L'equip professional més dominador de la dècada

BarcelonaEl 3 de maig del 2013 el Barça jugava contra l'Atlètic de Madrid a les semifinals de la final four de la Copa. El partit es disputava a Logronyo. Els blaugranes, víctimes d'un mal inici, marxaven al descans perdent de 6. Aleshores l'equip l'entrenava Xavi Pascual, Pasqui, que venia amb un currículum majestuós –havia guanyat les dues últimes lligues–, ajustava les distàncies, però al final perdia de tres (28-31). Eren temps en què a l'handbol espanyol hi havia dos clubs que optaven a tot: els blaugranes, omnipresents des de finals dels 80, i els matalassers, que havien adquirit els drets federatius del Ciudad Real, desaparegut el 2011.

Aquell 3 de maig va ser una data històrica per a l'handbol espanyol. Des de llavors, ningú ha pogut fer ombra al Barça. Club que, amb les que ja tenia al seu palmarès, ha guanyat la seva 30a lliga, i la 13a Asobal de manera consecutiva. També té 9 Copes del Rei (serien 10 si no fos per aquella derrota 28-31 contra l'Atlètic de Madrid). 10 Supercopes seguides i 11 Copes Asobal completen un registre magnífic, on també es poden sumar les 3 Champions (2015, 2021, 2022) per completar un equip de somni.

Els títols són conseqüència de les victòries i, d'això, aquest Barça va sobrat. Els 13 títols consecutius de Lliga són el resultat de guanyar 360 dels 368 partits disputats. Només tres empats i cinc derrotes –una d'elles, a Torrelavega, decidida als despatxos per alineació indeguda–. Entremig, una ratxa de 146 partits seguits sense perdre (145 triomfs i un empat) que va trencar-se el 13 d'abril del 2018 al Palau, precisament en un derbi contra el Fraikin Granollers que es va decidir amb un gol a l'últim segon (28-29). Des de llavors, i si no es comptés la sanció, acumula 140 duels sense perdre a la pista, amb 138 triomfs. De fet, que el Barça empati és un fet tan excepcional que els equips ho tenen marcat com una gesta: el Logronyo (28-28 el març del 2019) i l'Antequera (32-32 el maig del 2022), tots dos a la seva pista.

Una carambola que dona el títol

Aquest dimarts el Barça necessitava una carambola per tornar a aixecar el títol de Lliga de manera matemàtica. Havia de guanyar l'Atlètic Valladolid i esperar que el Granollers perdés a la pista del Benidorm. Els blaugranes van fer la feina (32-24) i tot quedava pendent dels vallesans, segons a l'Asobal, però que perdien contra tot pronòstic amb un rival de la part mitjana de la classificació. Els alacantins, després de derrotar-los 38-33, certificaven la seva permanència i donaven el títol matemàticament a l'equip d'Antonio Carlos Ortega. "Ens hem imposat amb més autoritat que la temporada passada", deia precisament l'entrenador del Barça, que destacava: "Els tretze títols, per com s'han guanyat, evidencien com de seriosament s'ho pren l'equip".

"El més important és que suposa un altre títol per a la secció", afegia el tècnic Ortega, sense deixar de mirar amb el retrovisor l'altra gran competició, la Champions. "Cal anar pensant en el que s'acosta, perquè estem en el tram final de la temporada i és el més important de tots", advertia.

La secció segueix el seu curs mentre sent campanes d'un possible canvi de finançament el curs vinent, amb una retallada notable a l'handbol i a tots els altres esports professionals llevat del futbol masculí. En paral·lel, la Champions, que l'entitat podria guanyar per tercer any consecutiu, és la gran cirereta del pastís. Per tot aquest còctel, tot sembla indicar que no només serà difícil arribar a la final, sinó també endur-se el títol.