el Girona pateix unes declaracions incendiàries com les de Méndez ni que arriben en un moment extremament inoportú per tot el que està en joc. L’any passat, en la prèvia del Barça-Girona que va situar els blanc-i-vermells en el lideratge de la Lliga, el migcampista i sovint capità –amb els valors que això hauria de suposar– Aleix Garcia, enmig dels rumors respecte a un possible traspàs al Camp Nou, va dir: “Òbviament, m’agradaria jugar al Barça. És el club que he seguit i m’ha agradat des de petit”.

Míchel no va trigar gens a reconèixer que Aleix s’havia equivocat. El futbolista, però, més endavant va afirmar que no es penedia del que havia dit i es preguntava per quina raó no podia ser transparent, tot i que sí que va admetre que el moment i les maneres no van ser les correctes. Ara, quan la permanència a l'elit és un objectiu prou important per dedicar-hi tota l’atenció, Méndez recorda quin és el propòsit de Miguel Gutiérrez. I a Girona, esclar, s’estiren els cabells.

La festa del Girona (a Barcelona) no podia durar sempre