L'enigma per resoldre al Barça
El concepte enigma està de moda. El va posar sobre la taula Gerard Piqué amb el seu projecte de la Kings League i la irrupció misteriosa d’un futbolista de Primera amb màscara per jugar els partits d’aquesta nova competició. Però a Can Barça, que de moment no s’han de preocupar per aquest nou producte creat per l’exjugador blaugrana —sí que ho haurien de fer la Lliga i els equips més modestos—, hi ha un altre enigma important per resoldre: Eric Garcia. El central fa dos mesos que està desaparegut. Va passar de ser peça fonamental per a Luis Enrique a l’ostracisme absolut al Mundial. I amb el Barça va de camí cap al mateix. El defensa, tot i les seves mancances físiques, oferia als tècnics recursos molt vàlids per a l’estil de joc proposat: anticipació, bona lectura tàctica i excel·lent sortida de pilota. Però, d’un dia per l'altre, Eric ha sortit assenyalat. Què ha passat?
La bona notícia per al Barça és que té un altre central amb capacitat per jugar la pilota des de darrere com Andreas Christensen. El danès va ser el millor al Wanda. Bon joc aeri i interpretació òptima del que necessita l’equip, sense, això sí, la capacitat de saltar endavant d’Eric. Christensen és una de les notícies positives del partit contra l’Atlètic de Madrid, un duel que reforça el Barça a nivell de resultats però segueix generant molts dubtes pel que fa al joc i sobretot regularitat. A l’equip de Xavi li costa molt dominar els partits de principi a fi.
La parella de Christensen va ser Araujo, imponent en l’apartat físic (encara es nota la seva inactivitat) però superat a l’hora d’interpretar les necessitats del Barça amb pilota. Al futbolista uruguaià li falta qualitat per filtrar passades i sobretot entendre bé què requereix cada jugada. Avui dia, amb un Barça amb peus de fang, Araujo, tot cor i pulmons, és imprescindible tot i les seves mancances.
El quart central en discòrdia és Jules Kounde. El francès és probablement el més complet de tots, però segueix jugant de lateral per necessitats del guió —a Madrid va fer més de tercer central que no pas de carriler—. Ofereix bones prestacions en totes les facetes del joc, però a la banda perd precisament una de les seves millors virtuts: la capacitat per trobar el millor home i superar la línia de pressió rival (va tan sobrat que això sempre li acaba provocant alguna pèrdua perillosa). Fer-lo jugar a la banda és una de les conseqüències d’una mala planificació o de la dificultat per trobar un bon lateral a un preu accessible. Una situació que obliga el Barça a resoldre l’enigma Eric i recuperar el jugador per no acabar fent servir pegats com Marcos Alonso.