L’ermita de Son Granot, encimbellats sobre la muntanyeta sagrada

PalmaLa nostra proposta setmanal de caminades per a la descoberta del territori illenc es decanta avui per una ruta senzilla i breu. L’ascensió al puig de Son Granot, referent clar del paisatge que envolta Ferreries. Dalt d’aquesta modesta muntanyeta, hi trobam una ermita, una petita capella dedicada a la Mare de Déu que va ser construïda l’any 1954 a la marina de Son Morera, al cim de la Rovellada, i a la qual es pot accedir en mitja hora a peu des del poble de Ferreries. La ruta ens permet assaborir les essències d’aquest poble del ponent de Menorca, alhora que podem gaudir dels seus valors culturals i naturals. Iniciam la caminada al coll Llis, a l’aparcament del cementeri municipal. Justament en aquest punt disposam d’una connexió amb el transport públic de l’illa per si volem fer-lo servir en els nostres desplaçaments (consultau-ne línies i horaris a menorca.tib.org).

La ruta

[00 min] Per poder gaudir completament de la caminada, partim de l’aparcament del cementeri municipal, vora la rotonda d’accés a Ferreries des de la carretera general (Me-1). Avançam cap al poble pel carrer del Coll Llis –segurament el topònim original d’aquest punt d’unió entre diferents comellars– fins a la cruïlla on s’uneixen el carrer de la Trotxa i la carretera del Migjorn Gran (Me-20). Just aquí, enmig de les dues vies, trobam unes escales que per la costa de les Barreres ens menen fins a la plaça de l’Església [05 min]. A la dreta, tenim l’Ajuntament de Ferreries i, a l’esquerra, l’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda entre 1695 i 1730 sobre una primitiva església del segle XIV. L’edifici és de nau única, amb volta de canó. La torre del campanar data de 1884 i s’aixeca sobre una de les capelles al costat de l’evangeli, vora l’antic presbiteri. El 1929, els efectes d’un llamp obligaren a esbucar l’estructura piramidal que coronava el campanar i a retirar les imatges dels quatre evangelistes que l’envoltaven.

Continuam la caminada urbana pel poble de Ferreries pel carrer del Fred, al qual arribam per l’esquerra del temple parroquial a través de les petites places de l’Església i de Jaume II. D’aquí sortim a la plaça d’Espanya. Aquí, giram a la dreta, travessam l’esplanada i continuam baixant pel carrer del Beat Joan Huguet, fins a la zona poliesportiva, vora el torrent de Son Granot. Joan Huguet Cardona, nascut el 28 de gener de 1923 al lloc de Son Sanxo d’Alaior, va ser ordenat capellà el 20 de març de 1936. Quatre mesos després, el 23 de juliol, fou assassinat a Ferreries, a conseqüència dels greus incidents ocorreguts a la vila durant els primers dies de la Guerra Civil. El carrer dedicat al beat alaiorenc desemboca a la plaça de Francesc d’Albranca, just davant del camp de futbol del CE Ferreries i del pavelló municipal.

Giram a l’esquerra, travessam l’avinguda de Son Morera i el pont sobre el torrent de Son Granot (subsidiari del torrent de Trebalúger), i entram en una zona d’aparcament, ubicada entre un grup de cases, a l’esquerra, i el CEIP Castell de Santa Àgueda, a la dreta. Al fons d’aquest carreró trobam una zona boscosa i un indicador de fusta que ens assenyala el pujador a l’ermita [15 min]. Al començament és un senderó estret i planer que aviat gira a la dreta i inicia una ràpida pujada, fent ziga-zagues. A l’esquerra d’aquest primer revolt deixam el camí que farem de baixada. A mesura que guanyam altura, també assolim una major perspectiva de l’entorn. [30 min] Assolim una nova cruïlla, on s’ajunten els dos camins que pugen dalt de la muntanya, el de l’esquerra és el que prendrem a la baixada. El camí tomba cap a gregal i s’enfila directament cap a l’ermita, que ens queda just damunt. L’entorn és cada cop més clar i obert. Els darrers metres del camí, a causa del coster, mostren restes de formigó. Ja som dalt de la muntanya de Son Granot [40 min].

Construcció de l’ermita

“L’ermita de Son Granot es va construir per la iniciativa d’una associació de voluntaris, coincidint amb l’Any Marià (1954), concretament els joves d’Acció Catòlica, animats pel seu consiliari, el vicari Llorenç Olives, amb l’objectiu de deixar constància de la gran devoció que Ferreries professava a la Mare de Déu. Acció Catòlica era una associació que als anys 50 tenia molta força al poble. La feina no va ser fàcil. Molts de joves hi aportaren jornals de feina de manera desinteressada i el material d’obra s’hi pujava a lloms de bèstia. Finalment, el diumenge 5 de desembre de 1954 s’inaugurà l’ermita. Aquest dia va ser beneïda i es convertí en una gran festa popular i religiosa. La pràctica totalitat del poble va pujar dalt la muntanya, resant el rosari i entonant cançons, i collint flors que després dipositaven als peus de la Mare de Déu. Va ser una romeria com poques abans se n’havien vist al nostre poble. El manteniment de l’ermita està en mans d’un grup de voluntaris. Una persona hi puja cada setmana a regar les flors. I una vegada a l’any un petit grup emblanquina i hi fa la desada general”. (font: senderismeferreries.com).

Per la part posterior de l’ermita s’inicien unes escales que, en un recorregut breu, ens duran fins a una mena de refugi encastat a la roca i, un poc més avall, a una petita àrea recreativa, on trobam una taula de pedra. Tot plegat, sota un alzinar que transmet pau i tranquil·litat. Un tram curt d’escales ens treu d’aquest bell espai de nou cap a l’ermita. Moment ara de gaudir de tota la bellesa de l’entorn des de l’esplanada. A l’extrem de ponent hi trobam un coll d’aljub de secció quadrangular i emblanquinat. Des d’aquí, les vistes de Ferreries i dels voltants són privilegiades, un regal per als sentits.

Iniciam el descens, en principi, pel mateix camí que hem pujat. Poc després [50 min] assolim la cruïlla esmentada anteriorment i prenem el sender de la dreta. És un dels dos itineraris que es poden seguir per ascendir aquesta muntanya. En aquest cas, es tracta d’un de més ample i rogenc, ombrejat per pins i alzines, amb una garriga de càrritx, estepa blanca i joana, i alguna arbocera. També hi trobam trams de camí formigonats. [1 h 00 min] Tancam circuit sobre el camí que hem iniciat al principi de la ruta i el seguim fins a l’àrea urbana. Travessam l’avinguda de Son Morera i retornam al Coll Llis desfent les passes del principi [1 h 15 min].

@Fita_a_Fita