Apunts en calent

L'enorme plaer de guanyar Simeone al límit del reglament: els apunts en calent de l'Atlètic de Madrid-Barça

El gol de Dembélé, envoltat de polèmica per una possible empenta de Gavi que els matalassers van considerar il·legal

Gavi lluitant per una pilota contra l'Atlètic de Madrid.

BarcelonaEl Barça va sumar contra l'Atlètic de Madrid un triomf que el col·loca líder en solitari de la Lliga gràcies a la derrota de dissabte del Madrid a La Ceràmica. Victòria, tot sigui dit, més treballada que lluïda. A continuació, uns apunts en calent.

Xavi no sap explicar el que feia ell. El Barça s'està acostumant a la dinàmica descendent. Comença bé els partits, intens en la pressió i amb les idees clares quan té la possessió, però va perdent el color a mesura que es consumeixen els minuts. Li està passant en aquest tram de competició posterior al Mundial. I fins i tot li fa mal avançar-se en el marcador, com es va demostrar al Metropolitano. Després de marcar Dembélé, i tot i tenir quatre migcampistes a la gespa, va ser incapaç de donar continuïtat al futbol control que li havia permès posar-se per davant. Sembla mentida que a un entrenador que quan era jugador es feia un tip d'adormir avantatges amb pilota, li costi tant ara transmetre aquesta virtut als futbolistes.

Carn de 'cholisme'. En la jugada del 0-1, després de l'eslàlom iniestià de Pedri, Gavi va protegir la pilota abans d'entregar-la a Dembélé perquè superés Oblak. D'aquesta manera, el jove andalús va evitar que Reinildo arruïnés l'atac i va provocar que els jugadors matalassers, frustrats pel desenllaç, demanessin l'anul·lació de la diana. Ben mirat, potser tenien raó, perquè Gavi va desplaçar el rival amb el braç estès. A partir d'aquí, una apreciació i una pregunta. D'una banda, fa molta gràcia veure l'Atlètic de Madrid protestant accions al límit del reglament: el karma és això. I, de l'altra, ¿quanta pasta pagaria Simeone per omplir el mig del camp amb el molsut interior blaugrana? Segurament tota la que ingressés d'un hipotètic traspàs de Joao Félix.

L'últim central. És un fet: Xavi ha esborrat dels seus plans el central que millor va començar la campanya. Eric Garcia acumula quatre partits seguits de Lliga sense minuts (abans i després del Mundial) i no fa pinta que recuperi a curt termini el protagonisme que tenia abans de demanar el canvi a Mestalla, a la jornada 12. D'entrada, perquè Araújo ha tornat i és un futbolista imprescindible perquè el Barça domini a les dues àrees. Però també per l'excel·lent rendiment de Christensen, un futbolista tan pulcre com ell amb la bola als peus, però que el supera en contundència defensiva. El danès, ben educat a la Premier, s'està convertint en el millor element de la bateria de jugadors que Laporta i Alemany han reclutat últimament a cost zero.

Lewandowski pot respirar. El polonès va pagar el primer dels tres partits de sanció al Metropolitano i el Barça no ho va notar en el resultat. És evident que cap de les alternatives que Xavi té per ocupar la posició de nou està a l'altura del vigent Bota d'Or, però també és cert que l'absència d'una referència tan fixa pot dificultar les maniobres de la defensa rival. Així ho demostren els primers minuts d'Ansu, que va passar per davant de Ferran Torres i va saber generar dues ocasions que, si haguessin acabat a la xarxa, l'haurien ajudat a sumar confiança. L'hispanoguineà, més mòbil que Lewandowski, necessita més estones importants per tornar a ser el que era. Més que Ferran, per descomptat, que a Madrid, a més, va acabar expulsat per una rucada.

stats